diumenge, 30 d’agost del 2009

De prop



És fantàstic escapar un cap de setmana, veure la família, els amics, canviar d'aires, sentir la tramuntana, anar a la platja... i gaudir d'un bon concert del Jorge Drexler.
De prop. De ben a prop.


dijous, 27 d’agost del 2009

El Menú Turístic, o el seu eufemisme: el Menú Light

Florència, diumenge 16 d'agost de 2009.

Són passades les 14h, tenim gana i busquem un lloc per dinar... Després de desestimar-ne un parell, per una aparença entre dubtosa i excessivament turística, ens decantem per un petit restaurant, "carino", com en dirien els de la terra. Llegim la carta, un pèl abusiva, però és clar, estem prop del centre, i fins a cert punt, normal... Però topem amb la mirada sobre un paper, en taronja cridaner, on podem llegir: Menú light, 8€. Comprèn: un primer, de pasta, i un contorno, és a dir, un acompanyament. Les postres o el cafè a escollir. Les begudes, a part. Aquest és el que va agafar la Maria. Jo, una mica més golafre, veig el de 14€. Comprèn: un primer, a escollir entre lasagna o pasta, un segon, a escollir entre dos o tres plats. No inclou beguda, ni postres, ni cafè... Si sumeu, 8€+14€=22€... però, com és normal, teníem set. La Maria demana aigua mineral. Jo, una cervesa. I és clar, la salseta de la pasta està molt bona, i demanem pa: "el pa no està inclòs, seran 2€", ens comenta el cambrer... Ens mirem sorpresos, però acceptem. Demanem el compte: 32,5€! ostres... mmmm... 8€+14€+2€(el pa)+2€(l'aigua)+... sí, la cervesa, 66cl de Moretti, cervesa "normal" que al súper la trobes per no més de 2 eurets: 6,5€! Irritat, pregunto al cambrer si és correcte el preu de la cervesa: "És una cervesa gran!" em diu... "Sí, però és que al súper l'he comprada per 1,35€!" li responc. "Oh! però és que som al centre de Firenze! I hi ha llocs que pagaries això encara més car!"...

Primer error: Dinar de menú turístic.

Segon error: No fugir dels llocs on el preu de la beguda no està ni inclòs, ni a la vista.

Escaldats, vam estar tota la tarda amb l'emprenyada a sobre, potser alleugerida per les boniques vistes que ens oferia la ciutat des del Piazzale Michelangelo... I va arribar l'hora de sopar.... "Què fem? un panino o una pizza al taglio? Més que res, que no ens la tornin a clavar"... Havíem perdut la fe en l'oferta gastronòmica italiana, minada a base de preses de pèl...

Però, vet-ho aquí, algú va escoltar la nostra decepció i, de manera mística, ens va il·luminar, ens va guiar pel llarg túnel fosc de la reticència culinària turística i ens va mostrar la llum, prop del centre, un temple per al plaer gustatiu i olfactiu: "La Mangiatoia". Després de 10 minuts d'espera esperançada, gaudint del què ens deparava aquell sopar, vam seure, vam demanar, menjar, beure, riure i gaudir d'uns plats senzills, però exquisits. I per rematar-ho, postres, cafè i dos generosos xupitos de limoncello. 38€. N'hauríem pagat, de gust, més. Satisfets, vam fer les paus amb la ciutat i la seva gastronomia. No tot estava perdut.
Llàstima que l'endemà, dilluns, tancaven per descans setmanal... Ja farem una pizza al taglio.

dimecres, 26 d’agost del 2009

Il·lusions i desil·lusions

Em permeteu que se me'n vagi una mica l'olla?
És que sempre em passen pel cap coses d'aquest tipus (de taaaaaaant en taaaaaant), i normalment li dono la tabarra a en Carles, però com que no hi és... us ha tocat.
Per què ens decepcionen les persones?
Per què espero sempre molt més del que algunes persones estan disposades a donar?
Per què, tot i sabent-ho, em deixo desil·lusionar de nou?

Tot ve perquè, dos mesos després, segueixo fent de turista solitària... amb 3 plantons seguits per part de la mateixa persona, i un grup de coneguts nacionals de la feina que tampoc no han resultat ser amics. En fi...
Ja queda menys.

Gelaaaati (III)


Fa uns dies parlàvem de gelats... doncs avui en tinc un de nou: a Viale Ostiense 36 hi ha una gelateria molt petitona, sense cartell ni nom. Els gustos habituals, més algunes sorpreses: xocolata amb tabac, xocolata de Madagascar, xocolata amb cafè i avellana, alfàbrega amb llimona, ricotta, amb cítrics, xocolata blanca amb pinyons i mel... Jo he agafat xocolata de Madagascar amb pera sambuco, que si ho he entès bé, són figues de moro. I el pistatxo tenia una pinta........... hi hauré de tornar!!!!!

Un llibre


Una de les feines que estem fent aquests dies és la traducció d'una part d'aquest llibre.
Fins ara només l'havíem vist en pdf, però ara mateix tinc la versió anglesa en format llibre a les meves mans.
I em fa ilu.
No serà un super vendes, no sortirem als crèdits, ni el tindreu a les estanteries de casa, però serà un llibre i algun dia algú se'l mirarà i el consultarà. O criarà pols a la biblioteca. Però serà un llibre.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Dret a pataleta

Doncs sí, això mateix. Avui he posat una reclamació.

Fa uns dies quan vaig anar a Ancona el tren Eurostar que vaig agafar no tenia aire condicionat. 3 hores en un vagó tancada, a tope de gent, ple de maletes, amb dues finestres minúúúúúúúúúúúscules...
El revisor ens va donar un tiquet i ens va dir que al cap de 21 dies podíem anar a l'estació a demanar que ens reemborsessin el 50% del preu del bitllet. Vaig esperar uns dies més i dissabte vaig passar per l'estació a demanar-ho.
L'inepte de la finestreta em va rebotre, d'entrada, i de morros, que com jo en tenia 10 cada dia i que no em podia fer cap reemborsament, que posés una reclamació i que el deixés en pau que ell només feia bitllets.
No puc descriure la meva cara de sorpresa, d'indignació, de ràbia... i les ganes de plorar que em vaig haver d'aguantar. Vas educadament a demanar una cosa i et contesten de mala manera, tractant-te d'imbècil i sense cap vocació de servei. Ni una mínima educació. Sembla que en aquest país no es pot ser educat. Deuen tenir "Borderia i mala educació" com a assignatura obligatòria a les escoles.

Avui he anat a una altra estació i la noia que m'ha respost no ha estat gaire millor. M'ha tornat a dir que no, que segons la màquina no tinc dret a reemborsament. S'ho ha mirat una mica més, m'ha repetit 20 cops que ella només ven bitllets i es limita a fer el que la màquina li diu (!) i que com a molt podia posar una reclamació, però que segurament no em serviria de res.

He posat una reclamació. Allà mateix i davant d'ella. M'ha hagut d'aguantar 10 minuts més.
Dret a pataleta.

Al cap de dues hores m'han trucat de l'estació per explicar-me que fa poc han canviat el funcionament de les reclamacions i que molts venedors de bitllets no saben que quan la reclamació té a veure amb un problema de condicionament del tren (no un retràs), en lloc d'un reemborsament s'ha de demanar un bonus: un tiquet que em servirà per fer un altre viatge en tren, en lloc de tenir els diners en metàl·lic.

No canto victòria perquè aquest bonus me l'han d'enviar per correu, i no sé quant de temps pot trigar en arribar. Potser ja hauré tornat a casa, o no tindré temps per agafar trens. Però estic per imprimir la nova normativa i portar-la al noi de dissabte ;)

El que em sap greu és que, treballant de cara al públic, no facin el més mínim gest d'atendre't. Ni bé ni malament, l'única cosa que sembla que interessa és tocar la moral i treure's de sobre la gent com més de pressa millor. I tant li fa si tu hi vas amb un somriure o amb una metralladora...
La reclamació l'he posada amb un somriure d'orella a orella, com no.

Aprofito també per comentar... quina vida més trista, no? Que la màquina no sigui un estri d'utilitat per a l'home sinó que l'home només pugui fer el que li diu la màquina. Quina feina que tenen, aquests dels trens. Jo, al seu lloc, canviaria de feina ben ràpid.

"Carmen" a les Termes de Caracalla



(Carles): Vaig arribar un divendres a Roma... L'endemà, primera cita amb la cultura. Òpera a les Termes de Caracalla. "Carmen", de Georges Bizet, l'obra en qüestió. I amb la complicitat de la Laura i l'Andrea, les entrades.
Quatre actes, desenvolupats al llarg de 3h45m. Va valer la pena, la nit era fantàstica i les calors de l'estiu ens van donar certa treva. L'única pega, l'obra en francès i, si te'n volies assaventar de què anava, t'havies de comprar el llibret de 10€... No hauria estat malament instal·lar un parell de grans pantalles amb els subtítols en italià.

(Maria): I prohibir les llanternetes entre el públic!! Fa molt fi portar el llibret o haver-lo imprès d'internet, però si el públic és a les fosques, la llanterneta per poder llegir... molesta!!!

dissabte, 22 d’agost del 2009

Vacances?


Ara que quasi tots esteu de vacances, us volia ensenyar un cartell que vam trobar a Florència amb el Carles que coincideix exactament amb les meves vacances d'aquest any.

I una mica de música...



Carta i sopar

Ahir vam sopar amb la Raquel i l'Albert a un restaurant a prop de Fontana di Trevi. Me'l va recomanar la Maria, que també ha estat a Roma aquests dies.

Segur que els dies que hi va anar la Maria amb els amics va ser diferent... però ahir... potser perquè era divendres, potser tenien algun problema.... Vam fer cua 20 minuts, vam seure dins, vam esperar 40 minuts que arribés la carta, 20 minuts a que ens prenguessin la nota, i llavors tot molt bé. Els spaghetti molt bons, el vi també.

De la carta no en vull fer comentaris. S'agraeix que la tradueixin, però potser s'ho haurien d'haver mirat una mica més.
I la guinda... la gràcia italiana. El compte va trigar en arribar, sumat en un full de llibreta, amb un 15% de recàrrec pel servei, i la suma arrodonida a l'alça. Graciós, no? Doncs no em vaig poder reprimir i me'n vaig anar a la caixa a demanar lo scontrino fiscale. Quina barra!
Ells hi guanyen igualment, però com a mínim el nostre sopar el declararan a Hisenda.

divendres, 21 d’agost del 2009

Preestrena amb Lars von Trier



Ahir, i novament amb una oferta exclusiva del Club Català de Cultura (Tr3sC per als amics), vaig anar a una preestrena: "Antichrist", del Lars von Trier...

Escric aquest post sense haver-la paït encara... Potser millor així.

Bella? Atraient? Fastigosa? Repugnant? Sincera i honesta? Segurament, aquests i altres adjectius que li pugui donar, tindrien cabuda i serien certs...
És possible que molts no l'aneu a veure, fareu ben fet. I és possible que molts sí l'aneu a veure. També fareu ben fet.
No puc ser més clar sense posar-me a parlar de la pel·lícula, de la majoria d'escenes que, per impactants, m'han deixat sec. Moltes de precioses, belles, fent ús de l'slow motion i del blanc i negre. Altres, de fastigoses, repugnants, amb uns colors massa vius i creïbles, escenes molt crues que m'han obligat a tancar els ulls per perdre'm el fotograma més bèstia que no he vist en la meva vida (però sí em vaig poder imaginar, i que, segurament, és molt pitjor)...
Escric i faig meva la frase final d'una crítica del Sergi Sànchez, de Fotogramas: "Anticristo ofrece una experiencia irrepetible para aquellos espectadores que no se sientan intimidados por las imágenes que asaltan la cabeza de un cineasta que bordea la locura y no tiene ningún pudor en compartirla con sus congéneres",

dijous, 20 d’agost del 2009

La mania dels llocs alts


La Maite deia un dia que no entenia aquesta mania que té la gent de pujar als llocs alts de les ciutats.


Doncs... nosaltres som maniàtics.
Ens agrada pujar, veure la ciutat a vista d'ocell, ofegar-nos per les escales de cargol, sentir les campanes sobre el nostre cap i veure el cel i els núvols i els ocells que volen de més a prop. Ens agrada veure la gent com a formiguetes, petits, petits, petits i distants. Ens agrada allunyar-nos del terra, i surar, durant una estona. Sentir vertigen, xafardejar teulats, envejar les terrasses. Veure-ho tot des d'un altre punt de vista.


Les fotos són des del campanar de Giotto i des de piazzale Michelangelo a Firenze.

Visites

Alegria!!

He tingut per aquí... en Carles, la Raquel i l'Albert, la Nol i en Sebastián, la Maria, he trobat l'altra Maria de casualitat, i avui els meus pares!
M'ha agradat molt tenir visites. Molt!
Agraeixo molt la companyia, el turisme en companyia, la conversa...
Tant de bo n'hi haguessin més, i durant més dies.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Calor

No és cap novetat, sí, a l'estiu fa calor.
Però des que vaig arribar aquí ja he perdut el compte de les onades de calor que hem tingut!!
La d'aquesta setmana serà la més dura de totes: temperatures previstes de fins a 40º.

Protecció civil ha començat a repartir ampolles d'aigua a les estacions de metro. Bona iniciativa, no fos cas que ens deshidratem. Llàstima, però, que sigui amb gas i a temperatura ambient...

dijous, 13 d’agost del 2009

Fa un any

Acabo de recordar que fa un any èrem a dins d'un avió en direcció a la Gran Poma i a Miami. Teniu la crònica... aquí, aquí, aquí i aquí.

Fa ben poquet vam acabar de revelar l'últim carret de fotos en blanc i negre...

Gelaaaati (II)

Deixeu-me que reediti l'entrada sobre gelats, que me n'havia oblidat un:

Fassi, il palazzo del freddo. Gelats artesans, tradicionals, amb un local gran i espaiós amb taules i cadires que sembla més un McDonalds que no una geladeria. A més dels gelats en copetta o cono, també els fan en brioche! (sí, sí, un parell de boles de gelat a dins d'un briox.. light perquè sí!).


dimarts, 11 d’agost del 2009

Hora de sopar

Hora de sopar.
Anem a fer una pizza a Ai Marmi? Sí!
Ostres... hi ha cua! Molta!
Llavors... busquem un altre lloc, no?
Mira, allà davant hi ha un altre restaurant.
C’è posto per due?
Sí, claaarrro, aquí misssmo nella terrrratsa
.
A la taula del costat, dos catalans. Preguntem, diuen que han menjat bé.
Demanem: fritti, pizza, crostino.
La gent demana platets, ningú no fa pizza... que estrany.
El senyor de la taula del costat té xerrera. D’on sou, què feu, quants dies porteu aquí, quina calor que fa, tinc un fill que està fent el Camino de Santiago des de Porto, acabo d’arribar de Londres, és simpàtic el vostre Zapatero, és català en Rajoy?, aquí es menja molt bé, vinc molt sovint, felicitats per la Champions, fins quan us quedeu...
Fins el 2 d’octubre, estic aquí per feina.
Ah! On treballes?
Al departament de traducció de la Fao.
Ens ensenya un carnet. Extreballador de la casa! 29 anys va passar aquí, al departament forestal.

No es pot anar enlloc. El món és un mocador.

La recomanació gastronòmica seria... Pancotto, a Viale Trastevere davant d’Ai Marmi. La gent demanava polpettine, acciughe, insalata di polpo, spiedini e vino della casa. La pizza era bona, però res a veure amb la d’Ai Marmi.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Gelaaaati


Avui procedim a la comparativa geladera:

Giolitti: la més famosa de totes, amb més gent, el preu més car i les racions més minses. Si bé és cert que són bons, potser la fama és excessiva.

Blue ice: la cadena. Són a per tot arreu, són bons, econòmics i les racions són correctes.

Tony: allunyat del centre, local petitet, espectacular el gelat de crema amb Nutella. No es negocia, la "panna" és obligatòria.

Miami: diuen que són molt bons, però de moment no hem tingut oportunitat de catar-los. Informarem tan aviat com...

La geladeria de Via di Tor Milina: la qualitat no és el seu fort però la quantitat és abundantíssima!! L'espectacularitat sí que és el seu fort.

A Barcelona, no us podeu perdre els gelats de Gelaaati Di Marco al C/ Llibreteria.

Mmmmmmmm!!!

divendres, 7 d’agost del 2009

La setmana... i compte enrere

Veig que aquesta setmana no he estat gaire activa al bloc.
Dilluns vaig intentar anar a veure un espectacle d'òpera i dansa de carrer que, pel que diuen, es fa des de fa uns anys. Una hora després de l'hora prevista, farta d'esperar, me'n vaig anar a casa.

Ahir vaig anar a una visita guiada a peu pel Trastevere. És interessant, que algú et vagi explicant l'història i anècdotes d'allò que veus, però el grup era massa nombrós i es feia difícil sentir a la guia. De totes maneres, va valer la pena. No vaig fer fotos... era massa fosc!

Però en aquesta ciutat la qüestió del transport és REALMENT un problema. Vaig esperar 40 minuts el bus que em tornava a casa. 40 minuts dreta (bancs? per què?), entre cotxes aparcats (respectar la parada de bus? per què?) , amb un trànsit d'escàndol (conduir tranquilament? per què?) fins que al final vaig fer una part del trajecte a peu fins a la parada del metro.
Quin cansament.

I d'aquí a una estoneta... bé, unes horetes... arriba Ell!!! El tindré aquí!!!
És el compte enrere!! :D

dijous, 6 d’agost del 2009

i quan aixeco la vista de l'ordinador... (1)

Aprofitant que avui tanquem per vacances, faig un petit homenatge al què m'ha donat ànims per seguir en els dies més durs, descans en els dies més estressants, llum en els dies més foscos i aire fresc en els dies més calorosos.

Bones vacances! Ens llegim des de Roma o des d'on sigui!

dimecres, 5 d’agost del 2009

Metro A / Metro B

A Roma només tenen dues línies de metro. Ara construeixen la tercera, que serà la C. Per descomptat, cada cop que aixequen una pala de terra surten restes arqueológiques, i les obres són eternes, llargues, costoses... i la línia acabarà fent un recorregut ple de corbes per esquivar les troballes!

Mentre ens construeixen la tercera línia, que vés a saber quan estarà a punt, us proposo un joc: les set diferències. Endevineu quina és quina...
Metro A. Vagons nous, blancs, immaculats, il·luminats, nets, còmodes i amb aire acondicionat.
Metro B. Vagons vells, pintats, bruts, pudents, foscos, incòmodes i sense aire acondicionat.
Evidentment, per anar a casa i a la feina agafem la línia B :(
Però, el més ridícul de tot, és que la gent no es queixa, d'anar embotida en un vagó de merda sense ventilació i amb un aire irrespirable. Sembla normal. I mentre, a l'altra línia, tot és llum.
Sono pazzi questi romani.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Al mare

Que no s'ha de confondre amb Al mar! ;)

Us explico una miqueta com funcionen aquí les platges perquè és tot un tema.
Resulta que les platges són "públiques", però es donen concessions a empreses perquè les explotin. I aquestes empreses lloguen tumbones i parasols i posen un xiringuito i au! A cobrar.
D'això en diuen stabilimento balneare.
A la majoria, a més, s'ha de trucar amb antelació per reservar tumbona.
Per flipar, no? Doncs la part més divertida ve ara... quant costa una tumbona? A mi no m'han deixat pagar cap cop, però pel que he sentit a dir, per un parasol i un parell de tumbones es poden pagar ben bé 30€ per tot el dia.

A part dels "balnearis", sembla ser que per llei s'ha de deixar una part de platja lliure per a la gent que no vol pagar, però vaja, també m'han comentat que en algunes platges l'espai lliure és mínim i t'assetgen perquè paguis o marxis.

I les platges no són, ni de lluny, tant maques com les de la Costa Brava, i de l'aigua... millor no en parlem.
Com deia el savi, Sono pazzi questi romani, és a dir, són ben bojos aquests romans.

Mirant sempre la part positiva... ahir em van regalar una jornada en un stabilimento balneare a Maccarese, al costat de Fiumicino. El lloc es diu Bagno 32. La posta de sol va ser fantàstica, els còctels del bar van anar millorant amb les hores i la selecció musical va incloure...







diumenge, 2 d’agost del 2009

"Don Carlos", segons Calixto Bieito


El Grec, en la seva edició d'enguany, finalitza el seu festival estiuenc amb el "Don Carlos" de Friedrich von Schiller, passat pel filtre, sempre personal i intrasferible, de Calixto Bieito...


Divendres vaig rebre la informació del Club Tr3sC i vaig veure l'oferta de l'entrada a 6€. Amb un toc de telèfon, vaig animar als meus pares per a la nit de dissabte, i amb un e-mail, vaig temptar al David i l'Anna.

Val a dir que vaig haver de fer equilibris amb tres ordinadors per a assegurar-me les 5 localitats juntes... Senyors del Telentrada, estudieu-vos una mica més el tema, no és manera sana de treure entrades...

Parlem de l'obra: dues hores intenses, sorprenents, plenes d'analogies i de relacions atemaporals, o més ben dit, intratemporals. Una escenografia impecable, fantàstica, on un fabulós hivernacle s'anava descobrint al públic acabant de conformar l'escenari on es desenvolupava l'obra.

Ja sabeu que som simples espectadors, i no intentem fer de crítics amateurs, però és que no em puc estar de felicitar al grup actoral, que, en el seu conjunt, brodava una interpretació d'"Olé!".