dimarts, 27 d’octubre del 2009

Volunteers 4 Kenya

Avui us presento la iniciativa solidària de la Susanna i altres amics per ajudar els nens de Likoni, a Kenya. Ho vam descobrir al TN comarques fa uns dies, us enganxo el vídeo perquè ho descobriu de la mateixa manera que ho vam fer nosaltres (a partir del minut 01:58).




Si voleu més informació, visiteu els blocs:
http://likoniorphanage.blogspot.com/ (en anglès)
http://orfanatolikoni.blogspot.com/ (en castellà)

També podeu col·laborar amb ells fent compres solidàries a http://www.regalosolidario.blogspot.com/ (greu competència a BisuLucu, però per una bona causa!)




dilluns, 26 d’octubre del 2009

Non Solum


És complicat, fer aquest post. Com descriure tota la intensitat que transmet en Sergi López durant tota l'obra, Non solum, en un simple escrit a internet?
Aneu-la a veure, si trobeu entrades. Pot costar d'entendre, el principi, però val la pena l'esforç. Us fareu un fart de riure espectacular.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Krampus


Recuperem la crítica a restaurants!!

Avui la cosa va de creps.
Perquè a Krampus fan galettes salades de farina fosca, i creps dolces de farina blanca. I totes són bones bones bones bones. Les amanides són bones però no surten massa a compte en relació quantitat/preu.

Avantatges: Donen una targeta de client, i per cada X creps, o euros gastats (no ho sé), et posen un segell a la targeta i amb la novena et regalen una crep de postres.

Desavantatges: El local no és gaire gran. S'ha de reservar!!! Entre setmana també!!!


dilluns, 19 d’octubre del 2009

Tornada a casa

Ja torno a ser a casa.
Torno a treballar al meu despatxet, amb vistes al celobert i al menjador. Torno a tenir l'Otis sobre la taula, davant de la pantalla, dormint entre els meus braços, dormint sobre els meus braços. Torno a tenir la nevera perillosament a prop. Torno a veure les notícies i els Simpson mentre dino, em cuino el dinar, em faig el cafè.

(sospir)

Torno a dir-li "Que tinguis molt bon dia" quan marxa al matí. Torno a frisar perquè arribi el vespre i dringuin les seves claus al pany.

(segon sospir)

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Els Manel (I)





















Divendres passat vam "gastar" el Regal Club del Tr3sC: Dues entrades per anar a veure, cantar, riure i escoltar als Manel, que ja vam descobrir-vos fa uns dies aquí. Un primer disc fresc, divertit, amb cançons d'aquelles que et conviden a cantar-les mentre et dutxes, vas a comprar el pa o passeges el gos/gat.

La incontinència verbal del cantant va relligant, sota una història imaginària -i segurament improvisada-, totes les cançons del disc, fent protagonistes als mateixos components del grup. En aquesta ocasió, el fil conductor era la lesió al dit que s'havia fet el baixista, intentant caçar amb arc i fletxa en un paratge secret el mateix matí del concert.

"Ai Dolors" i "Al Mar" van ser de les mes seguides i aplaudides, però "En la que el Bernat se't troba" va convertir-nos en la instrumentació de vent de la cançó i "Corrandes de la parella estable" va fer d'algun espontani el 5è component de la banda, pujant a l'escenari i improvisant (o no) una estrofa rimada i acabada en "...ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí."

dijous, 8 d’octubre del 2009

Malditos Bastardos

(Carles): Amb aquest post, estrenem una etiqueta que anomenarem La meva crítica (que no la teva)... I entendreu què vol dir llegint-lo.

Ahir vam anar als Verdi... Tarantino i "Malditos Bastardos". Pel·lícula típica del director: violència (sovint gratuïta, però excusable), humor negre, grans actors i nous referents i bons, molt bons diàlegs -per bons, el del 1r capítol, el del bar i el de l'estrena al cinema (recomanable: en V.O.)-. I per què no dir-ho: una peli gamberra, amb unes llicències històriques brutals però que, dins l'imaginari col·lectiu i popular d'una gran part de l'espècie humana, tant de bo així hagués succeït. Pel que fa als actors, recomanar, sobretot, al nazi dolent-dolent Coronel Landa. I del Pitt, dir que, quan no fa de guaperes o de buenorro, i els papers ho permeten, al paio se'l veu ficat en el personatge, i val a dir que fa oblidar al guapet de llavis gruixuts i permanentment humitejats...

Per cert, si sou aficionats al cinema, hi ha la tira de referents i "guinyos" a altres pelis.
(Maria): Doncs jo... portaré la contrària. Reconec que té escenes molt bones, sobre tot la de l'estrena al cinema. I que el principi, a la casa de pagès, és d'una tensió bestial. I que al Brad Pitt no se li entén una mè de raro que parla.
Però en molts moments se'm va fer pesada i lenta. Trobo que abusa de la sang de pot, d'escenes sanguinolentes fastigosetes, de la violència.... com és habitual en ell, vaja...
Si la veieu, que sigui en versió original, sisplau. No em puc imaginar com l'han doblada, si parlen francès, anglès, alemany i italià com si res.
Últimament llegeixo el bloc d'Ànima i a ells també els va agradar...

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Aterratge forçós

Doncs en aquest plan estic, després de 4 dies per aquí. Aterrant, situant-me, posant al dia el correu, els contactes... Buscant feina... En ple aterratge forçós, vaja. Amb una maleta plena de bons records amb regust de pizza i gelat. I molta mandra!!!!