dijous, 8 d’octubre del 2009

Malditos Bastardos

(Carles): Amb aquest post, estrenem una etiqueta que anomenarem La meva crítica (que no la teva)... I entendreu què vol dir llegint-lo.

Ahir vam anar als Verdi... Tarantino i "Malditos Bastardos". Pel·lícula típica del director: violència (sovint gratuïta, però excusable), humor negre, grans actors i nous referents i bons, molt bons diàlegs -per bons, el del 1r capítol, el del bar i el de l'estrena al cinema (recomanable: en V.O.)-. I per què no dir-ho: una peli gamberra, amb unes llicències històriques brutals però que, dins l'imaginari col·lectiu i popular d'una gran part de l'espècie humana, tant de bo així hagués succeït. Pel que fa als actors, recomanar, sobretot, al nazi dolent-dolent Coronel Landa. I del Pitt, dir que, quan no fa de guaperes o de buenorro, i els papers ho permeten, al paio se'l veu ficat en el personatge, i val a dir que fa oblidar al guapet de llavis gruixuts i permanentment humitejats...

Per cert, si sou aficionats al cinema, hi ha la tira de referents i "guinyos" a altres pelis.
(Maria): Doncs jo... portaré la contrària. Reconec que té escenes molt bones, sobre tot la de l'estrena al cinema. I que el principi, a la casa de pagès, és d'una tensió bestial. I que al Brad Pitt no se li entén una mè de raro que parla.
Però en molts moments se'm va fer pesada i lenta. Trobo que abusa de la sang de pot, d'escenes sanguinolentes fastigosetes, de la violència.... com és habitual en ell, vaja...
Si la veieu, que sigui en versió original, sisplau. No em puc imaginar com l'han doblada, si parlen francès, anglès, alemany i italià com si res.
Últimament llegeixo el bloc d'Ànima i a ells també els va agradar...

4 comentaris:

Mosquit ha dit...

Nois, aquest primer cop no em posiciono. Estic d'acord amb tots dos. Força coses em van agradar (els actors, l'humor negre, la història en general) però crec que el Quentin ha allargat massa algunes seqüències i potser tampoc no cal utilitzar tant de suc de tomàquet, no ? I sobre les llicències històriques ... segur que hi ha algun americà que s'ho creurà i tot !
Almenys amb aquesta pel-lícula em reconcilio amb el Tarantino: és que Death Proof no em va agradar gens, gens ni mica.

la divina ha dit...

OK, crec que aquesta pel·li no és per a mi... la sang em fa angunieta. Bé, més que la sang els trets i la violència és el que em fa passar-ho malament al cine i el Tarantino, noi, hi té tanta tirada...

Ls setmana passada nosaltres vam anar a veure El soplón i vam passar una bona estona. Jo la recomano, sí sí.

Els del PiT ha dit...

No l'he vist i potser no tindré ocasió de fer-ho fins que la facin per la tele (la meva dona sí que l'ha vist). Aquesta etiqueta que estreneu em sembla interessant.

Sempre és bo tenir almenys un parell d'opinions, punts de vista, oi? Hi hi...

Oi, oi...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Veig que entre tots no en traurem tampoc l'aigua clara, no?
Mosquit, nosaltres de moment no hem vist Death Proof... però a mi personalment (Maria) em fa una mica de mandra.
Divina, El Soplón té molt bona pinta! Segur que la veurem.
Sergi, veient que no ens posàvem d'acord, ens va semblar que seria la millor solució!
Bon dia Avi Gres! Esperem que les opinions no vagin sempre per bandes diferents!