Tu, jo i l'Otis

Pa de plàtan

2012-05-31T15:24:00.000+02:00

Fa uns dies vaig trobar una recepta per internet d'un pa dolç, tirant a coca, que em va semblar interessant. I la vaig fer... i aquest va ser el resultat.

(espero que ja hàgiu dinat...)

Pa de plàtan

Ingredients

dos gots de farina
una culleradeta de llevat
una culleradeta de bicarbonat
un polsim de sal
un got de sucre
dos ous
mig got de mantega
tres plàtans ben madurs
una culleradeta de vainilla
mig got de llet
una cullerada de vinagre
60 grams de ratlladura de xocolata negra
mig got de nous de macadàmia

Elaboració

1. Es barregen la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal en un bol.
2. En un altre bol, es bat el sucre amb la mantega.
3. S'afegeixen els dos ous al sucre i la mantega.
4. S'afegeixen els plàtans i la vainilla, i es barreja bé.
5. S'afegeix la farina, la llet, i el vinagre, de manera que no faci grumolls.
6. Per últim, s'afegeixen la xocolata i les nous (com que no tenia nous, ni de macadàmia ni de cap tipus, vaig fer servir cacauets dessalats i hi queda molt bé).
7. Al forn! 45 minuts a 180º o fins que us sembli que ha quedat ben fet.

Jo vaig fer la massa per una banda i després el vaig coure a la panificadora. Com es veu, del centre va quedar un punt cruet però la resta... estava fantàstic!

Aaaaiiiiiii

2012-05-24T14:27:00.000+02:00

Oi que sembla que estigui dient... "Aaaaaaaaiiiiiiiiiiii, no m'empipis!!!" (amb to de mandra).
Doncs això.

El mussolet d'en Pau

2012-05-20T13:09:00.003+02:00

En Pau és rosset i té uns ulls blaus blaus blaus preciosos. Per celebrar el seu aniversari, els seus pares van organitzar un pícnic a la Ciutadella. I com que no volien regals, no els hem fet cas i he fet un mussolet de feltre.

A partir del patró original que trobareu aquí fet de roba, vaig tallar les peces de feltre. Com que el volia per penjar, hi vaig posar també una cinta, i vaig canviar el cercle més petit dels ulls per dos botons negres.

Com que per a determinades coses sóc desordenada de mena i no em vaig mirar les instruccions del patró, vaig començar a cosir espontàniament per una banda i després omplir el mussol i tancar-lo va ser molt difícil.
La creativitat de vegades és terrible.
La impaciència, també.

Finalment vaig aconseguir omplir-lo de buata i tancar-lo sense que es notin massa les costures.

A en Pau li va fer molta il·lusió i de seguida va començar a jugar amb l'envoltori, la cinta de l'envoltori i el mussol. Què voleu, té un anyet i tot un món per descobrir!

57a edició de Temps de Flors (II)

2012-05-16T13:15:00.000+02:00

Per si no us heu pogut acostar a Girona, us presento els resultats de la instal·lació d'aquest any:

Teniu temps fins diumenge per gaudir de Temps de Flors.

(Si teniu instagram, o Twitter, podeu veure més fotos de totes les instal·lacions amb els hashtags #tempsdeflors, #gironatempsdeflors i més papallonetes amb #wom_accions).

57a edició de Temps de Flors

2012-05-11T21:02:00.000+02:00

Ja hi tornem a ser!

Arriba el maig i tots cap al Temps de Flors de Girona!

En Carles aquest any hi torna a participar amb el col·lectiu WoM.

Els trobareu al Carrer de la Força, des de la Plaça del Correu Vell fins al Carrer de Sant Llorenç, del 12 al 20 de maig.

Shunka

2012-05-02T14:06:00.002+02:00

La barra. Sopar-hi deu ser espectacular.

Avui fa un parell de setmanes que vam anar a celebrar el meu aniversari... I com que un dia és un dia, ho vam voler celebrar amb un bon sopar. Aprofitant que feia dies que no anàvem a un japonès, vam reservar (o no hauríem trobat taula) per a un dels millors: el Shunka (no confondre amb el Koy Shunka... Diuen que aquest ÉS el millor... I per a anar-hi, l'excusa hauria de ser d'alguna cosa molt més transcendent).

Assortit de sushi

El cas és que el vam trobar extraordinari, ja no només el que vam menjar, sinó també el restaurant en si, el servei, la cuina oberta, les olors, la gent...

Cal dir que la fama segur que se la mereix, estava ple de clientela japonesa!

Sushi de toro a la planxa (el toro és un tall de la tonyina molt i molt gustós)

Per postres, daifuku de te verd (a dalt) i pastisset de castanya (a baix) amb te japonès

El Shunka és al carrer Sagristans, 5 (a tocar de la Catedral) i el telèfon és el 934.124.991. Reserveu!

Pyla

2012-04-16T21:35:00.003+02:00

Quan pensava que aniríem a Bordeus per Setmana Santa, imaginava molt de vi i molta vinya. Moltes bodegues i molts formatges.
El que no imaginava era acabar passejant per la Duna de Pyla, que és una muntanya de sorra enoooooooorme, a la vora del mar, del bosc i d'un parell de poblets. Si jo visqués en algun dels pobles, patiria: vols dir que la duna no se'ls acabarà empassant?

En total, uns 60 milions de m³ de sorra fina eòlica en 87 hectàrees de superfície, 2,7 km de costa lineal i fins a 500 m d'amplada. Molta sorra, en resum.
I una bona pendent, també!

Edito el post per enllaçar-vos el Google Maps de la duna. En vista de satèl·lit és encara més impressionant.

Double Trouble

2012-04-04T11:54:00.001+02:00

Amb el ritme d'actualització que portem, no us sorprendrà que pengi un vídeo de Simon's Cat, oi? I que el vídeo sigui de l'octubre de l'any passat, tampoc, oi?

Doncs això:

Aprofitem per desitjar-vos que passeu molt bona Setmana Santa!

Ens agrada!

2012-03-23T11:04:00.002+01:00

I ja tenim ganes de sentir la resta de cançons del disc:

Astorada llegeixo

2012-03-19T18:29:00.000+01:00

Astorada llegeixo que blogger ha fet canvis i els blocs ara tenen el domini de blogspot.com.es.
Així doncs, casa nostra seria http://tujoilotis.blogspot.com.es en lloc de http://tujoilotis.blogspot.com com ha estat fins ara.
No m'agrada el canvi; primer, i més important, perquè no me n'han demanat l'opinió; i segon, perquè no veig clar que em representi, aquest .es.
Per tant, us convido a visitar el bloc d'en Xavier Caballé i a seguir les instruccions per treure aquest .es final.

Si el canvi fos cap a un .cat, la cosa m'agradaria més.

Que tingueu molt bona setmana!

Costuretes

2012-02-29T17:33:00.000+01:00

A aquestes alçades suposo que no cal que us expliqui que m'agraden les manualitats, oi? Alguna cosa ja havia anat ensenyant... Des de finals de l'any passat que m'ha agafat la febre de la costura. Primer vaig fer unes bosses, partint de zero i inventant el patró amb supervisió:

Per Nadal vaig regalar una bossa i un moneder, dels quals no hi ha prova gràfica :(

I al gener... em vaig apuntar a patchwork. Reconec que en un primer moment vaig pensar que no m'agradaria... però, oh! error! sí que m'ha agradat!! I molt!!
M'hi he ben aficionat. Ahir vaig rebre una comanda de material, que està acabat de rentar i estès al menjador:

Si tot va bé, formarà part del primer projecte: una manteta.

La classe i les fotos

2012-02-23T16:02:00.000+01:00

A la darrera classe, els dos professors van portar moltes fotos. Les primeres eren "maques": gràfics, representacions, esquemes... Els alumnes somreien, s'anava sentint oooh, aaah, assentiments, somriures, que bonic.
Més endavant, però, les fotos van deixar de ser "maques". Eren susceptibles de causar dolor i l'ambient va canviar: cares d'angoixa, uix, ecs, cames creuades, angúnia.
Tots menys la noia del costat, que a totes les fotos feia que sí.

És curiós com es pot captar el sentiment general de la classe en funció dels petits comentaris.

La massa

2012-02-13T17:11:00.001+01:00

Aquesta cosa llefiscosa que fa bombolletes a dins del pot de vidre és massa mare, o llevat mare, i fa les funcions del llevat químic a l'hora de fer pa.

És una massa viva, plena de ferments, té color, olor, acidesa... i encara no la tinc del tot per la mà, perquè el primer panet de massa mare no ha pujat gaire. Però era ben bo.

Per saber més coses sobre pans i llevats, us recomano el blog de l'Iban, especialment la secció sobre com fer pa i el fòrum.

Llegir

2012-02-10T11:08:00.000+01:00

La millor manera de llegir a l'hivern és al sofà i a sota de la manta. El problema és que no arribo a posar-me mai la manta, només d'estirar-me al sofà ja tinc l'altre "manta" a sobre.

Sobre la impresentabilitat de la gent

2012-02-07T16:40:00.000+01:00

Perdoneu el "palabro" però... estic mosquejada.

Fa uns dies us parlava dels intercanvis, de donar coses, canviar-les, rebre'n de diferents que la gent dóna... Doncs en relació amb aquest tema em sorgeixen algunes preguntes. Potser me les sabreu respondre:

- Si dues persones queden per trobar-se un dia, a una hora, en un lloc, què costa ser puntual? O avisar si no s'ha de ser puntual?

- I, per altra banda, si una persona mostra interès per quelcom que jo ofereixo... costa molt ser seriós i anar-ho a recollir? Demanar amb compromís les coses? I no escriure perquè sí?

Posem per cas que anem a la carnisseria i encarreguem quatre pollastres a l'ast per diumenge. És obvi que els hem d'anar a buscar diumenge i que haurà de ser en l'horari de la carnisseria, perquè així ho hem pactat amb el carnisser. Si truquem dilluns per dir "ai, és que me'n vaig oblidar", el carnisser voldrà fer croquetes dels nostres braços i canalons de les nostres cames. Oi que sí?

O és que, per variar, demano molt?

(Amb tots els meus respectes pels senyors carnissers, eh?. Buscava un exemple entenedor.)

En fi...

Vins a Vins

2012-01-26T14:09:00.000+01:00

Amb els amics de tant en tant ens reunim i tastem vins... i l'estiu passat, uns quants es van animar i van convidar la tele a un dels sopars dels vins.

Aquest n'és el resultat:

Ordinador

2012-01-23T17:26:00.006+01:00

Anar a classe amb l'ordinador i no parar de teclejar en tota l'estona no indica que l'alumne està atent, concentrat i que pren molts apunts.
Només indica que, si hi ha wifi, està distret al xat i al feisbuc.

Una veu

2012-01-19T17:00:00.000+01:00

Corre. Corre. Més ràpid. No et distreguis, que fas tard. Apreta el ritme. Va, que no arribes. Vés!

Ja està. Guarda-ho tot. Tanca projecte. Prepara factura. Actualitza la comptabilitat. No perdis la pista. No vadis. No miris res més que si no deixes les coses a mitges. Creua els dits, a veure si aquesta vegada cobres a temps. Cinc minuts de descans, i tema següent.

(Tinc una veu interior que em parla...)

La Mafalda sempre té raó

2012-01-16T16:37:00.002+01:00

Bona setmana a tothom!

Llibres del 2011 (2)

2012-01-02T19:45:00.000+01:00

Es veu que, a més de ser inconstant en la lectura, també he estat inconstant en l'elaboració de la llista de llibres del 2011, perquè, a través dels vostres blocs i les vostres llistes, m'acabo d'adonar que em falta un llibre!!

María Dueñas, El tiempo entre costuras. Tot i que en algun moment em va recordar a un tipus de novel·la romanticona i empalagosa que no em sol agradar, me'l vaig empassar sencer, rapidet i amb curiositat de descobrir més batalletes de la protagonista. La Guerra Civil sempre dóna molt de si, però està aprofitada amb gràcia.

Els mapes i les vistes...

2011-12-30T11:17:00.001+01:00

Ara que s'acaba l'any i que més o menys tothom fa balanç del 2011, us volia ensenyar una de les coses més curioses que ens deu haver passat aquest any: descobrir una persona coneguda a Street View de Google.

(Hola mama!!)

(Entrada inspirada en aquesta entrada del blog del Pons)

Llibres del 2011

2011-12-29T09:26:00.001+01:00

Aquest any m'he entretingut a fer la llista dels llibres llegits. Pensava que potser fet la llista seria un al·licient per llegir més, però no. No llegeixo tant com voldria... De fet, llegeixo tot el dia, per feina, però per plaer... doncs no tant.

Mark Haddon, Un petit inconvenient. Fluix, lent, pesat. Algun apunt entretingut, però pocs. Em va agradar infinitament més El curiós incident del gos a mitjanit, del mateix autor.
George Orwell, 1984. Un clàssic que val la pena tenir a mà i, potser, en ment.
John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Escrit impecablement des del punt de vista d'un nen d'un altre temps. Me'l crec tot i, si algú em digués que és basat en fets reals, també me'l creuria. Una petita joia.
Éric Holder, La senyoreta Chambon. Breu, dolç, intens. Com un bon cafè. (Buscant-ne la foto he vist que se'n va fer una pel·lícula! oh!)
Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel. En certa manera, vist un, vistos tots, perquè l'autor té un estil molt similar en tots els llibres. Però el puntet d'intriga em va enganxar i me'l vaig polir en un temps més que raonable.

A mitges tinc tres llibres més:

Bill Bryson, Una breve historia de casi todo. El que he llegit fins ara és molt interessant. És divulgació científica, hem començat pel Big Bang i hem d'anar avançant fins a l'actualitat... a poc a poquet.
Katherin Pancol, Els ulls gros dels cocodrils. M'agrada com està escrit i m'agraden els personatges. No m'agrada que una d'elles, perquè sap anglès i rus, es posi a traduir llibres com qui es posa a fer crema de verdures. No m'agrada descobrir-hi faltes d'ortografia, però en fi, suposo que això ja són coses de l'ofici...
Lawrence Wright, Civiltà in bagno. La història de la humanitat vista des de les seves sales de bany. És, si més no, curiós.

Bon Nadal

2011-12-25T10:00:00.001+01:00

De part de tots els de casa, que tingueu molt bones festes de Nadal!!

La Coral Genciana hi posa la banda sonora. Això va ser... dimarts, a la plaça de Sant Felip Neri.

Pa farcit

2011-12-22T20:59:00.001+01:00

Fa uns dies vaig veure aquesta recepta al programa de cuines de TV3 i em va semblar interessant... s'haurà de provar!

El Kiosko

2011-12-19T11:55:00.000+01:00

Us agrada la carn? Les hamburgueses? El fast food, ràpid, però de qualitat?
Doncs heu de provar les hamburgueses del Kiosko.
Aneu-hi amb gana, que les hamburgueses porten 200 gr. de carn! A més de tots els acompanyaments.

El local és petitet, però també en fan per emportar. Si ho aneu, ja ens ho explicareu!