tag:blogger.com,1999:blog-18503759036104150982024-02-19T15:58:44.959+01:00Tu, jo i l'OtisTu, jo i l'Otishttp://www.blogger.com/profile/08435474156770830131noreply@blogger.comBlogger494125tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-61575356715004336092022-11-01T11:01:00.003+01:002022-11-01T11:01:39.640+01:00<p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p style="margin-left: 40px; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p style="margin-left: 40px; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0">Otis <br /></span></span></span></p><p style="margin-left: 40px; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0">08.01.05 - 28.10.22</span></span></span></p><p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0"> </span></span></span></p><p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSqswQJ65r3Erjsi85ClSffB4g8603tHKryF7uBZA1ag-1p0csWm4Z_qBv9dNwIxmuar0lmxuKlpN-lSaZTf4upoMQQGHQBXxzsvREpkwot58r4R0Xi-zDCdL3N7v6oAlLVxI-MNt7h2jWHQ5MqLnniJdBdqYMRpyDB7V4_U8DrZOUj5z59ziwaJwa/s2592/Otis_guapo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="1728" height="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSqswQJ65r3Erjsi85ClSffB4g8603tHKryF7uBZA1ag-1p0csWm4Z_qBv9dNwIxmuar0lmxuKlpN-lSaZTf4upoMQQGHQBXxzsvREpkwot58r4R0Xi-zDCdL3N7v6oAlLVxI-MNt7h2jWHQ5MqLnniJdBdqYMRpyDB7V4_U8DrZOUj5z59ziwaJwa/w316-h475/Otis_guapo.jpg" width="316" /></a></span></div><span style="font-size: small;"><br /> </span><p></p><p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0"> </span></span></span></p><p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0">Aquesta és de veritat l'última entrada. Del que va donar nom al blog, el que ens va fer riure, ens va fer companyia, ens va fer jugar, ens va roncar sorollosament, </span><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0">ens va fer plorar. Del que ens va veure créixer, ens va veure casar-nos, va veure néixer criatures, va adaptar-se als canvis amb més o menys fortuna i, després de més 16 anys amb nosaltres, se n'ha anat.</span></span></span></p><p><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana;"><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0">Descansa, amic. Espero que t'hagis sentit estimat a casa. Nosaltres t'hem estimat moltíssim i t'enyorem a cada segon. </span><br /></span></span></p>MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-82080502919521871382014-06-10T19:43:00.003+02:002014-06-10T19:43:43.192+02:00El moment precís<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sabíem que arribaria el moment. Podria haver estat ahir, demà, fa dos mesos, d'aquí a cinc anys. Però crec que el dia ha de ser avui.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja sabeu com va, això, T'ho agafes amb molta empenta, a tot arreu veus coses que et fan pensar "això ho posaré al bloc", escrius força, dius coses amb seny, dius bestieses, entres als blocs de la gent, fas "amics", descobreixes nous móns, comentes, segueixes, gaudeixes! Molt! </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I de cop les coses es capgiren (en el bon sentit, eh), ja no escrius, no et mires els blocs amb tanta freqüència, en tens 327 pendents de llegir al feedly, quan te'ls mires no comentes, el bloc es va adormint... i, finalment, tens clar que ha arribat l'hora de tancar. Aquesta és l'entrada número 493, i serà l'última.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I només us puc dir gràcies. Gràcies per ser-hi, per llegir-nos, per comentar, per esmentar-nos, per enllaçar-nos... Gràcies. De tot cor.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ara faré una cosa que crec que no hem fet mai, encara... que és presentar-nos. Val més tard que mai, no?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hola, em dic Maria, sóc traductora i correctora i tinc mans inquietes (en diuen <i>crafter</i>, en anglès. A mi m'agrada <i>mans inquietes</i>). </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ell és en Carles, és arquitecte, cantaire i apassionat de l'enologia. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El nostre fill és en Llorenç, comença a caminar, somriu i assenyala sense parar. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El nostre gat és l'Otis, rei semi-destronat, que segueix roncant entre els meus braços davant del teclat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguWRWVtdXnIithLrexoIqm1rsrpSieEUUCJKgTTt00quBnFuBD2z3-lni3i-I85k4jj1TgNQbxF37ABwIph4rhQaBYrYNlJWNUE3ikBPKLwmIUa7mYTsKyv5EtDoJ9VGpVx9UaXezpx8c/s1600/Otis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguWRWVtdXnIithLrexoIqm1rsrpSieEUUCJKgTTt00quBnFuBD2z3-lni3i-I85k4jj1TgNQbxF37ABwIph4rhQaBYrYNlJWNUE3ikBPKLwmIUa7mYTsKyv5EtDoJ9VGpVx9UaXezpx8c/s1600/Otis.jpg" height="320" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No és habitual, veure'l aquí dins... No sé si em demanava un bany....</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1X5olzAHbaYVCLPUZ61eI1fVVw8zmN3FdN6eBHxphE8OYMQxvc-T-91MXKPGK97DCIURzmanf95EYVfduCpweCxMtWtAhyphenhyphenCPmm7JB1IcIs5Sh-z_92-WLstuYHMVhXnyAN-YOvYYk5Rk/s1600/via.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1X5olzAHbaYVCLPUZ61eI1fVVw8zmN3FdN6eBHxphE8OYMQxvc-T-91MXKPGK97DCIURzmanf95EYVfduCpweCxMtWtAhyphenhyphenCPmm7JB1IcIs5Sh-z_92-WLstuYHMVhXnyAN-YOvYYk5Rk/s1600/via.jpg" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No és la nostra millor foto, ni molt menys. Però és d'un dia prou representatiu. Si ens reconeixeu algun dia pel carrer, saludeu-nos, que ens farà il·lusió. És possible que no passegem amb la senyera penjada al coll habitualment, però a la Via Catalana sí :)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I mentrestant... seguirem a Instagram: <a href="http://instagram.com/cavic" rel="nofollow" target="_blank">aquí</a> i <a href="http://instagram.com/vineambvi" rel="nofollow" target="_blank">aquí</a> ell i </span><a href="http://instagram.com/marialunac" rel="nofollow" style="font-family: Verdana, sans-serif;" target="_blank">aquí</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> jo</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. En Llorenç i l'Otis no tenen Instagram, però també hi surten, de tant en tant.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar... una Promesa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/5rKO9gikXiA" width="560"></iframe>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">P.D.: Com diu en <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/" target="_blank">XeXu</a>, ja som un Estel caigut.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-31381575059542962502014-05-07T12:11:00.002+02:002014-05-07T12:11:52.847+02:00Ballem?<br />
<br />
Ai, que m'agrada!!<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/PCeRWYvvPtg" width="560"></iframe>MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-36611259169599169772014-03-09T06:50:00.000+01:002014-03-09T06:50:00.096+01:00Reis<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Que vagi per endavant que jo no no sóc monàrquica. No hi crec gens i estic convençuda que estaríem millor sense monarquia: ens estalviaríem molts diners i disgustos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però... al mateix temps... tinc tres reis. I no vull dir els d'Orient. </div>
<br />
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">
Tinc un <i>rei gran</i>, que ja fa 12 anys que m'aguanta i m'acompanya. Quina sort, que sempre hi siguis.</div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">
Tinc un <i>rei pelut</i>, que ja fa 7 anys que ronca les estones que treballa amb mi i que dorm als meus peus al llit de seguida que pot. </div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">
I també tinc un <i>rei petit</i>. Petit i dolç i belluguet i entretingut i distret i que avui fa un any. Un any sense dormir més de tres hores seguides (ai!). Un any de babes, de bibis, de bolquers, de bodis, de collit, de cotxet i de motxilla. Un any de somriures i plors. <b>Un any</b>!!!!</div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7bbKaVa_C5Q4mYhFusJ1blMIzUsycxiYoYoZIhJglet_m9ZyvfePfp2RmKKKd-9hGD31FJZBuVQFDo6iT8iZ2F62AFk_nOup62ygOo9gbb4sBDYQiB5cI-uWoMxlD85rsXndI7MMU39g/s1600/reis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7bbKaVa_C5Q4mYhFusJ1blMIzUsycxiYoYoZIhJglet_m9ZyvfePfp2RmKKKd-9hGD31FJZBuVQFDo6iT8iZ2F62AFk_nOup62ygOo9gbb4sBDYQiB5cI-uWoMxlD85rsXndI7MMU39g/s1600/reis.jpg" height="70" width="320" /></a></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">I per celebrar-ho programo aquest post per a les 6:50 del matí del 9 de març, que és exactament quan va néixer el <i>rei petit. </i>Que tingueu molt bon diumenge!</span></div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-26629572442902664842014-02-12T17:27:00.000+01:002014-02-12T17:27:00.272+01:00First Taste<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/7PVVT9V2CM0" width="480"></iframe><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recordeu la primera vegada que vau tastar una taronja? Segurament no. I un iogurt? Tampoc?</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest vídeo ens ensenyen les cares que van posar alguns nens quan van tastar per primer cop un aliment. Aquesta expressivitat... no té preu!!</span></div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-9498452891287477762014-01-31T13:20:00.001+01:002014-01-31T13:20:22.526+01:00Camins i somriures<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;">Aquests dies hem sabut de la mort de diverses persones, coneguts, amics d'amics i antics companys de feina, que ens han deixat amb 40 anys, i fins i tot menys. Tan joves! Tan plens de llum! Tantes coses pendents!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;">Mentre el petit i jo estàvem engripats, vaig començar a pensar... </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;">Vull creure, com segurament tan</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;">tes altres persones, que la vida és un camí on el que realment importa no són les fites assolides ni els objectius guanyats, sinó la quantitat de somriures que ens acompanyen, que ens animen des del passat i ens conviden a endinsar-nos sense por en el futur. </span><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;">Per això, amics, m'acomiado de vosaltres amb tristesa i dolor, però també amb un petit somriure. Si bé el vostre camí no ha estat prou llarg, espero que, allà on sigueu, pugueu mirar enrere i gaudir dels nostres somriures.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un petó.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span>MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-55649218636026843062014-01-09T22:59:00.003+01:002014-01-09T22:59:51.746+01:00Lectures del 2013<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Confesso que pensava que al 2013 havia llegit
molt i molt poc. Però, veient la llista, i veient els anys anteriors, tampoc no
està tan malament... la temàtica ha variat una mica, més
"bebè-cèntrica". Però m'estic curant, eh! ;)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ol>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bésame mucho. Carlos González <span style="font-size: x-small;">(venia del 2012)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què es pot esperar quan s'està esperant, d'A.
Eisenberg, H. Murkoff i S. Hathaway <span style="font-size: x-small;">(venia del 2012)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Larousse del Embarazo</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Gran libro del prematuro: guía esencial
para el cuidado del niño prematuro en el hospital, en casa y durante sus
primeros años de vida. Susan L. Madden</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Criatura i companyia. Carles Capdevila</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Intimidad. Hanif Kureishi</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dormir sin lágrimas. Rosa Jové</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Castelli di rabbia. Alessandro Baricco</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Puerperios. Laura Gutman <span style="font-size: x-small;">(confesso que només
n'he llegit mig... m'ha superat)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Felices sueños. Elisabet Pantley <span style="font-size: x-small;">(en Llorenç
és de mal dormir, es nota?)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mi niño no me come. Carlos González <span style="font-size: x-small;">(no és el
cas, però més val prevenir...)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Nieve. Maxence Fermine <span style="font-size: x-small;">(bonic, bonic, bonic)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">17 maneres de matar un home amb un tovalló.
Òscar Andreu <span style="font-size: x-small;">(el tinc a mitges, no m'està acabant d'enganxar)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pan casero. Ibán Yarza <span style="font-size: x-small;">(també el tinc a mitges... i
em fa venir moltes ganes de tenir un forn com cal per poder fer totes les
receptes de pa que proposa!!)</span></span></li>
</ol>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXnq8A4Nfi277yBTwD2g6lbwzGIvYb7R9lVe_2WF4qtgR15SEF6Qfm5Gs9SgE0pRGeInGnMVgJN2Tk7T0uSDlS72z_OFCmIYDKwSj2MvNoSUBQeW2Q2fvaTnx4O33RGTPk5iXQAoDk0D0/s1600/llibres2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXnq8A4Nfi277yBTwD2g6lbwzGIvYb7R9lVe_2WF4qtgR15SEF6Qfm5Gs9SgE0pRGeInGnMVgJN2Tk7T0uSDlS72z_OFCmIYDKwSj2MvNoSUBQeW2Q2fvaTnx4O33RGTPk5iXQAoDk0D0/s1600/llibres2.jpg" height="400" width="400" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(Reviso els llibres pendents del <a href="http://tujoilotis.blogspot.com/2011/12/llibres-del-2011.html" target="_blank">2011</a> i del <st1:metricconverter productid="2012 m" w:st="on"><a href="http://tujoilotis.blogspot.com/2013/01/llibres-del-2012.html" target="_blank">2012</a> m</st1:metricconverter>'adono que Civiltà in
bagno, de Lawrence Wright, segueix al mateix punt on el vaig deixar al 2011 i
ja ni tan sols el tinc a la tauleta de nit, amb els llibres pendents... en fi...)</span></span></div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-14300714748474176472013-12-21T20:18:00.001+01:002013-12-24T08:34:36.966+01:00Ajudeu-me! És un concurs!<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}" style="background-color: white; font-weight: normal; line-height: 18px; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px 20px 0px 15px; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Des del centre cívic La Galeria de la Casa Sagnier han
seleccionat aquesta foto meva per al concurs #Instantcraft, guanya qui tingui més <i>Likes </i>a
Facebook! </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Si us agrada, entreu a la seva pàgina i regaleu-me un <i>Like</i>, sisplau!! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Aquí teniu l'<a href="https://www.facebook.com/lagaleriasagnier" target="_blank">enllaç</a>, i la
foto és aquesta:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxm9R2tlUGTe5XExfG_n4-ph1hmihZlQm6VtfNyN-rmUiGZUbY7IemvRLbD2tjbgRnkif9x6SrRXfWZn9NX0a9Z8l348oBwMGdT1oHVas2i43YwTwtTJwiF16dE5K-kbODaOFPWR4rPC0/s1600/Instantcraft.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxm9R2tlUGTe5XExfG_n4-ph1hmihZlQm6VtfNyN-rmUiGZUbY7IemvRLbD2tjbgRnkif9x6SrRXfWZn9NX0a9Z8l348oBwMGdT1oHVas2i43YwTwtTJwiF16dE5K-kbODaOFPWR4rPC0/s320/Instantcraft.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">La foto és feta, precisament, a La Galeria, en un curs de costura. El premi del concurs és un taller allà mateix... no cal que us digui que m'agradaria molt repetir!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">(Com no, la foto està passada per Instagram, m'hi podeu trobar com a marialunac)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.facebook.com/lagaleriasagnier" target="_blank"><img border="0" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5z_UlrSsbfFcDzRkDjdDIs32vXwSo7vGjRJWt_tEdn_Jk1ZUUhAJmaWBgPWqLLgiIu4AMcmf7Y-xE1v4_60VuWuyEqY1amB41O4G6yoQ1quaijNn1aKz_ik-nn0o1StkWC4la0p0og_8/s320/Banner-Instantcraft-preparat.gif" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span></div>
</h5>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-22321168743898392012013-11-28T12:40:00.003+01:002013-11-28T12:40:56.346+01:00Theo and Beau<br />
<br />
No sé com he arribat a aquesta <a href="http://www.mommasgonecity.com/2013/11/wishes-granted-theo-and-beau/" target="_blank">pàgina</a>, en què una mare ensenya les fotografies que està fent al seu fill petit i el gosset que han adoptat mentre fan la migdiada. Com a mare de nen i "mare" de gat, em cau la baba, i em fa molta enveja que es portin tant i tant bé.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOOb-7NKJXC3Ew56-6BzZbKMazTnDdmBLr4rk1Qk1ZdGmYhls3IbfG6eD-fS6E-ye-C9qElupjzjkGde7NTd54ftdP9k3dJhl1tSvGeoEju6icMclnmwwumuEu_FHqlQeUsAm-YyBi82k/s1600/10858027154_3c7dd2f5be.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOOb-7NKJXC3Ew56-6BzZbKMazTnDdmBLr4rk1Qk1ZdGmYhls3IbfG6eD-fS6E-ye-C9qElupjzjkGde7NTd54ftdP9k3dJhl1tSvGeoEju6icMclnmwwumuEu_FHqlQeUsAm-YyBi82k/s320/10858027154_3c7dd2f5be.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Tant de bo l'Otis i en Llorenç acabin dormint així, algun dia.<br />
<br />
<br />
(Podeu seguir la Jessica Shyba a Instagram @mommasgonecity o veure més fotos amb el hashtag #TheoandBeau)MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-38977663522173231542013-10-24T19:37:00.003+02:002013-10-24T19:37:40.968+02:00Octubre<div class="MsoNormal">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Fa uns dies vaig veure aquest vídeo per YouTube:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/VygYV-nl-KM" width="420"></iframe>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em va fer pensar, igual que un relat d’aquests que circulen per Facebook i que no recordo qui va penjar.... i que he
trobat! És <a href="http://www.huffingtonpost.es/rachel-macy-stafford/el-dia-en-que-deje-de-decir-date-prisa_b_3747873.html" target="_blank">aquest</a>. Per un moment vaig pensar que era un <i>meme</i>... però... ara no ho sé...</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Just aquest mes d’octubre he tingut la sort de tenir molta
feina. Molta! Un volum molt gran, d'aquells que et solucionen el mes, però te n'ocupen tooooootes les hores, des de la primera del matí fins a l'última de la nit. Ben calculat, començant el dia 1 i entregant el dia 31, m'ho havia programat de manera que podia enllestir-ho sense haver-hi de dedicar pràcticament cap cap de setmana.<br />
En el fons, crec que és una sort, perquè darrerament no rebo tanta feina com en solia rebre; però també és una llàstima, perquè el preu que en paguen no és per tirar coets
i em requereix un esforç considerable. I, a més, em roba temps "familiar".<br />
<br />
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest mes en Llorenç ha començat a anar a la llar. Per una
banda, està bé, ell es distreu, juga amb altres nens, nosaltres ens podem dedicar una mica més a les nostres coses. Tots
contents. Però, per altra banda, també han arribat els virus de la llar, i just
quan jo estava amb aquest <i>subidón </i>de feina... es va posar malaltó i va estar dos dies a casa amb febreta i mocs. En la vida de l’autònom <i>muntanya russa</i>, 2 dies de feina
poden ser fonamentals. Fins ara, quan la muntanya russa pujava, i arribava una
allau de feina, em llevava aviat, anava a dormir tard i em passava el dia
literalment enganxada a l’ordinador. I, un cop acabada la feina, ho compensava agafant-me un parell de dies lliures. Però ara... no! Un parell de dies m'han desmuntat la programació. En Llorenç no hi entén de
muntanyes russes, ni de feines, ni de clients, ni de traduccions, ni de dates d'entrega... i per això,
i perquè ja dormo prou poques hores com per seguir-me castigant, he dit
prou. Per primera vegada en la meva vida laboral, he parlat amb la clienta, li
he confessat que no arribo a temps a la data d’entrega i que no podré acabar la feina a temps. I
no ha passat res! En lloc de fer 60 pàgines de traducció en faig 50, sortiran millor, i me les podré repassar amb tranquil·litat. Puc jugar
amb el meu nen sense tenir remordiments de consciencia laborals, dormo totes
les hores que ell em deixa, i em puc permetre el luxe d’escriure una entrada
al bloc.<br />
Deixaré de guanyar uns eurets, sí, però estic la mar de <b>contenta</b>.<br />
<br />
Feliç dijous :)</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-82552097808317579922013-10-06T13:37:00.000+02:002013-10-06T13:37:00.159+02:00Amor d'estiu<br />
<br />
Fa molts dies que em ronda aquesta cançó pel cap. Ho he buscat, és de l'any 1991.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/mYgWw-scapw" width="420"></iframe><br />
<br />
Algú em sap dir per què la meva memòria desenterra cançons de quan tenia 13 anys?MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-26302655465868183702013-09-30T10:00:00.004+02:002013-09-30T10:00:54.592+02:006 mesos, 21 dies i 3 hores<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0sWAbxASoL201WIrYpSi26QbBFA7xsCeAlu2sxMnrzVhzwBOTgMHndNaxzHsw5c6X57J_0PzltirSHtBMHgchbdLyLEiSLkMsddvQSI2H9EN056A7mKx96AylQSYbqKFovX2kSfgYvQ0/s1600/IMG-20130930-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0sWAbxASoL201WIrYpSi26QbBFA7xsCeAlu2sxMnrzVhzwBOTgMHndNaxzHsw5c6X57J_0PzltirSHtBMHgchbdLyLEiSLkMsddvQSI2H9EN056A7mKx96AylQSYbqKFovX2kSfgYvQ0/s320/IMG-20130930-WA0000.jpg" width="314" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">6 mesos, 21 dies, 3 hores i 10 minuts amb nosaltres. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I avui, per primer cop, passarà el dia a la llar d'infants. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Normalment a les 8 del matí ja sol ser despert, però avui encara dormia. L'he despertat, l'he canviat, hem vestit de carrer i li he donat l'esmorzar. La meitat del biberó ha acabat a sobre dels meus pantalons i al sofà en forma de vòmit matinal. Espero que no sigui un mal presagi.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I hem sortit de casa, hem enfilat la pujada i hem entrat a l'escola. L'estacionament de cotxets és ple a vessar! Hem entrat a l'aula, ha vist les joguines, i el somriure de la mestra, els dos companys de classe... i l'hem deixat allà. Ben tranquil.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I amb una llagrimeta, hem enfilat el camí de tornada, cap a la feina. Esperant que les hores passin ben ràpid i ja sigui hora d'anar-lo a buscar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">És una sensació ben estranya: molts dies, d'aquells que el nen estava pesat i ploraner, hauria volgut portar-lo a la llar d'infants per descansar una estona. I avui, en canvi, hauria volgut jugar amb ell tot el matí. Quina peneta :(</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span>MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-27272361733044492192013-08-15T23:06:00.000+02:002013-08-15T23:06:36.661+02:00Dormir<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els pares experts diuen que dormir està <i>sobrevalorat</i>. Jo... ja no sé què pensar. Quan pugui dormir quatre hores seguides, m'ho replantejo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per ara, us deixo aquests vídeos. Creativitat al poder!</span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/UQOqChZ_ZeA" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/4HkRETo-7mo" width="420"></iframe>
<br />MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-5551195649693491182013-06-28T13:50:00.000+02:002013-06-28T13:50:00.572+02:00Desigualtats<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que difícil és
incorporar-se al món laboral després de quasi quatre mesos que han passat com
si res, en un obrir i tancar d’ulls. I quina ràbia que fa, veure que tu, autònoma
pringada, has cobrat una baixa ridícula, no has deixat de pagar
cap quota, no has tingut cap facilitat, ni cap bonificació, ni cap ajuda... i amigues amb altres tipus de feina (<i>amb tot el carinyo, eh! ;)</i> ) acumulen fins
a sis i set mesos de baixa. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És injust i cruel, qui té feina assegurada té una
baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País
de pandereta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em vaig equivocar de
professió, està clar.</span></span></div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-15982998197263980632013-06-23T17:15:00.000+02:002013-06-23T17:15:00.034+02:00Tres i mig<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui que el nen en fa tres i mig... m'he posat a fer balanç, així, en general:</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #222222;" /><span style="background-color: white; color: #222222;">-Hores dormides: poques, molt poques.</span><br style="background-color: white; color: #222222;" /><span style="background-color: white; color: #222222;">-Hores plorades: forces, nen i mare.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;">-Cops que he promès que serà fill únic: bastants, per què enganyar-nos. Diuen que més endavant s'oblida, com els dolors del part.</span><br style="background-color: white; color: #222222;" /><span style="background-color: white; color: #222222;">-Vòmits netejats: poquets, afortunadament.</span><br style="background-color: white; color: #222222;" /><span style="background-color: white; color: #222222;">-Bolquers canviats: moooooolts, moltíssims!!!</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Robeta canviada perquè el bolquer ha tingut fuites: més d'un i de dos, ho reconec.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Senyores que et creues pel carrer que han donat la seva opinió sobre el nen, el cotxet, el fular, la robeta, o qualsevol altra cosa que no era de la seva incumbència: masses, per desgràcia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Revetlles celebrades: avui farem la primera, ja us explicarem com va!<br style="background-color: white;" /><span style="background-color: white; color: #222222;">-Somriures rebuts: cada vegada més, per sort!!!</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><br /></span></span>
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Feliç revetlla!!</span>MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-79842614992532931012013-06-17T20:11:00.000+02:002013-06-17T20:11:00.834+02:00Porteig<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em declaro fan absoluta del porteig. Sí, de portar el nen a sobre enganxat tot el dia... de malcriar-lo donant-li tots els braços que vol. Ho confesso!!!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Nosaltres fem servir un fular elàstic d'<a href="http://www.kangura.com/" target="_blank">aquí</a>. Mentre el nen ha sigut molt i molt petit, portar-lo a sobre era com fer el mètode <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_pell_a_pell" target="_blank">cangur</a>, nadó en contacte permanent amb el pare i la mare (molt recomanable per a petits prematurs).</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_3mXkX-hIACwN4bii0R1UXJlX6YkhstEpo3YzEYDioT6BaTq1Rj-DKZhiPvKO_b8qBHiaf1NBJbnz7yRWMKY-vazVqwbwTh0q_y-U05gVEGHdiRvrWtDrNnGhkJPrh-iFxTDp9CRy2IE/s1600/porteig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_3mXkX-hIACwN4bii0R1UXJlX6YkhstEpo3YzEYDioT6BaTq1Rj-DKZhiPvKO_b8qBHiaf1NBJbnz7yRWMKY-vazVqwbwTh0q_y-U05gVEGHdiRvrWtDrNnGhkJPrh-iFxTDp9CRy2IE/s320/porteig.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les primeres setmanes en Llorenç anava recollidet, en posició fetal, com el nen de l'esquerra. Ara que és una mica més gran, ja va amb les cametes fora, i el cap estirat per anar xafardejant-ho tot, com el de la dreta.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ara que és una mica més gran (per mi passar de 2,200 kg a 4,250 kg ja és una mica més gran), és la manera de moure's còmodament per la ciutat, passejar, comprar, remenar per casa... sabent que el nen va perfectament còmode, tranquil i ben portat. I ben a prop de la seva font d'alimentació :) </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-8579482862496995742013-06-11T22:46:00.000+02:002013-06-11T22:50:40.189+02:00Tot canvia<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deu fer cosa d'un mes, o potser una miqueta més, ell se'n va anar a l'assaig de la <a href="http://coralgenciana.blogspot.com/" target="_blank">coral</a> i ens va deixar sols a casa. No sembla tant difícil, sopar, donar el sopar al nen, recollir una mica i a dormir.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs... quan ell va tornar ens va trobar a tots dos fets un mar de llàgrimes, i el gat amagat a sota el llit per no veure'ns ni sentir-nos. En Llorenç va començar a plorar abans que jo em pogués fer el sopar. Li vaig donar pit, li vaig donar el biberó, va estar en braços tota l'estona, me'l vaig penjar al fular, vaig cantar, vaig passejar, vaig ballar, vaig posar l'extractor de la cuina (un <a href="http://criatures.ara.cat/pedrapapertisora/2011/09/07/quan-laspiradora-ajuda-a-dormir/" target="_blank">soroll blanc</a>, eficàcia provada!)... i res. Vinga plorar i plorar. En algun instant de pausa ploranera i mentre el portava penjat al fular, vaig arribar a picotejar alguna cosa freda, a peu dret a la cuina, per no defallir. Però vam acabar tots dos al llit, plorant, un desconsoladament, potser per un atac de còlics, qui sap, i jo, encara més desconsoladament, de cansament i d'impotència.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhztneBFHhWndITgLWwgl-yh_HrpzYdO4fWjyk7Uqa66WmWbfUnUg0tjYyczTtxylFHpnVirymSGjOrI7BkYLGn9bXDQgn2Trr-2QHn6ZZxGrLdF7oAp5KZOiZwVt6EkB6H7eLqY4VoUj0/s1600/IMAG1977.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhztneBFHhWndITgLWwgl-yh_HrpzYdO4fWjyk7Uqa66WmWbfUnUg0tjYyczTtxylFHpnVirymSGjOrI7BkYLGn9bXDQgn2Trr-2QHn6ZZxGrLdF7oAp5KZOiZwVt6EkB6H7eLqY4VoUj0/s320/IMAG1977.jpg" width="179" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Peu de la criatura, a dia d'avui, en escaiola.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui en Llorenç té tres mesos i dos dies. El pare és a la coral. L'he banyat sola, li he fet una mica de massatge, ha sopat i l'he posat a dormir. Fa més d'una hora que dorm, i segurament no es despertarà fins a quarts de tres, puntual com un rellotge. He pogut passar el peix per la planxa, preparar una mica d'amanida, asseure'm a taula i menjar-m'ho. I agafar l'ordinador i escriure un post ple d'orgull de mare novata. Costa, però hi ha dies que ens en sortim!!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=d896d04" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>
</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">M'agrada aquesta cançó de bressol hebrea. Ens la posava </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">la profe de ioga per a embarassades, em dóna bon rotllo.</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-73976378223169739582013-04-16T11:53:00.000+02:002013-04-16T11:55:41.614+02:00Instant<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;">T'atures un instant i t'adones que ja ha passat més d'un mes. </span><span style="background-color: white; color: #222222;">Fa molt que no toques l'ordinador, treballes, llegeixes, surts al carrer o dorms més de dues hores seguides. </span><span style="background-color: white; color: #222222;">Fas ulleres, et cauen els cabells i la panxa no ha marxat. Hi ha moments en què fa mal el cos i moments en què fa mal la ment. </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;">I, malgrat tot, no ho canviaries per res.</span></span>MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-46826524038245134492013-03-17T13:04:00.000+01:002013-03-17T13:04:47.807+01:00Llorenç<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ho confesso.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Confesso que els dos darrers posts eren programats. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Havia pensat agafar-me uns dies de descans, per situar-me, preparar-me, fer-me a la idea del que ens havia de venir... però no ha pogut ser.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBX1thE-vHCbQyF6bhwAsIRe7N_7Z6_v5ZGc3jO6LRwURVI_DUCvpV7yxzzItqUhY19NssiOXL7n4PG2FkkG0qrZPA2d8156AWDU5ArvrMRCccqNYDcY5I3lrNM-n8utnK0_27NQTtYuw/s1600/IMAG1670.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBX1thE-vHCbQyF6bhwAsIRe7N_7Z6_v5ZGc3jO6LRwURVI_DUCvpV7yxzzItqUhY19NssiOXL7n4PG2FkkG0qrZPA2d8156AWDU5ArvrMRCccqNYDcY5I3lrNM-n8utnK0_27NQTtYuw/s320/IMAG1670.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
El dia 9, mentre es publicava el post <a href="http://tujoilotis.blogspot.com/2013/03/canvis-i-complements.html" target="_blank">Canvis i complements</a>, érem a l'hospital. En Llorenç va decidir néixer el passat dissabte, vuitmesó, a les 6.50 h, amb només 2,2 kg.<br />
Ara ja som a casa, habituant-nos a la nova situació. I gaudint dels seus sons, dels seus plors i dels seus mitjos somriures.<br />
<br />MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-729973426275171522013-03-13T12:52:00.000+01:002013-03-13T12:52:00.233+01:00Noves lectures<br />
<br />
Amb els canvis de situació, canvien també les lectures...<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
Sembla que el llibre de capçalera de l'embaràs és "Què
es pot esperar quan s'està esperant", d'A. Eisenberg, H. Murkoff i S.
Hathaway. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsfvvXTtEEzTA234PP1FYFGkkt7HCMmE_nicKzJDQQONgmAbm1a31ZTFq4cUCZ39XX4jk2kpkDC0jvCqAXSeVxGhBSdX_hRXm5coX18dkooJfieq2dFe6S4l2LjtkHN7OtutpSzjnJiR0/s1600/esperant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsfvvXTtEEzTA234PP1FYFGkkt7HCMmE_nicKzJDQQONgmAbm1a31ZTFq4cUCZ39XX4jk2kpkDC0jvCqAXSeVxGhBSdX_hRXm5coX18dkooJfieq2dFe6S4l2LjtkHN7OtutpSzjnJiR0/s1600/esperant.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Repassa tot l'embaràs mes a mes, resol dubtes i consultes, hi ha una part prohibida de "què pot anar malament"... És força entenedor i senzill.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Al mòbil o a través d'internet, <a href="http://www.babycenter.es/" target="_blank">Baby Center</a>. També repassa l'embaràs dia a dia, amb diferents consells, preguntes i recomanacions. Inclou imatges divertides, com "<a href="http://www.babycenter.es/cu%C3%A1l-es-el-tama%C3%B1o-de-tu-beb%C3%A9#/0" target="_blank">Cuál es el tamaño de tu bebé</a>".</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Les guies de les llevadores també són molt útils i pràctiques.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Per internet hi ha moooolta informació... potser massa. Llegir una mica està bé, però tampoc no cal<i> infoxicar-se</i>. Bona lectura!</div>
MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-32609837997226930152013-03-09T12:48:00.000+01:002013-03-09T12:48:00.423+01:00Canvis i complements<br />
<br />
Quan vam saber que la família creixia, vam començar a planificar la nova distribució del nostre pis. Amb un meticulós control de qualitat efectuat per dos menors de dos anys al menjador, vam veure que la tele perilla, el dvd també, els llibres del moble de la tele són un blanc fàcil per als seus àgils ditets... entre d'altres. Era moment de canvis.<br />
També vam creure que l'estudi, que fins ara era entre el menjador i la nostra habitació, estaria millor a l'altra punta del passadís, al lloc de l'habitació de convidats/traster. I l'habitació del nen, millor entre el menjador i la nostra habitació. Més a prop nostre. Per tant... hem fet un trasllat "intern". I ens hem quedat sense traster. Ni llit per a convidats.<br />
<br />
Traslladar l'estudi de dos professionals liberals amb una bona quantitat de llibres va ser més laboriós del que esperàvem, però, al final, ha quedat prou bé. Tenim menys espai i compartim taula. Els llibres s'han quedat al passadís, penjats en unes lleixes noves. I la rentadora és la meva música de fons quan treballo, amb les cuines dels veïns i la remor de l'escala... però és igual.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimhres5RYOMNoWuXnjG9dv78A3I5QGw2fmPAy1ii7tfifu5h7_1PbUqLbDQDkBA3bW3ih_vieek50tsKqZJirKVefUSyVEF21Z8smVnlFBoulE4980HNmRNyjqOpG0o1uCE9L3KD6Pl8o/s1600/despatx.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimhres5RYOMNoWuXnjG9dv78A3I5QGw2fmPAy1ii7tfifu5h7_1PbUqLbDQDkBA3bW3ih_vieek50tsKqZJirKVefUSyVEF21Z8smVnlFBoulE4980HNmRNyjqOpG0o1uCE9L3KD6Pl8o/s320/despatx.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
El traster ha desaparegut, per tant... els trastos s'han redistribuït. Encara n'hi ha algun que busca ubicació definitiva... ja ho trobarem.<br />
<br />
I un cop desmuntat i muntat l'estudi, arriba l'hora de fer l'habitació del nen. I el nen... ve amb tota una sèrie de complements...<br />
Suposo que en el fons és com quan ens vam casar, quan va sorgir la sèrie <a href="http://tujoilotis.blogspot.com/search/label/el%20negoci%20de%20casar-se" target="_blank">El negoci de casar-se</a>. Si no tens això, és que ets un mal pare. Si no tens allò altre, és que ets una mala mare. Si no has fet la <i>canastilla </i>i la llista de bateig, quina mena de criatura portaràs al món! Entre bolquers, cremetes, robeta, mobles, bressol, moisès, banyera, cotxet, cadiretes, trones, petits electrodomèstics diversos d'utilitat dubtosa... Suposo que les botigues aprofiten la sensibilitat dels pares novells (i dels avis, i dels tiets...), que estem tous i se'ns cau la baba ja abans que neixi el nen, i totes les nostres pors i inseguretats, per encolomar-nos coses i coses i coses...<br />
Per una banda, jo em pregunto: cal?<br />
Estarà més ben atès el nostre fill si pot disposar de toooooooooootes les coses que diuen que són taaaaaaaaaaan necessàries?<br />
<br />
I, per altra banda, em pregunto també: Cal que sigui tot nou?<br />
En un moment en què fer una gran despesa no ens va gens bé (pregunteu per la baixa per maternitat de les treballadores autònomes i ho entendreu), cal comprar, comprar, comprar, perquè en dos dies la criatura faci una estirada i li quedi tot petit? O no li agradi? O no hi estigui bé? O descobrim que allò tan meravellós no ens resulta pràctic?<br />
<br />
Fidels als nostre principis, i a la nostra situació, hem anat recopilant estris i complements que els amics amb fills ens han anat cedint i regalant. Algunes coses han sortit de les fonts d'<a href="http://tujoilotis.blogspot.com/2011/09/intercanvi.html" target="_blank">intercanvi</a> que ja coneixíem, i de les noves que ens han fet <a href="http://www.creciclando.com/" target="_blank">descobrir</a>. El bressol que farem servir té 35 anys i ja hi va dormir el pare de la criatura :)<br />
<br />
Aquesta entrada era, a més de per explicar les <i>batalletes </i>que hem tingut amb l'espai domèstic, i per esbravar-me una mica, per <u><b>agrair molt moltíssim a la família i als amics que ens heu passat coses</b></u>. Gràcies de tot cor. Esperem fer-ne un bon ús.<br />
<br />MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-61830754606517896002013-03-05T13:34:00.000+01:002013-03-05T13:34:00.529+01:002 kg<br />
<br />
Fa uns dies ens van fer l'ecografia del tercer trimestre, i la foto més intel·ligible és aquesta:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWsvVOtJ-450yQA0FbgmFCPoR_cFmLZRYGhHTiy7naly1niZcG0b8_fYCMbShSHm19wPzc0k8FEBIPWtZ-VXck1ZFUpSZOHQUAJi1r99i3i2iexXIyU0CLkAY6kdKmscHqY7hVXi3LJ0c/s1600/IMAG1613.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWsvVOtJ-450yQA0FbgmFCPoR_cFmLZRYGhHTiy7naly1niZcG0b8_fYCMbShSHm19wPzc0k8FEBIPWtZ-VXck1ZFUpSZOHQUAJi1r99i3i2iexXIyU0CLkAY6kdKmscHqY7hVXi3LJ0c/s320/IMAG1613.jpg" width="308" /></a></div>
<br />
<br />
Aquí es veu la carona del Llorenç de perfil, front, nassarró i boqueta.<br />
Diuen que ja pesa 2 quilos, i que li queden aproximadament 33 dies per sortir.<br />
Seguim esperant.MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-15047038624745272352013-02-28T12:22:00.003+01:002013-02-28T12:22:44.234+01:00Juguem?<br />
<br />
En aquests temes he estat ocupada, darrerament...<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPS1CNAyXAIyK4Q9hxHHlj02h-wnMSRpS75ddeyjAV0Rqv1nyeD1uCVuCqlylvx_03ED6ZjYrdQ1vnjmrtS4WUgYWQzBm9Bm8_H1k67kIISOhwtMIliJuHXJn-tSDk_NlPNjvr3O1KDec/s1600/nines.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPS1CNAyXAIyK4Q9hxHHlj02h-wnMSRpS75ddeyjAV0Rqv1nyeD1uCVuCqlylvx_03ED6ZjYrdQ1vnjmrtS4WUgYWQzBm9Bm8_H1k67kIISOhwtMIliJuHXJn-tSDk_NlPNjvr3O1KDec/s400/nines.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Els tutorials són d'Internet, teniu el <a href="http://leonies-creations.blogspot.sg/2012/09/kitty-cat.html" target="_blank">gatet</a>, el <a href="http://leonies-creations.blogspot.sg/2012/10/mister-piggy.html" target="_blank">porquet</a> psicodèlic i el <a href="http://stubbornlycrafty.blogspot.com.es/2011/08/stuffed-owl-pdf-pattern.html" target="_blank">mussol</a>. Els elefants els he vist en diferents llocs i finalment me'n vaig inventar una mica el patró...MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-40303274144508097082013-02-15T12:38:00.003+01:002013-02-15T12:38:58.093+01:00Civisme al metro, si us plau<br />
<br />
Els que us moveu sovint per Barcelona amb transport públic segur que heu sentit aquesta frase, oi? <i>Civisme al metro, si us plau</i>. Civisme... o no civisme... parlem-ne, va. Des del punt de vista d'una embarassada de set mesos...<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKSXYjpA-LfIdRssOJOgqoVYFrt0pcjzFxNxCB6vUaH4iZFFI7OkRfOqDz05TWp8GO6XYQLGEyn6EG9DCHHRK4SzACEkvMecqjhAA2VlkPlCd8pvkSyU9H3smLY1JNlqY_FQ8wo-xfhms/s1600/metro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKSXYjpA-LfIdRssOJOgqoVYFrt0pcjzFxNxCB6vUaH4iZFFI7OkRfOqDz05TWp8GO6XYQLGEyn6EG9DCHHRK4SzACEkvMecqjhAA2VlkPlCd8pvkSyU9H3smLY1JNlqY_FQ8wo-xfhms/s320/metro.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
- <u>Situació número 1</u>: Al voltant de Nadal, coincideixo amb una veïna a l'autobús. Anem dretes perquè va molt ple. Em pregunta què tal, com va l'embaràs i, immediatament, una noia darrere meu s'aixeca i insisteix a cedir-me el seient. Llavors potser no calia, però <i>Civisme: 10 points</i>.<br />
<br />
- S<u>ituació número 2</u>: Tornant de classe un vespre, dues embarassades, <b>visiblement </b>embarassades, entren al metro. L'altra embarassada que no es troba gaire bé acaba demanant que algú la deixi seure perquè ningú no arriba a aixecar la vista. Mòbils, llibres, ulls tancats, mirada perduda, qualsevol excusa és bona per fer veure que no ens han vist. <i>Civisme: 0 points</i>.<br />
<br />
- <u>Situació número 3</u>: Sortint del metro anterior, pugem a l'autobús per acabar d'arribar a casa. Va relativament ple. Des del fons de l'autobús, se sent una veu que crida "¿¿¿Señoooraaaaaaaa, se quiere sentaaaaaar???" (llegeixi's amb to una mica <i>garrulín</i>). <i>Civisme, 7 points</i>, s'agraeix el gest, però potser no calia que se n'assabentés tot l'autobús...<br />
<br />
- <u>Situació número 4</u>: Entrem amb <i>ell</i> al metro i immediatament un noi jove s'aixeca per cedir-me el seient, malgrat que estava assegut al costat de la seva dona i del seu fill petit. <i>Civisme: 10 points</i>.<br />
<br />
- <u>Situació número 5</u>: Pujo a l'autobús i només hi ha lloc per seure als seients reservats per a persones "que mereixen una consideració especial". A la parada següent, puja una iaia, s'asseu al meu davant i em fulmina amb la mirada. M'obro l'abric, com qui no vol la cosa, i se li canvia la cara de cop. <i>Civisme</i>... bé, crec que no opino.<br />
<br />
- <u>Situació número 6</u>: És hora punta, el metro va ple i no hi ha lloc per seure. Ningú no fa el gest de moure's, ni per mi ni per un parell de persones grans que han pujat a la mateixa estació que jo. A la parada següent, queden dos llocs buits: un al costat del passadís (accés fàcil) i un al costat de la finestra (accés difícil). Un iaio fa un <i>sprint</i>, m'avança i s'asseu al seient del passadís. Quan em poso al seu costat per passar cap al seient de la finestra (plantejant-me si no li he de donar un cop de panxa, o de bossa...), em veu, fa cara de culpa i m'agafa amablement del braç perquè no caigui mentre faig equilibris per arribar al seient. Quan arribo a la meva parada i vull baixar, fa el mateix gest. <i>Civisme: 4,5 points</i>. Això d'agafar-me de bracet devien ser remordiments.<br />
<br />
<br />
Deixo la llista oberta perquè segur que n'aniran sortint més...<br />
<br />
<br />MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1850375903610415098.post-72159090281067185912013-01-22T09:47:00.001+01:002013-01-22T09:47:55.086+01:00Pitet<br />
<br />
El nostre nen ja té els seus primers pitets. El primer l'ha fet la tieta, per una banda és de rus taronja i per l'altra té dibuixos d'arbrets. El segon l'he fet jo, seguint aquest <a href="http://betterlifebags.com/2009/01/01/upcycled-shirts-to-baby-bibs/" target="_blank">tutorial</a>. He reciclat una samarreta del pare per una banda, i per l'altra he fet servir una tela de patchwork. A dins hi ha rus, perquè sigui absorbent.<br />
El resultat, aquí el teniu:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyphenhyphenIw8XmMqqNq1Pkz7CYRd8HZ3mAfaoqjzY8f8_wb06jScfGRG0y6NhpWVFMj4dAXm34RguS0JrS__yAVgMysmlujHamiQxcnUq-4EgmsSkPbvHjBoCOjztOelCxC9Rhv0ThhxVK36clE/s1600/pitet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyphenhyphenIw8XmMqqNq1Pkz7CYRd8HZ3mAfaoqjzY8f8_wb06jScfGRG0y6NhpWVFMj4dAXm34RguS0JrS__yAVgMysmlujHamiQxcnUq-4EgmsSkPbvHjBoCOjztOelCxC9Rhv0ThhxVK36clE/s400/pitet.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
I ara... a esperar que puguem estrenar-lo... Potser n'hauria de fer de mida adult, també...MaryMoonhttp://www.blogger.com/profile/10002726839887540729noreply@blogger.com8