dilluns, 31 de desembre de 2012

A l'altra banda del camí


Fa uns mesos vaig llegir aquest poema, en una ocasió no gaire alegre. Us el deixo aquí, avui que s'acaba l'any i el que se'n va és el 2012. Ja era hora!!!
Esperem que el 2013 sigui millor, molt i molt millor, per a tots. Que l'estreneu amb bon peu!!




A l'altra banda del camí

La mort no és res: jo tan sols sóc a l´altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m´heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens en rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s´ha fet,
sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L´eix és el que sempre ha estat.
El fil no s´ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l'altra banda del camí.

Charles Peguy

dijous, 20 de desembre de 2012

Dos, quatre




És curiós pensar que, durant uns mesos, tinc dos cors, quatre cames, quatre braços, quaranta dits, dos cervells, quatre ronyons, dos estómacs, quatre ulls... dos de posats, i dos que vés a saber si funcionaran a mitges com els de la mare, o si seran miops com els del pare...
I quatre pulmons, i malgrat tot en les pujades em falta més l'aire que no pas abans...
(I una panxa que no para de créixer i que no em deixa veure els peus!!)
 

diumenge, 16 de desembre de 2012

Seguiremos


Perquè segueixin la música i els somriures... feu-hi clic!
Per la planta d'oncologia de Sant Joan de Déu.




I si encara ho ho heu fet... avui és la Marató! No deixeu de participar-hi!


dilluns, 10 de desembre de 2012

Wert_ades



Sé que pot resultar desagradable, però amb la mè que ha arribat a sortir de la boca del senyor Wert, i la que sortirà, em temo, han sorgit a la xarxa diferents imatges de protesta que em semblen molt enginyoses. Segur que me'n deixo moltes... però aquestes en són algunes.













(ai, que em faltava aquesta!)


En la meva opinió... Qualsevol canvi que no sigui per millorar se'l pot posar a la butxaca. Per no dir un altre lloc.






En el fons, em dóna la sensació que el que pretenen amb totes les reformes educatives recents és anul·lar la capacitat de pensament dels nostres nens. Fabricar un país de tontos. Els llestos ja estan marxant...
És trist que a aquestes alçades, l'Ovidi encara tingui raó.




dijous, 6 de desembre de 2012

Humor



Avui.... us deixo un parell de vídeos humorístics relacionats amb la interpretació.

L'original té uns anyets...





I la reversió del Polònia és més actual. En tots els sentits.









divendres, 30 de novembre de 2012

Acapella



No us podeu perdre aquest vídeo. La versió original de Gotye és genial, però a capella... impressionant!!




(Bon cap de setmana!)

dimarts, 27 de novembre de 2012

1000 fotos



Així és com aquesta parella britànica han immortalitzat tot el procés del seu embaràs:




I aquí ho segueixen explicant gràficament ara que l'Emma, la seva filla, ja ha nascut.
Divertit, oi?


Aprofito aquest missatge, a més, per donar a conèixer els resultats del nostre referèndum particular. Malgrat que l'opció guanyadora a l'enquesta va ser nena, i totes les creences i mites sobre les panxes d'embarassada semblaven confirmar-ho, la natura ha decidit portar la contrària a tots els pronòstics i serà un nen. Ho vam veure clar a l'última eco i ara... seguim debatent com es dirà!

Feliç setmana!


dimarts, 13 de novembre de 2012

Nadal... al novembre




Com canvien les coses... 
Jo que no sóc especialment nadalenca, em descobreixo a mi mateixa brodant apassionadament (però amb poca gràcia) un calendari d'advent...




I ara, a esperar els dies que queden per omplir-lo... i buidar-lo!


dissabte, 10 de novembre de 2012

El nom (Le prenom)

Fa uns dies ens vam acostar al cinema per veure aquesta pel·lícula. Ara mateix també n'estan fent l'obra de teatre, però, per ara, només n'hem vist la peli.

Ara que estem amb "aquests temes", hem de reconèixer que en certa manera ens hi vam sentir força identificats. Malgrat que busca els tòpics i els exagera fins a fer-los còmics, la situació és tot un exemple del que passa quan busques nom per a la futura criatura. La situació és extrema, sí, però... passa! Quan proposes un nom, a l'altre li recorda aquell algú que no vol tornar a veure, o aquell personatge de ficció, o aquella companya d'escola que t'estirava les trenes... etc. etc. etc. Arribar a un consens sembla difícil.

Molt recomanable per passar una bona estona.



dimecres, 7 de novembre de 2012

Estadístiques



Sense saber encara si serà nen o nena, estic xafardejant diferents llocs per seguir ampliant la ja llarga llista de possibles noms. Així he arribat fins la pàgina de l'Idescat, l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Sabeu quins van ser els noms més posats del 2011?
A Catalunya, per a nen, Marc, i per a nena, Martina.




A la nostra votació particular sembla que guanya l'opció nena, voleu fer suggeriments de noms? De nen o de nena, el que us faci més il·lusió.


(Els autors es reserven el dret de fer el que els roti quan arribi el moment)

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Simon's Cat: Springtime

Una mica de Simon's Cat que feia dies que no us en posava...




Aquestes bèsties cada dia són més llestes!

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Nen o nena?

 
 



Com que la qüestió segueix sent una incògnita i nosaltres no tenim clar si tenim preferències, us convidem a participar en la nostra porra particular: serà nen? o serà nena?


Podeu participar aquí!


Esperem poder desvetllar la incògnita aviat...




dissabte, 13 d’octubre de 2012

Saber



Saber.
Saber que hi ha coses que fa dies que sé, que tinc ganes de dir i que fins ara no he pogut.
Saber.
Saber que vull cridar-ho molt fort i que passi el temps ben ràpid.
Saber.
Saber que mai no n'havia sentit l'instint, i ara que hi és, és intens, molt intens.
I saber, totes les coses que em faran falta saber, que seran moltes.
Saber, les coses que aprendrem de tu. Tots. I les que tu aprendràs de nosaltres.
Saber que ho farem bé, que ho donarem tot, que ho rebrem tot.
Que lent passa el temps quan tot el que vols és saber...



 



Saber que tot el que vull saber té a veure amb una coseta que ara mateix no mesura més de 8 cm. Que no noto encara, però que he vist en una ecografia.  I que creix, cada dia, dins meu i, si tot va bé, ens farà saber tot el que volem saber (i també tot el que ens faltava per saber) a partir de l'abril. La família de Tu, jo l'Otis creix!

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Acumulació



Fa un temps vaig pensar que seria bona idea deixar a la tauleta de nit els llibres que em venia de gust llegir. Per donar-los... prioritat, i no tenir-los oblidats a les estanteries.



El problema és que últimament llegeixo poc, un parell de llibres se m'han entravessat i no avanço. I la muntanyeta de llibres, en lloc de disminuir, no para de créixer. És com una petita acumulació de cultura al costat del cap. 


dimarts, 25 de setembre de 2012

Bidet



Així me'l vaig trobar fa ben pocs dies. La cosa no tindria més importància si no fos que l'Otis té un pànic absolut a l'aigua...

divendres, 31 d’agost de 2012

Vacances



Em sembla que aquest estiu estem batent el nostre propi rècord d'inactivitat... Us puc donar moltes excuses, però seran excuses, sempre.

Això sí, ens hem escapat uns dies de vacances a Menorca, i allà no hi teníem ni mòbil (desastre que és una), ni ordinador, ni Internet... Desconnexió total, que per a això són les vacances. Ha estat la nostra primera visita a l'illa, i n'hem tornat enamorats. Repetirem segur!

Ens vam allotjar a La Marcona, que és un lloc fantàstic, al centre de l'illa, per desconnectar i sentir només silenci, trencat per grills, gallines i cavalls. I fan un pa artesà deliciós!

Pa integral de La Marcona, que va viatjar fins a Barcelona

I des d'allà... doncs ens vam limitar a descobrir platges, fars, camins, menges i racons curiosos. Us en deixo unes quantes fotos.
 

Camí de cavalls, en direcció a Cala Pilar. Molt recomanable!


Cala Mitjana, preciosa, potser amb una miqueeeeeta massa de gent...

Favàritx. Tots els fars són bonics.

Pedreres de S'Hostal a Ciutadella. Un gallifante a qui endevini qui és el noi de la foto.

Molt, molt, molt recomanable, bar Tritón al port de Ciutadella. Tot boníssim! Especialitat en entrepà de mandonguilles!


Bentornats a la realitat... sort que és divendres...

dilluns, 6 d’agost de 2012

Photo finish



No, no hem fet cap cursa, no...
És que avui, finalment, he acabat el cobrellit. 
Vuit mesos, moltes teles, milers de puntades, i algun que altre descosit... i aquest n'és el resultat.

Tot el cobrellit, 90 x 120 cm, a sobre la taula

La part de darrere, tota llisa i d'una peça

Plegadet, amb etiqueta pròpia i tot!

I ara... a esperar que faci fresqueta per estrenar-lo!

dijous, 26 de juliol de 2012

Foc



Sé que a aquestes alçades ja estem tots cansats de desgràcies, que per si la economia fos poc, fa quasi una setmana que només sentim parlar del foc de l'Empordà, del foc de casa.

Un diumenge sense televisió ni ràdio ni notícies és com fer vacances. Tan tranquils estàvem, sense saber res, que quan vam rebre el primer missatge que ens preguntava pel foc ens va sorprendre molt. Des de Llançà encara no es veia el fum.
De tornada cap a Figueres, en ho vam trobar de cares. Amb tots els que sortien de l'autopista per anar a França per Portbou, i tots els que tornaven de Portbou perquè per allà també hi havia un incendi.



D'arribada a casa els pares el panorama encara feia més por.



Ara que ja està pràcticament controlat, crec que ja puc dir-ho. A les persones que van provocar els dos incendis... tant de bo es concentrin en vosaltres tots els mals d'aquest món. Que us pesin els remordiments per les vides perdudes, les hectàrees cremades, els danys materials, els animals morts i el patiment que heu provocat en tantes i tantes persones. Tant de bo que ploreu, tant com hem plorat nosaltres, i que mai no trobeu consol en res ni en ningú.

A les persones que han contribuït a apagar-lo: mil GRÀCIES pel vostre l'esforç. Em falten paraules per agrair-vos-ho. A les persones que han mostrat la seva solidaritat... mil GRÀCIES també.
Tant de bo que la nostra terra torni a ser verda com era.
I, mentrestant... tramuntana, maca, podries afluixar una mica i ajudar, eh?



divendres, 20 de juliol de 2012

Coses que semblen normals


Per començar el divendres amb una mica d'alegria (que ens convé a tots), us deixo aquest vídeo que han fet una colla de traductors.


 


Voldria dir allò de les pel·lícules, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia", però... sí, de vegades les coses van una mica així.

Que tingueu bon divendres!




(En el meu cas, a més de tot el que hi ha a sobre la taula, hi hauríem d'afegir l'Otis dormint entre les mans... o a sobre dels papers, si necessites consultar-ne... com ara aquí... )






dilluns, 9 de juliol de 2012

Simon's Cat: Window Pain


Que divertit és netejar vidres... o fregar... o treure la pols dels mobles... quan tens un petit ajudant pelut.


dijous, 28 de juny de 2012

Nova Cançó 2.0


Em permeto fer una mica de publicitat respecte el projecte que presentem el proper dia 7 de juliol, a les 19h, al Teatre del Cercle Catòlic de Gràcia, al c/ de Santa Magdalena, núm. 12, al qual hi esteu tot convidats a venir!

Nova Cançó 2.0
Amb el símil informàtic del 2.0, us presentem una reinterpretació de temes clàssics de la Nova Cançó, temes que van marcar una època i que a la vegada són un homenatge i un agraïment que volem retre a totes les persones que van fer possible la restauració de les llibertats democràtiques i la recuperació de la nostra identitat durant el franquisme i, posteriorment, durant la transició.

Així, hem introduït cançons de Lluís LlachJoan Manel SerratRaimonMaria del Mar Bonet i d’altres, entre les quals es poden escoltar País PetitQuè volen aquesta gent o Campanades a Morts, algunes d’elles especialment arranjades per l’ocasió pel propi director, i d’altres arranjades per primeres figures del panorama musical català com Manel Camp, Francesc Vila, Manuel Oltra o Antoni Ros-Marbà.

A més, entre les cançons s’intercalen uns textos introductoris, recitats pels rapsodes de la pròpia coral, i que serveixen a la vegada per explicar el context històric de cada una de les cançons.

Un programa emotiu i ben nostre per mantenir viu l’esperit de la Nova Cançó en uns moments altre cop difícils per a la identitat catalana, i que posarà la pell de gallina i negarà els ulls a més d’una persona del públic.




No us oblideu d'apuntar-vos la data d'aquest concert, ens farà molta il·lusió comptar amb la vostra presència!!!

Per a més info: http://coralgenciana.blogspot.com/


dimecres, 13 de juny de 2012

La riquesa lèxica del català



Si és que la nostra llengua té una riquesa... amb una sola paraula podem dir de tot.







(Traducció al català de l'article de Pérez-Reverte "Cuestión de Cojones" publicat al llibre "Patente de Corso")

divendres, 8 de juny de 2012

Tu i jo ho sabíem


Sona a programa radiofònic, oi? Tu y yo lo sabíamos, oh, yeah...

Doncs sí, tu i jo sabíem que passaria.
Que algun dia passaria.
Que la confiança fa fàstic, i que algun dia tindríem un tema així.

Tant de treballar amb mi, tant de fer-me mimos, tant de dormir entre els meus braços i el teclat, tant de roncar sobre la taula mentre jo estic per l'ordinador...

I clar.
Quan l'Otis ha tingut set, s'ha begut la meva aigua. Del meu got. Ben fresqueta i acabada de portar de la nevera. Sense vergonya.



I m'he quedat tan flipada que en lloc de renyar-lo li he fet fotos...

dilluns, 4 de juny de 2012

Prenent forma





Poc a poquet les meves costures van prenent forma.



Per una banda, el mini-cobrellit: 






I per l'altra, una funda de coixí que ahir vaig estar treballant amb el tambor de brodar.









Paciència.


I Instagram per a Android, que fa unes fotos molt xules.

dijous, 31 de maig de 2012

Pa de plàtan


Fa uns dies vaig trobar una recepta per internet d'un pa dolç, tirant a coca, que em va semblar interessant. I la vaig fer... i aquest va ser el resultat.

(espero que ja hàgiu dinat...)

Pa de plàtan

Ingredients

  • dos gots de farina
  • una culleradeta de llevat
  • una culleradeta de bicarbonat
  • un polsim de sal
  • un got de sucre
  • dos ous
  • mig got de mantega
  • tres plàtans ben madurs
  • una culleradeta de vainilla
  • mig got de llet
  • una cullerada de vinagre
  • 60 grams de ratlladura de xocolata negra
  • mig got de nous de macadàmia 





Elaboració

1. Es barregen la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal en un bol.
2. En un altre bol, es bat el sucre amb la mantega.
3. S'afegeixen els dos ous al sucre i la mantega.
4. S'afegeixen els plàtans i la vainilla, i es barreja bé.
5. S'afegeix la farina, la llet, i el vinagre, de manera que no faci grumolls.
6. Per últim, s'afegeixen la xocolata i les nous (com que no tenia nous, ni de macadàmia ni de cap tipus, vaig fer servir cacauets dessalats i hi queda molt bé).
7. Al forn! 45 minuts a 180º o fins que us sembli que ha quedat ben fet.





Jo vaig fer la massa per una banda i després el vaig coure a la panificadora. Com es veu, del centre va quedar un punt cruet però la resta... estava fantàstic!

dijous, 24 de maig de 2012

Aaaaiiiiiii


Oi que sembla que estigui dient... "Aaaaaaaaiiiiiiiiiiii, no m'empipis!!!" (amb to de mandra).
Doncs això.

diumenge, 20 de maig de 2012

El mussolet d'en Pau


En Pau és rosset i té uns ulls blaus blaus blaus preciosos. Per celebrar el seu aniversari, els seus pares van organitzar un pícnic a la Ciutadella. I com que no volien regals, no els hem fet cas i he fet un mussolet de feltre.






A partir del patró original que trobareu aquí fet de roba, vaig tallar les peces de feltre. Com que el volia per penjar, hi vaig posar també una cinta, i vaig canviar el cercle més petit dels ulls per dos botons negres.









Com que per a determinades coses sóc desordenada de mena i no em vaig mirar les instruccions del patró, vaig començar a cosir espontàniament per una banda i després omplir el mussol i tancar-lo va ser molt difícil. 
La creativitat de vegades és terrible. 
La impaciència, també.



Finalment vaig aconseguir omplir-lo de buata i tancar-lo sense que es notin massa les costures.



A en Pau li va fer molta il·lusió i de seguida va començar a jugar amb l'envoltori, la cinta de l'envoltori i el mussol. Què voleu, té un anyet i tot un món per descobrir!


dimecres, 16 de maig de 2012

57a edició de Temps de Flors (II)



Per si no us heu pogut acostar a Girona, us presento els resultats de la instal·lació d'aquest any:



Teniu temps fins diumenge per gaudir de Temps de Flors.



(Si teniu instagram, o Twitter, podeu veure més fotos de totes les instal·lacions amb els hashtags #tempsdeflors, #gironatempsdeflors i més papallonetes amb #wom_accions).

divendres, 11 de maig de 2012

57a edició de Temps de Flors









Ja hi tornem a ser! 
Arriba el maig i tots cap al Temps de Flors de Girona! 
En Carles aquest any hi torna a participar amb el col·lectiu WoM.
Els trobareu al Carrer de la Força, des de la Plaça del Correu Vell fins al Carrer de Sant Llorenç, del 12 al 20 de maig.

dimecres, 2 de maig de 2012

Shunka

La barra. Sopar-hi deu ser espectacular.
Avui fa un parell de setmanes que vam anar a celebrar el meu aniversari... I com que un dia és un dia, ho vam voler celebrar amb un bon sopar. Aprofitant que feia dies que no anàvem a un japonès, vam reservar (o no hauríem trobat taula) per a un dels millors: el Shunka (no confondre amb el Koy Shunka... Diuen que aquest ÉS el millor... I per a anar-hi, l'excusa hauria de ser d'alguna cosa molt més transcendent).

Assortit de sushi











El cas és que el vam trobar extraordinari, ja no només el que vam menjar, sinó també el restaurant en si, el servei, la cuina oberta, les olors, la gent...



Cal dir que la fama segur que se la mereix, estava ple de clientela japonesa!


Sushi de toro a la planxa (el toro és un tall de la tonyina molt i molt gustós)
 
Per postres, daifuku de te verd (a dalt) i pastisset de castanya (a baix) amb te japonès



El Shunka és al carrer Sagristans, 5 (a tocar de la Catedral) i el telèfon és el 934.124.991. Reserveu!


dilluns, 16 d’abril de 2012

Pyla

Quan pensava que aniríem a Bordeus per Setmana Santa, imaginava molt de vi i molta vinya. Moltes bodegues i molts formatges.
El que no imaginava era acabar passejant per la Duna de Pyla, que és una muntanya de sorra enoooooooorme, a la vora del mar, del bosc i d'un parell de poblets. Si jo visqués en algun dels pobles, patiria: vols dir que la duna no se'ls acabarà empassant?




En total, uns 60 milions de m3 de sorra fina eòlica en 87 hectàrees de superfície, 2,7 km de costa lineal i fins a 500 m d'amplada. Molta sorra, en resum.
I una bona pendent, també!






Edito el post per enllaçar-vos el Google Maps de la duna. En vista de satèl·lit és encara més impressionant.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Double Trouble



Amb el ritme d'actualització que portem, no us sorprendrà que pengi un vídeo de Simon's Cat, oi? I que el vídeo sigui de l'octubre de l'any passat, tampoc, oi?

Doncs això:





Aprofitem per desitjar-vos que passeu molt bona Setmana Santa!

divendres, 23 de març de 2012

Ens agrada!

I ja tenim ganes de sentir la resta de cançons del disc:

dilluns, 19 de març de 2012

Astorada llegeixo

Astorada llegeixo que blogger ha fet canvis i els blocs ara tenen el domini de blogspot.com.es.
Així doncs, casa nostra seria http://tujoilotis.blogspot.com.es en lloc de http://tujoilotis.blogspot.com com ha estat fins ara.
No m'agrada el canvi; primer, i més important, perquè no me n'han demanat l'opinió; i segon, perquè no veig clar que em representi, aquest .es.
Per tant, us convido a visitar el bloc d'en Xavier Caballé i a seguir les instruccions per treure aquest .es final.

Si el canvi fos cap a un .cat, la cosa m'agradaria més.

Que tingueu molt bona setmana!

dimecres, 29 de febrer de 2012

Costuretes

A aquestes alçades suposo que no cal que us expliqui que m'agraden les manualitats, oi? Alguna cosa ja havia anat ensenyant... Des de finals de l'any passat que m'ha agafat la febre de la costura. Primer vaig fer unes bosses, partint de zero i inventant el patró amb supervisió:



Per Nadal vaig regalar una bossa i un moneder, dels quals no hi ha prova gràfica :(

I al gener... em vaig apuntar a patchwork. Reconec que en un primer moment vaig pensar que no m'agradaria... però, oh! error! sí que m'ha agradat!! I molt!!
M'hi he ben aficionat. Ahir vaig rebre una comanda de material, que està acabat de rentar i estès al menjador:



Si tot va bé, formarà part del primer projecte: una manteta.