dissabte, 30 d’octubre del 2010

Alegria

Quan li vam demanar a l'Arnau si ens volia tocar les nostres entrades a la cerimònia del dia de la festa del nostre casament, va fer uns ulls com uns plats. Sorprès (i creiem que afalagat), va agafar l'encàrrec i, després d'interrogar-nos un dia -després d'un magnífic sopar- quins tipus de cançons i músiques ens agradaven, el resultat no podia ser més personal i fantàstic.
"Play the game" de Queen, per a mi.

"Alegria" d'Antònia Font, per a la Maria.


Tot, és clar, sota el meravellós segell de l'Arnau al piano. Marca de la casa.

Per cert, que també em va acompanyar a mi i a les noies de la coral en la interpretació de "Cert, clar i breu" de Mishima... Per recordar!



Gràcies, Arnau!


ps: no podem deixar passar l'ocasió sense fer-li una mica de publicitat http://www.jazzadlimitum.com/

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Sense paraules

Aquests dies ens hem limitat a posar música, i a explicar poca cosa de com va anar el dia 16.

Es fa difícil d'explicar... són moltes emocions concentrades. Moltes hores de feina que finalment surten a la llum. Molta gent que es desplaça única i exclusivament per estar amb tu. Molt de sentiment. Molta, però que molta tramuntana...

És complicat, són massa coses. Les hores volen. Fas tants petons i tantes abraçades que, si els haguéssis comptat, entrarien com a xifra rècord en els recomptes de l'altre dia.

Potser la paraula que repeteixes més és Gràcies. Gràcies per venir, Gràcies per acompanyar-nos, Gràcies per fer que aquest hagi estat un dia tan fantàstic.

Després de tot, et queda el regust dolç de veure que tot ha anat bé. I una petita sensació de buidor... o potser d'alleujament. No sé a què dedicarem ara els caps de setmana...

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Mitjons




Amb tot el carinyu de l'Esther. Moltes gràcies, bonica!

dilluns, 18 d’octubre del 2010

El negoci de casar-se (V)

No voldria ser impertinent, ni donar-vos massa detalls sobre les qüestions numèriques del nostre casament... però potser alguna pinzellada... així per sobre...

Al final hem confirmat números, som 129 grans i 7 nens. Tota una gentada!

El que havia de ser una celebració discreta han acabat sent 4 dies de casament: 1 berenar a Canet, 1 dia a l'ajuntament i 2 dies de festa. Tot el que ens hem pogut "estalviar" fent les coses nosaltres, ho hem reinvertit en multiplicar els dies de celebració, en els àpats i en l'allotjament dels convidats.

Tenim els nostres vestits. Són molt bonics i fets a mida. I no ens han costat un ronyó, perquè no calia que fossin de cap lloc concret. Volíem estar guapus i prou. Amb la nostra perxa... ;)
(No diré xifres, però).

Hem vist en alguns fòrums d'internet que hi ha núvies que dediquen entre 200 i 300 € a la perruqueria del dia D. El dia 2, la meva perruquera em va fer un recollit moníssim i em va maquillar per 50 €.

Les invitacions són de fabricació casolana i impressió en impremta professional. Més econòmic impossible. Igual que el detall.
El nostre detall de bodes ha anat destinat a una ONG. Estic segura que ells n'hauran fet un bon ús, i que els nostres convidats n'estaran contents.

Els nostres fotògrafs han estat els nostres cosins. Em sap greu pel gremi, però en plena era de la fotografia digital, no ens va semblar necessari. Les nostres fotos seran absolutament personals i diferents. No haurem fet ni poses ni res. Seran espontànies. Nostres.


Les despeses en floristeria han estat 0. 0, de veritat. Per al nostre casament no ha mort ni una sola flor. En canvi, puc afirmar que he fet a mà un total de 76 flors que han decorat 18 taules i han format el meu ram i els rams que hem regalat a les mares (amb la col·laboració a les tisores del nuvi!).





(Amb tot això no pretenem censurar ni criticar les opcions que altres han triat. Respectem les opinions de tothom, però defensem la nostra tria personal i, sobre tot, la capacitat de decidir i no deixar-se portar per tot allò preestablert).

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Pa!

Farts de comprar pa que al cap de poques hores pot utilitzar-se com a arma assassina, i per estalviar-nos algunes excursions a la fleca bona, vam decidir aprofitar l'oferta d'una coneguda cadena de supermercats de baix cost per fer-nos amb una panificadora.


I què n'hem de dir... doncs Visca la Panificadora!!!!!! En tres horetes, ella et pefuma tot el pis amb aroma a pa, amassa, lleva, torna a amassar, i cou un pa ben bo, que dura uns quants dies i és gustós. Aquestes són les proves gràfiques dels resultats:









I la satisfacció de fer-te les coses a casa... no cal que ni que la mencioni, no?

dijous, 7 d’octubre del 2010

La marató

No, no és que ara vulguem començar a córrer... és que aquest any he arribat a temps a les inscripcions del voluntariat de La Marató de TV3, que està dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

Si voleu fer-vos voluntaris... feu clic aquí abans del 14 de novembre.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Marxa nupcial

És dissabte, 2 d'octubre de 2010.
No sonarà la marxa nupcial.
Ni repicaran les campanes.
Cantarà una coral.
La regidora ens donarà la benvinguda.
Parlaran, parlarem, ens posarem els anells, signarem.
I estarem casats.



No portarem barret de copa ni vel... però estarem igual de guapus que amb aquest atrezzo que ens van regalar la Kudifamily.