dimecres, 27 d’octubre de 2010

Sense paraules

Aquests dies ens hem limitat a posar música, i a explicar poca cosa de com va anar el dia 16.

Es fa difícil d'explicar... són moltes emocions concentrades. Moltes hores de feina que finalment surten a la llum. Molta gent que es desplaça única i exclusivament per estar amb tu. Molt de sentiment. Molta, però que molta tramuntana...

És complicat, són massa coses. Les hores volen. Fas tants petons i tantes abraçades que, si els haguéssis comptat, entrarien com a xifra rècord en els recomptes de l'altre dia.

Potser la paraula que repeteixes més és Gràcies. Gràcies per venir, Gràcies per acompanyar-nos, Gràcies per fer que aquest hagi estat un dia tan fantàstic.

Després de tot, et queda el regust dolç de veure que tot ha anat bé. I una petita sensació de buidor... o potser d'alleujament. No sé a què dedicarem ara els caps de setmana...

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

els caps de setmana cal fer caliu....que per això es va fer el foc

XeXu ha dit...

Home, què vol dir que no sabeu què fer amb els caps de setmana? Ara que ja no viviu en pecat ja podeu sortir de casa sense que us mirin malament. A aprofitar els descansos! Hi ha un món de coses per fer sense pensar en una boda!

rits ha dit...

moltíssimes coses a fer el cap de setmana!!!!!!!!!!!!!!! sobretot a continuar gaudint de la companyia l'un de l'altre com fins ara!!!!!

anna ha dit...

els caps de setmana??!! jajaja... per això no us preocupeu! en un moment n'organitzem uns quants!

Kudifamily ha dit...

de moment, un cap de setmana proper el feu a casa nostra! Que heu de venir a buscar il parmigiano e il caffè!

:-D

I les gràcies, a vosaltres, per fer d'aquells dies una festa molt especial no només per vosaltres dos.
Jo feia temps que no estava tan emocionada...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Els caps de setmana... era un dir. Estan tots ocupats fins Nadal!!

Petons a tots,