divendres, 30 de desembre de 2011

Els mapes i les vistes...

Ara que s'acaba l'any i que més o menys tothom fa balanç del 2011, us volia ensenyar una de les coses més curioses que ens deu haver passat aquest any: descobrir una persona coneguda a Street View de Google.


(Hola mama!!)


(Entrada inspirada en aquesta entrada del blog del Pons)

dijous, 29 de desembre de 2011

Llibres del 2011

Aquest any m'he entretingut a fer la llista dels llibres llegits. Pensava que potser fet la llista seria un al·licient per llegir més, però no. No llegeixo tant com voldria... De fet, llegeixo tot el dia, per feina, però per plaer... doncs no tant.






  • Mark Haddon, Un petit inconvenient. Fluix, lent, pesat. Algun apunt entretingut, però pocs. Em va agradar infinitament més El curiós incident del gos a mitjanit, del mateix autor. 
  • George Orwell, 1984. Un clàssic que val la pena tenir a mà i, potser, en ment.
  • John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Escrit impecablement des del punt de vista d'un nen d'un altre temps. Me'l crec tot i, si algú em digués que és basat en fets reals, també me'l creuria. Una petita joia.
  • Éric Holder, La senyoreta Chambon. Breu, dolç, intens. Com un bon cafè. (Buscant-ne la foto he vist que se'n va fer una pel·lícula! oh!)
  • Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel. En certa manera, vist un, vistos tots, perquè l'autor té un estil molt similar en tots els llibres. Però el puntet d'intriga em va enganxar i me'l vaig polir en un temps més que raonable.




A mitges tinc tres llibres més:

  •  Bill Bryson, Una breve historia de casi todo. El que he llegit fins ara és molt interessant. És divulgació científica, hem començat pel Big Bang i hem d'anar avançant fins a l'actualitat... a poc a poquet.
  • Katherin Pancol, Els ulls gros dels cocodrils. M'agrada com està escrit i m'agraden els personatges. No m'agrada que una d'elles, perquè sap anglès i rus, es posi a traduir llibres com qui es posa a fer crema de verdures. No m'agrada descobrir-hi faltes d'ortografia, però en fi, suposo que això ja són coses de l'ofici...
  • Lawrence Wright, Civiltà in bagno. La història de la humanitat vista des de les seves sales de bany. És, si més no, curiós.

diumenge, 25 de desembre de 2011

Bon Nadal

De part de tots els de casa, que tingueu molt bones festes de Nadal!!





La Coral Genciana hi posa la banda sonora. Això va ser... dimarts, a la plaça de Sant Felip Neri.

dijous, 22 de desembre de 2011

Pa farcit

Fa uns dies vaig veure aquesta recepta al programa de cuines de TV3 i em va semblar interessant... s'haurà de provar!

dilluns, 19 de desembre de 2011

El Kiosko

Us agrada la carn? Les hamburgueses? El fast food, ràpid, però de qualitat?
Doncs heu de provar les hamburgueses del Kiosko. 
Aneu-hi amb gana, que les hamburgueses porten 200 gr. de carn! A més de tots els acompanyaments.



El local és petitet, però també en fan per emportar. Si ho aneu, ja ens ho explicareu!

dissabte, 17 de desembre de 2011

Aquest any no

Aquest any no.
No.
I no pas per falta de ganes, sino perquè quan ens hi vaig voler inscriure... ja no quedaven places!

La Marató de TV3 ens mou a tots, està clar. Diumenge no podrem ser-hi com a voluntaris per agafar el telèfon, però segur que trobarem altres maneres de ser solidaris. I vosaltres? Hi participareu?

dimecres, 14 de desembre de 2011

Egocentrisme

Em permeteu un petit detall d'egocentrisme, oi?





Avui és el meu aniversari, i m'autoregalo una cançó. Que tingueu tots un dia fantàstic!

dimarts, 6 de desembre de 2011

Simon's Cat: Simon Draws

El dibuixant de Simon's Cat ens ensenya com fa els seus dibuixos. Vist així, sembla fàcil i tot, oi?

dimecres, 30 de novembre de 2011

A l'aula

Ahir vaig tornar de classe una mica al·lucinada. Havia vist moltes coses fins ara a dins de l'aula... no ho sé, gent que xerra, gent que juga amb el mòbil, gent que marxa, gent que tira papers, gent que juga a la paella... però el que no havia vist mai és que una persona que assisteix a una classe per gust agafi un llibre i es posi a llegir davant del professor. I no un llibre de la matèria, sinó el best-seller que ha tret de la biblioteca, i que deu ser molt interessant, a jutjar per l'afició amb què llegeix. No contenta amb això, al cap d'una estona, aquesta noia ha agafat l'mp3 i s'ha posat un auricular. Lectura i música.
Jo estava darrere seu i no donava crèdit.

Per cert... aquesta noia és mestra.

divendres, 25 de novembre de 2011

Qui té por

de Virginia Wolf, Virginia Wolf, Virginia Wolf?
(cantat a ritme de "quién teme al lobo feroz" dels tres porquets)




Estupendus Pere Arquillué i Emma Vilarassau, en un combat de parella imparable. Us recomano moltíssim que l'aneu a veure.



(Breu, clar i concís, oi?)

dilluns, 14 de novembre de 2011

The Puppini Sisters

Les descriuen com "Trio de swing contemporáneo que practica el estilo de swing vocal de los años 40, tan popularizado por las Andrew Sisters. Junto a los temas más tradicionales, las Puppini se atreven a recrear temas pop del siglo XX."

Doncs elles són així, i canten així de bé:
 


 


Comencem el dilluns amb una mica de ritme!

divendres, 11 de novembre de 2011

Miradas de Amor (Colpo d'occhio)

Ahir vam anar al cinema. Feia dies que no hi anàvem, i tenim una llista cada cop més extensa de pelis per veure. De tant en tant, aprofitem les promocions de preestrena del Club Tr3sC. Ja ho hem comentat altres vegades, la veritat és que està molt bé. Però, de tant en tant, -per sort, són poques ocasions- ens trobem amb una desil·lusió. Però és que la d'ahir, és digna de ser despotricada. Vam anar a veure "Colpo d'occhio", un film italià, amb actors que ja tenim presents a la retina ("Manuale d'Amore" n'és un exemple). 
Intentaré ser mesurat amb les meves paraules:
Aquesta pel·lícula és una merda (a poder ser, llegiu la paraula "merda" a la italiana). Previsible, molt mal muntada, un guió superflu, fluix, gens creïble, uns primers plans dels ulls dels protagonistes espectaculars (potser l'únic remarcable, però per a veure ulls bonics ja veig els de la meva dona cada dia), interpretacions pèssimes, sobretot la de la protagonista. Molt mona (ens va ensenyar tot el cos), però dolenta-dolenta. Banal i supèrflua. Sort que no ens hi vam deixar els 7,50€ per cap de l'entrada...
És una pel·lícula del 2008... Potser si no va sortir quan tocava era per alguna cosa...

  

dijous, 10 de novembre de 2011

La Raffaela

Fa uns dies ens van ensenyar aquest vídeo...



No us perdeu els vestits, ni les coreografies... és massa!!!

dissabte, 5 de novembre de 2011

Dies...

Sí, ho sé, han passat molts dies. La feina és la feina, i quan apreta, descontrolada com és ella, no se li pot dir que no. Avui recupero els caps de setmana, i he començat el matí amb aquest programa:



Reconec que l'he vist un parell de vegades i m'ha agradat. Però avui, a més, passeja per la meva terra. I m'ha agafat un atac d'enyorança molt gros.

Que tingueu molt bon dissabte.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

I'm working on Sundays... ooohhh

Em deixeu que li canviï una miqueta la lletra a la cançó, oi?
I'm working on Sundays... oooohhh... I'm working on Sundays... oooooooohhhhh



Per segon cap de setmana seguit. I així anar fent...

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Instints assassins

En alguna ocasió ja ho havíem comentat, hi ha molts comportaments que fan brotar els nostres instints assassins. Al cine, principalment.
A més de la xerrameca contínua i els bocates amb papers d'alumini, afegim un parell de despropòsits nous.

1. Les crispetes en capsa de cartró. I que sacsegin la capsa cada cop que volen agafar crispetes.
2. El mòbil. Al cine, el mòbil apagat, sisplau. Silenciat i en vibració, no, que si et truquen se sent el rec-rec-rec-rec. I mirar-lo cada deu minuts per si algú t'ha enviat un missatget, tampoc, que la llum molesta.
3. Els caramelets. Ben embolicats amb paper, a dins d'una bosseta de plàstic. O, millor, de cel·lofana.
I que els obrin ben a poc a poquet per (suposadament) no fer soroll.



I a vosaltres, què us exalta els instints assassins?




PD: Tots aquests casos es basen en fets reals viscuts per nosaltres mateixos en nombroses ocasions.
PD2: Ja no sé si la gent té poc respecte o que jo m'estic tornant molt intransigent...

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Feina normal

Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
yo tomé el menos transitado,
y eso ha marcado toda la diferencia.
Robert Frost


Fa uns mesos vaig anar a una xerrada de l'associació de traductors i el ponent preguntava si algun dels assistents tenia una feina normal. Què deu ser una feina normal? Doncs molt senzill: una feina amb horaris, amb una seu, amb un sou, i amb una temàtica contínua.

Llavors vaig començar a pensar...
Puc treballar de dia, de nit, en horari de tarda, intensiva de matins, 12 hores sense parar o no treballar (ni cobrar) en dues setmanes.
Puc treballar al despatx, a la biblioteca, al tren, al menjador, a la facultat...
Puc cobrar bé, puc cobrar misèria o puc no cobrar res durant més de 60 dies.
Puc dedicar-me a 15 projectes diferents en un sol dia, o passar 2 mesos seguits treballant en el mateix.
Puc tocar informàtica, història de l'art, arquitectura, odontologia, veterinària, viatges, cartes comercials, informes d'empresa o actes de reunions d'organismes internacionals.
Puc llegir en català, escriure en anglès, revisar el castellà i somiar en italià.
A més, puc ser traductora i correctora, comptable, secretària, telefonista, responsable de compres i de logística, i netejadora.


Cada cop s'entén més, oi, que aquesta no és una feina normal?






(Vaig començar a escriure aquest post... al maig, crec. Ja era hora de publicar-lo, no?)

dimecres, 21 de setembre de 2011

Intercanvi

Fa uns mesos, molts mesos, us vam parlar de com comprar diferent... Actualitzem enllaços i n'afegim un de nou.

El nou és Nolotiro (http://nolotiro.org/es), on podeu donar i demanar el que vulgueu.
El Mercat d'intercanvi de Facebook ha canviat d'adreça: https://www.facebook.com/groups/271042499587995/
Freecycle és una llista de distribució i la teniu a http://groups.yahoo.com/group/Barcelona-Freecycle/
Vols tens segueix allà mateix: http://www.volstens.unmicroclima.com/


I com a resum de la jugada, tenim...

El "relleno" d'uns coixins vells que no servien -> regalat
Un aloe vera que es reprodueix generosament -> té una nova llar
Una lleixeta de cds mai utilitzada -> regalada
Llibres llegits -> canviats per llibres no llegits
Un termo per estrenar -> canviat per un altre llibre
Un collaret artesà -> canviat per uns clauers
Bambes d'spinning del 43 -> disponibles per a intercanvi!



Tothom hi guanya, ningú no hi perd, res no es llença. Un Win-Win.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Súper 8, o com tornar a les pelis de la nostra infantesa

Divendres passat vam anar a veure la nova d'en J.J. Abrams. I hi vam anar amb crispetes. L'ocasió s'ho mereixia, sóc de l'opinió que no a totes les pelis s'hi pot entrar menjant crispetes. Però en aquesta, sí.

Segur que ja heu llegit, o bé sentit, que és una peli d'aquelles que els que estem per sobre la trentena ens retorna al cinema d'acció i d'aventures de quan érem petits, o més ben dit, preadolescents. E.T., Los Goonies, Regreso al Futuro, Indiana Jones, etc., en són algun exemples (els he escrit en castellà perquè les recordo així). Pel·lícula d'estereotips (tenim al bon nen protagonista, al grassonet, la nena maca espavilada, el poruc, el bèstia...), però, tot i que l'acció passa als anys 70, els han actualitzat; els han donat més profunditat al paper, l'estereotip és la façana i el personatge té altres matisos. I val a dir que gran part del mèrit el tenen els nens, uns actorassos (gran feina de càsting).

És una pel·lícula que et fa sortir del cine content, i amb un regust de boca agradable, potser amb un punt melangiós d'una època que va passar quan érem massa joves per gaudir-la.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Simon's Cat "Cat & Mouse"

Res més cert... en dono fe. I el meu teclat pelut, també.

dijous, 8 de setembre de 2011

Si vas a Escòcia (II)...

Doncs si vas a Escòcia... t'aclapararà l'excés d'informació. Especialment, l'excés de prohibicions.




No entris No surtis. No aparquis tota la nit. No creuïs sense mirar. No donis menjar a les gavines. No pugis al vaixell si no t'ho diuen...

dijous, 1 de setembre de 2011

Si vas a Escòcia

Si vas a Escòcia...


... menjaràs fish and chips. Cada dia, si vols.


... l'asfalt t'indicarà d'on vénen els cotxes...


... veuràs barques a terra quan baixa la marea...


... trobaràs ovelles de cap negre, fins i tot a la vora del mar...


... veuràs roques sorprenents...


... descobriràs que un humil card pot ser l'emblema nacional...


... coneixeràs la lleialtat del Bobby de Greyfriars...


 ... veuràs unicorns fins a la sopa. I només el penúltim dia, una audioguia t'explicarà que l'unicorn simbolitza de la lleialtat a la corona escocesa.


... els cementiris no faran por, sinó que seran bonics i vindrà de gust passejar-hi...


... podràs trucar i enviar cartes des del racó més remot...


... confondràs el cel amb els llacs...


 ... llegiràs paraules estranyes...


... veuràs cervesa de mig litre en mig litre...



... els camins es pedran entre rius i turons...



... i, al final... trobaràs en un cartell que se t'ha acabat la diversió (Xist!)

Diversion, en anglès, vol dir desviació.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Barreja


És estranya, i curiosa, la barreja de sensacions i de sentiments que es produeixen en qüestió de dos dies.
Dissabte gaudeixes, balles, crides, rius, aplaudeixes, celebres que els amics s'estimen i que ho han volgut compartir amb tu, que són valents i generosos.
Diumenge, en plena ressaca emocional i física, arriben notícies tristes. L'alegria s'apaga, o si més no minva. Perquè per molt que sàpigues que passarà, i que has tingut dies per preparar-te, perdre una persona estimada dol. I s'escapa la llagrimeta, que és dolça, perquè s'ha apagat un somriure però també el dolor de la seva malatia, i també perquè encara està ensucrada per la celebració del dia abans.
El cor i la ment dubten: què pesa més, l'alegria, o la tristesa? l'alegria, o la tristesa, l'alegria, o la tristesa...

dimarts, 23 d’agost de 2011

Dorado a la pimienta


A l'hora de dinar se m'ha tombat el pebre i he menjat pebre amb pollastre... m'ha vingut al cap immediatament el Dorado a la pimienta que vaig menjar a Costa Rica al desembre. Per una banda, és graciós que et decorin el plat amb un Feliz Navidad quan acabes de sortir de la platja i, per altra, és graciós que en diguin Dorado a la pimienta quan en realitat haurien de dir-ne Pimienta con dorado. Me'n vaig menjar la meitat i no em vaig notar la llengua en hores...
Això va ser a la zona del Parc Natural de Manuel Antonio, al restaurant El avión. Sí, es diu avió perquè està fet a partir de l'estructura d'un avió.

Records de viatges...

dilluns, 22 d’agost de 2011

Avanç d'una crònica escocesa

Ahir estàvem a uns agradables 18º... L'arribada a Barcelona ens ha anunciat dues veritats oblidades: la primera, que a Barcelona, a l'agost, hi fa una calor poc suportable (els termòmetres urbans indicaven uns 34º). La segona, que ja se'ns han acabat les vacances.

Sort en tenim de les vivències passades en unes fantàstiques vacances a Escòcia, i de les fotografies per poder-ho demostrar. Com que encara necessitem un parell de dies per a pair-ho tot, no us fem cap crònica del viatge, però si us avancem una fotografia. Per als que ja hi heu estat, segurament us portarem més que bonics records. Per als que no hi heu estat, programeu-vos ja una escapada a aquest meravellós país, amb el qual compartim més que un sentiment d'anhel de llibertat.




La foto és a l'illa de Staffa, una de les Illes Hèbrides. La peça que sona, de Felix Mendelssohn, diuen que la va composar allà mateix, encisat per la bellesa i la màgia acústica de la Cova de Fingal.

divendres, 12 d’agost de 2011

Scotland


La Setmana Santa de fa exactament 12 anys em passejava jo per Escòcia, amb aquesta cara de pipiola, amb els meus companys d'Erasmus. 

Al Loch Katrine

A aquestes hores hi devem tornar a ser. Anem a (re)descobrir la terra de Braveheart. Fins a la tornada!

diumenge, 7 d’agost de 2011

Museu del Joguet de Figueres


Coneixeu el Museu del Joguet de Figueres?
No? Doncs no us el podeu perdre. En ple centre, i molt a prop del Museu Dalí, exposa una impressionant col·lecció de joguines antigues. Maquíssimes.

A aquells que vau jugar-hi us portaran molt bons records. Al que som massa joves per haver-hi jugat ens fan somiar en els nostres jocs infantils.
(Tot i que amb algunes, potser sí, que hi vam jugar...)

dimecres, 3 d’agost de 2011

Manairó

Aprofitant que fem vacances i que teníem pendent un regal de casament, ahir vam anar a dinar al Restaurant Manairó, al c/ Diputació de Barcelona.


Va ser... genial!! Ens van fer un menú degustació amb maridatge de vins, bo, bo, bo.


D'entrant, una cullereta de sardina fumada i un xof de pa amb tomàquet, servit sobre una estructura de ferro forjat xulíssima.


De primer, una croqueta de rostit deliciosa, un ravioli de foie amb salsa de trufa espectacular i un ou a la romana amb patata i calamarsets deliciós.



Després, un arròs amb callos i vieira amb oli d'all i julivert i, per acabar, vedella blanca cuita al Fakir Cook, que és un estri com aquest de la foto.
Tot això, regat primer amb un cava d'elaboració exclusiva, Muntanya Maleïda, crec. El vi blanc, un Trascampanas, un verdejo de Rueda que li fa bona competència al Perro Verde que tant ens agrada. I amb la carn un vi negre d'elaboració pròpia, 100% Tempranillo... i el que passa quan no portes càmera és que no tens prova gràfica de tot, i no en recordo el nom. 
Ah! I aigua TAU al llarg del dinar.


Per postres, una torrija de Santa Teresa amb gelat de formatge fresc i crema de llimona. 





Només li vaig trobar a faltar un detall de xocolata, algun petit four amb el cafè per acabar d'arrodonir l'àpat. La resta, "en cinco palabras": ES-PEC-TA-CU-LAR.  


Per cert, agrair tan fantàstic regal a la Judith, l'Oriol, la Jana i l'Ona.  



divendres, 29 de juliol de 2011

Blat

Imatges de postal.


Vist a Els Prats de Rei per Sant Joan.
Sol, calor, bales de palla. Tractors que treballen a tota pressa. Roselles vermelles entre el daurat.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Vist ahir





Vist ahir a les Rambles:


Noia d'uns vint anys vestida de manera no destacable, que porta a la mà dreta un aneguet com el de la imatge, amb un arnès blau, i un got d'aigua a la mà esquerra del que l'aneguet va bevent.




Després del veí que va amb el conillet al súper, i del personatge del carrer Argenteria que t'ofereix el porquet vietnamita perquè t'hi facis una foto, ja ho dec haver vist tot, no?


(Estem en plena recta final pre-vacances... perdoneu l'absència...)

dilluns, 11 de juliol de 2011

Fruita d'estiu


A l'estiu les caixes de Recapte són encara millors: tomàquets, préssecs, nectarines, paraguaios... mmmm....

divendres, 8 de juliol de 2011

Les nenes

Les nenes del balcó estan contentes i han florit en ple mes de juliol. 

 

dimarts, 5 de juliol de 2011

dilluns, 27 de juny de 2011

Gadgets

Quan treballava en plantilla, el primer company de la feina que va plegar de tant en tant tornava a fer-nos una visita. Sempre passava de taula en taula a buscar quins "gadgets" nous teníem. A mi em feia gràcia, perquè llavors no en tenia cap. Però ara...

Aquest és el kit de gadgets que la majoria de traductors tenen a la seva taula:

Amb el número 1: alguna cosa sota la pantalla per enlairar-la i tenir-la a l'alçada dels ulls, per millorar l'ergonomia. Es poden comprar alçapantalles, a mi m'agraden més els llibres.


Amb el número 2: micròfon i altaveus. Per parlar per skype i escoltar música quan convé.


Amb el número 3: disc dur extern. Per evitar imprevistos no desitjats, còpia de seguretat diària.


Amb el número 4: reposacanells pel teclat. Per millorar la posició de les mans i evitar lesions.


Amb el número 5: estora de ratolí amb reposacanells. Per millorar la posició de les mà i evitar lesions.


Amb el número 6: el gadget estrella. Al davant a l'esquerra, protector del colze. Per quan ja has treballat massa i tens un principi d'epicondilits, el "colze de tennista".


Amb el número 7: al costat, la canellera. Per quan has tardat massa en incorporar els reposacanells a la teva vida i et fan mal la mà i l'avantbraç. En fases posteriors, es converteix en canellera rígida. Espero no haver d'arribar a aquesta fase.






Si el meu excompany de la feina passés per aquí... fliparia.

dimecres, 22 de juny de 2011

Un tast de Broadway


Aquest és el títol del concert de la meva coral preferida. Serà el 2 de juliol a Lluïsos. Si ens hi voleu acompanyar, només ho heu de dir i us reservarem una entrada. Voleu unir-vos al club de fans??

dilluns, 20 de juny de 2011

Simon's Cat!

Si canviem la nevera pel sofà, podria ser casa nostra...

divendres, 17 de juny de 2011

Descontrol


Permeteu-me que em desfogui avui amb una història laboral... inclassificable.

Des del passat febrer que treballo amb una empresa de la qual no diré el nom, que m'encarrega "de manera assídua la revisió al català de la documentació i de les pàgines web d’una reconeguda empresa multinacional de l’àmbit d’Internet". I ho estipula d'una manera semblant a aquesta al contracte que l'empresa i jo vam signar abans de començar a col·laborar. En aquest mateix contracte s'indica que cada final de mes jo he d'emetre una factura, i que ells me l'abonaran entre 30 i 45 dies després.
Fins a aquí, tots d'acord.

Al febrer vaig fer unes quantes revisions, el 28 de febrer vaig facturar i, per tant, esperava cobrar entre l'1 i el 15 d'abril. No va ser així. Com que el pagament es va endarrerir, vaig reclamar i em van pagar al cap de pocs dies, amb l'argument que la factura s'havia extraviat (excusa 1) però confirmant, al mateix temps, que també havien rebut la factura del març.

La factura del març, quan va tocar pagar-la, també la van "perdre". Com que el pagament no arribava puntual, vaig reclamar, i reclamar, i reclamar, sense resposta. Al cap de 4 correus i després de suggerir que no faria cap més feina fins que no em responguessin, em van confirmar que farien el pagament immediatament. Que "no havien introduït" la factura al sistema (excusa 2), tot i haver-la rebut correctament i puntual.
Al dia següent, veig al banc que m'han pagat, sí, però la factura de l'abril, no el març!

La factura de l'abril, me la van pagar per avançat. Avui, que torna a tocar pagaments, m'envien un correu per confirmar-me que m'ingressaran el març i l'abril (!!!!!).

En fi, que al departament de comptabilitat porten un descontrol que no hi ha qui l'entengui. Ara he passat de no cobrar a cobrar doble...  


dimecres, 15 de juny de 2011

Joguines

Des de fa dies l'Otis té una joguina nova, que li va fer molta il·lusió i que va molt bé, perquè hi juga ell sol i és un fart de riure. He pogut fer el vídeo... però la música va per separat...
I la cançó... doncs també és aplicable al cas.



dimarts, 7 de juny de 2011

Estiu



Alguna cosa de bo han de tenir les temperatures per sobre dels 30 graus i la xafogor... a més de les orxates i els granissats... i és que torna el cine a Montjuïc! Ja tenim el programa: http://www.salamontjuic.org/

I també he vist que a La Pedrera tornen a fer concerts a les golfes, torna el Gandules al CCCB i al Caixaforum tindrem Dies de dansa.

Activitat!!!

dilluns, 6 de juny de 2011

Before and after

Aquest és l'abans. 



I aquest, el després.



Del després que ve després de treure'l del motllo... no cal que en faci fotos, no en queden ni les engrunes.

dijous, 2 de juny de 2011

Costures






Després del curs de costura del segon trimestre a La Sedeta, em va quedar per acabar una bossa de roba amb tanca metàl·lica... I aquí la tenim, acabada i estrenada. 


Per una banda, de rodonetes de colors. Per l'altra, arbrets, de "conjunt" amb el collaret de boles que també vaig fer al curs.










Les teles de colorins són descobriment de la Maia. Gràcies!


Agraeixo també a la Ruth de L'Atelier del Raval la seva paciència davant del meu desconeixement total davant de la màquina de cosir. Gràcies!