dilluns, 6 de juny del 2011

Before and after

Aquest és l'abans. 



I aquest, el després.



Del després que ve després de treure'l del motllo... no cal que en faci fotos, no en queden ni les engrunes.

9 comentaris:

rits ha dit...

una panificadora? jejeje! fa molt bona oloreta!!!

El porquet ha dit...

Màgia Borràs! (la de que no quedi cap engruna, que l'altra ho fa aquesta màquina diabòlica)

Assumpta ha dit...

Per aquesta vegada, d'acord... però a la propera jo en vull veure un tall!! Vull veure com queda "per dins" ;-)

(Però vigila, que me'l menjaré!! hehe)

Laura ha dit...

què és? què és?

Sergi ha dit...

Suposo que és una panificadora. Jo sóc molt panarra, m'agrada de tot tipus, el pa. Però quan ens en porta algú fet a casa, tampoc no en deixem ni una engruna.

òscar ha dit...

La meva dona va estar setmanes insistint comprar-la i jo em feia el longuis xiulant mentre mirava el sostre.

Si avui, veient el vostre després, vaig i li dic de comprar-la; acabo jo mateix esclafat al sostre mentre ella va xiulant.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

La panificadora és l'invent del segle ;) després de l'ordinador, la tele, el telèfon, el minipimer, etc etc etc. Deixa el pis perfumat, fa pa bo que dura dies i amb una mica de traça es poden fer altres tipus de massa, no només de pa.

Assumpta, aquí tens una foto de les llesques. http://tujoilotis.blogspot.com/2010/10/pa.html Amb el proper pa faré més fotos.

Polita, era pa. Pa blanc.

Òscar... per Reis. O regal sorpresa.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Gràcies a tots per passar!

(Panarres del món, uniu-vos!)

Glòria DSN ha dit...

mmmm... jo sòc una panarra jaja, quina bona pinta que té, ja en sento casi l'olor i tot :-)