dissabte, 27 de febrer del 2010

dimecres, 24 de febrer del 2010

Parlem empordanès

No us podeu perdre el diccionari empordanès-català estàndard: http://gdia-e.blogspot.com/

Boníssim!

Jo no conec ni la meitat de les paraules que hi apareixen, però el trobo divertidíssim :D

diumenge, 21 de febrer del 2010

Fa fred


Eh, tu, no em destapis, que fa fred!

dissabte, 20 de febrer del 2010

Garbo, el espía

Tot i que inicialment no em va cridar l'atenció, veure Garbo va valer molt la pena.
La "trama" té de tot (i poso trama entre cometes perquè és un documental): hi ha una mica d'història, una pinzellada d'amor, viatges, paisatges, espies, política, enganys, mentides, fugides, tapadores, més espies, secrets, guerra, testimonis verídics... i el millor de tot és que, pel que sembla, tot va ser REAL.
Garbo, el hombre que salvó el mundo... i que fins ara ens tenien ben amagat.
La realitat, de vegades, és més increïble que la ficció.
Feu un cop d'ull al tràiler:


dijous, 18 de febrer del 2010

Château Magnol


Reprenem la secció vins del bloc...

Avui, Château Magnol. Recomanat per la Gèraldine a Roma, és espectacular, sobre tot si es tasta en bona companyia com va ser aquell dia.
Haut-Medoc, Bordeaux.
Negre, Cabernet Sauvignon 50 % i Merlot 50%, envellit 12 mesos en roure francès.
Acompanya bé carns vermelles, patès i formatges, però quan el vam tastar acompanyava menjar xinès. Coses de la globalització, suposo.
Temo que si el trobeu picarà a la butxaca, però serà una bona inversió.
(Pel que sembla, a més de a beure, a Château Magnol també s'hi pot anar a dormir.)

dimarts, 16 de febrer del 2010

I quan ells aixequen la vista de l'ordinador...

Gràcies Anna per aportar el teu granet de sorra.

Això és el que veu quan aixeca els ulls de l'ordinador.


i eus ací, què veu en codi. Gràcies, nen!:







I vosaltres, què veieu?

diumenge, 14 de febrer del 2010

Els Manel (II)

Com us dèiem, el passat mes d'octubre, vam anar a veure el concert dels Manel a L'Hospitalet.

Llavors no us ho podíem explicar, però... amb les "Corrandes de la parella estable", un dels molts espontanis que van voler fer de 5è component de la banda, pujant a l'escenari i improvisant (o no) una estrofa rimada i acabada en "...ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí" va ser en Carles, davant de la sorpresa d'una servidora, que amb prou feines va poder treure una foto mal tirada, i d'en David i la Bruna, que van al·lucinar al sentir...

"La Maria em va dir de casar-nos
i jo li he dit que sí..."*

Vosaltres mateixos, podeu continuar amb la cançó.


*(fet no del tot verídic que algun dia, potser, acabarem de detallar públicament)

dijous, 11 de febrer del 2010

Convocatòria: participeu!

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores,



Aquesta categoria us toca omplir-la a vosaltres.
Fa uns mesos, en Carles va proposar un tema:





Doncs això. Què veieu quan aparteu els ulls de la pantalla, a la feina? I per la finestra més propera?
Envieu-nos aquí les vostres fotos i les anirem publicant*.






Per començar, us poso el meu exemple. Aquí és on treballo, amb la meva pantalla nova :D





I això és el que es veu des del balcó (jo podria treballar al menjador... tindria més llum...):


*(Prometo solemnement i per escrit que si no rebem cap foto tanco el bloc. Un bloc es nodreix dels teus comentaris.)

dimecres, 10 de febrer del 2010

Otis viatger

Misteris de la vida, fa uns mesos vam rebre aquesta postal...


Pensant que l'Otis s'havia convertit miraculosament en la nova generació dels nans de l'Amelie Poulain sense ni tan sols sortir de casa, vam guardar gelosament la postal, tot esperant que n'arribessin més.

Per ara, sembla que l'Otis no ha tingut més ganes de viatjar. És que a Moscou al desembre hi fa molta fred.
I nosaltres seguim, expectants, sense saber de qui va ser la idea.
O potser sí, que ho sabem....

dimarts, 9 de febrer del 2010

Proves acústiques a la Sagrada Familia

Mai no hauria imaginat que es podia passar tant fred (tanta fred!) veient un concert. Perquè la Sagrada Familia és espectacular, tot i les obres, però en qüestió de temperatura... no ho porten gaire bé!
I en qüestió d'acústica, doncs, què voleu que us digui. A les proves acústiques del 19 de desembre ens van dir que hi havia 600 cantaires en procés de congelació a més de l'orquestra i la coral de l'escenari, però no se sentia gaire res...



dilluns, 8 de febrer del 2010

Falling...



Per mi podria ser la primera cançó que ballem junts després de casar-nos. Però només si tothom apaga la càmera, que cantaré "a grito pelao" i segur que faré molts galls...

divendres, 5 de febrer del 2010

24


Mentre esperem ansiosament l'arribada de l'última temporada de Lost, i recordant que ens vam empassar les 5 temporades que mai no havíem vist per la tele en menys de sis mesos... ara hem començat a devorar 24. Recordo haver-la vist anunciada però tampoc no la vam veure mai...
A la primera temporada, elles totes guapes i escanyolides, els bons tots valents i lleials, els dolents molt dolents i cruels, intrigues, conspiracions, suborns, coaccions, terrorisme, política... la familia per sobre de tot... i un presidenciable negre a la Casa Blanca, quina casualitat.
L'hem acabada en un mes... ja només queden 6 temporades més, crec.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Basílico

És de la cadena dels Balthazar, Flamant, La Dolça Hermínia, Les Quinze nits, etc. Aquest és a Avinguda Paral·lel.


La decoració del local està molt cuidada, però la selecicó de personal no ho és gens. Són secs, gens atents, ratllen la mala educació en algun moment. Desgana total. Et fan el favor d'atendre't.


Tant per menú com per carta, l'àpat va rondar els 20 €. No surt malament, però no el recomanem.


Avantatges: quedava a prop del concert de Nadal de la coral. No s'hi fuma.
Desavantatges: tots els anteriors.



Fa un temps vam sopar al Balthazar, i la sensació va ser semblant. El sopar va estar bé, el lloc és bonic, però el tracte no va ser gaire positiu i, a més, el Balthazar és molt sorollós. A La Dolça Hermínia crec que només hi he sopat un cop... el recordo sorollós, però no en tinc tant mal record com de la resta.