dimecres, 30 de novembre del 2011

A l'aula

Ahir vaig tornar de classe una mica al·lucinada. Havia vist moltes coses fins ara a dins de l'aula... no ho sé, gent que xerra, gent que juga amb el mòbil, gent que marxa, gent que tira papers, gent que juga a la paella... però el que no havia vist mai és que una persona que assisteix a una classe per gust agafi un llibre i es posi a llegir davant del professor. I no un llibre de la matèria, sinó el best-seller que ha tret de la biblioteca, i que deu ser molt interessant, a jutjar per l'afició amb què llegeix. No contenta amb això, al cap d'una estona, aquesta noia ha agafat l'mp3 i s'ha posat un auricular. Lectura i música.
Jo estava darrere seu i no donava crèdit.

Per cert... aquesta noia és mestra.

divendres, 25 de novembre del 2011

Qui té por

de Virginia Wolf, Virginia Wolf, Virginia Wolf?
(cantat a ritme de "quién teme al lobo feroz" dels tres porquets)




Estupendus Pere Arquillué i Emma Vilarassau, en un combat de parella imparable. Us recomano moltíssim que l'aneu a veure.



(Breu, clar i concís, oi?)

dilluns, 14 de novembre del 2011

The Puppini Sisters

Les descriuen com "Trio de swing contemporáneo que practica el estilo de swing vocal de los años 40, tan popularizado por las Andrew Sisters. Junto a los temas más tradicionales, las Puppini se atreven a recrear temas pop del siglo XX."

Doncs elles són així, i canten així de bé:
 


 


Comencem el dilluns amb una mica de ritme!

divendres, 11 de novembre del 2011

Miradas de Amor (Colpo d'occhio)

Ahir vam anar al cinema. Feia dies que no hi anàvem, i tenim una llista cada cop més extensa de pelis per veure. De tant en tant, aprofitem les promocions de preestrena del Club Tr3sC. Ja ho hem comentat altres vegades, la veritat és que està molt bé. Però, de tant en tant, -per sort, són poques ocasions- ens trobem amb una desil·lusió. Però és que la d'ahir, és digna de ser despotricada. Vam anar a veure "Colpo d'occhio", un film italià, amb actors que ja tenim presents a la retina ("Manuale d'Amore" n'és un exemple). 
Intentaré ser mesurat amb les meves paraules:
Aquesta pel·lícula és una merda (a poder ser, llegiu la paraula "merda" a la italiana). Previsible, molt mal muntada, un guió superflu, fluix, gens creïble, uns primers plans dels ulls dels protagonistes espectaculars (potser l'únic remarcable, però per a veure ulls bonics ja veig els de la meva dona cada dia), interpretacions pèssimes, sobretot la de la protagonista. Molt mona (ens va ensenyar tot el cos), però dolenta-dolenta. Banal i supèrflua. Sort que no ens hi vam deixar els 7,50€ per cap de l'entrada...
És una pel·lícula del 2008... Potser si no va sortir quan tocava era per alguna cosa...

  

dijous, 10 de novembre del 2011

La Raffaela

Fa uns dies ens van ensenyar aquest vídeo...



No us perdeu els vestits, ni les coreografies... és massa!!!

dissabte, 5 de novembre del 2011

Dies...

Sí, ho sé, han passat molts dies. La feina és la feina, i quan apreta, descontrolada com és ella, no se li pot dir que no. Avui recupero els caps de setmana, i he començat el matí amb aquest programa:



Reconec que l'he vist un parell de vegades i m'ha agradat. Però avui, a més, passeja per la meva terra. I m'ha agafat un atac d'enyorança molt gros.

Que tingueu molt bon dissabte.