dilluns, 29 d’agost de 2011

Barreja


És estranya, i curiosa, la barreja de sensacions i de sentiments que es produeixen en qüestió de dos dies.
Dissabte gaudeixes, balles, crides, rius, aplaudeixes, celebres que els amics s'estimen i que ho han volgut compartir amb tu, que són valents i generosos.
Diumenge, en plena ressaca emocional i física, arriben notícies tristes. L'alegria s'apaga, o si més no minva. Perquè per molt que sàpigues que passarà, i que has tingut dies per preparar-te, perdre una persona estimada dol. I s'escapa la llagrimeta, que és dolça, perquè s'ha apagat un somriure però també el dolor de la seva malatia, i també perquè encara està ensucrada per la celebració del dia abans.
El cor i la ment dubten: què pesa més, l'alegria, o la tristesa? l'alegria, o la tristesa, l'alegria, o la tristesa...

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Suposo que depèn de l'estat personal, i de la persona que se'n va. No és el mateix perdre unes persones o altres, i el fet d'afrontar-ho en un bon moment personal són detalls que decanten la balança.

la divina ha dit...

Maria, quin greu que hagis perdut algú estimat. :( La vida ja és això, un puja i baixa, i de vegades, quan tot va tan seguit, et deixa en un punt d'estrany equilibri. ELs bons records aniran decantant la balança, ja ho veuràs. Un petó!

jordicine ha dit...

Crec que pesen les dues coses, no? Cal saber-les combinar, si és possible. Una abraçada.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

La setmana s'acaba i, en general, ha pesat més la tristesa. La calor i la feina tampoc no ajuden gaire, la veritat... "la vuelta al cole" està costant una miqueta.

Gràcies a tots per passar!
La setmana vinent serà millor, segur.

rits ha dit...

Encara que arribo tard, molts ànims. Entenc la barreja de sentiments, és inevitable, contradictori i tenir aquesta barreja fa mal i tot.

una abraçada molt gran!

El porquet ha dit...

Difícil trobar l'equilibri. La vida té aquests contrastos salvatges, massa animals a vegades.

En tot cas, com sempre, només ens queda el recurs de quedar-nos amb el bo i millor dels moments dolços i amb els moments dolços d'aquelles persones que ens han estimat i hem estimat i ens han fet sentir especials.

Una abraçada.

whatateacher ha dit...

Em sap greu, Maria. Espero que la balança es vagi decantant cap a l'alegria.
Petons.