dimarts, 22 de juny de 2010

Despropòsits en una sala de cinema

Escena surrealista número 1: com ja vam descriure aquí, el fet que la gent es planti a la sala de cine com qui està al sofà de casa, i xerri i cridi generosament perquè tothom el senti... doncs, no, NO ENS AGRADA.

Escena surrealista número 2: No content amb xerrar amb la persona del costat, el paio del davant es fot a xerrar amb el que té 3 seients més enllà. Quan li demanes que calli, encara té la barra de girar-se i mirar-te amb mala cara, tot bordant: "I a tu què et passa?"

Escena surrealista número 3: S'apaguen els llums, comença la pel·lícula i els veïns del costat comencen a remenar bosses de plàstic, treuen l'entrepà embolicat amb paper de plata i llaunes de beguda. No contents amb això, el nòvio, disgustat amb la pel·lícula, despotrica de manera que tots gaudim de la seva opinió.

No voldria generalitzar.... o potser sí. Em sembla una falta de respecte. A fer tertúlia i a sopar, al bar. Al cine, s'hi va a veure pel·lícules i a menjar crispetes o xuxes.

7 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Bé, d'això se'n diu ètica i educació. I, avui en dia, van molt buscades.

Al final, ens obligaran a fer el "pirata ciberespaienc" i montar-nos-ho tot a casa!

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Això que comentes passa molt sovint a qualsevol sala de cinema. Jo ja fa molts i molts mesos que no hi vaig. Entre que no fan res, els preus i aquestes actituds, se't passen les ganes!

rits ha dit...

canvieu de cine! de vegades s'ajunta cada personal.... estic d'acord amb en Sànset, falta d'educació!

(això si, reconec que alguna vegada he portat bocata, en paper de cuina!)

XeXu ha dit...

Segur que hi haurà a qui molestarà que es mengin crispetes també. S'han de seguir unes mínimes normes de civisme, i no crec que sigui el vostre cas tampoc, però n'hi ha que es passen amb les exigències.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Bon dia Sànset! Sí que és cert, l'educació és un bé cada vegada més escàs...

Albert, estic amb tu. El preu del cinema és prohibitiu, i si, a més, t'hi trobes energúmens del tipus...

Rits, les anècdotes han sortit de cinemes diferents en ciutats diferents. L'escena 1 és de Figueres, típicament. La 2 va ser a Girona per Nadal. La 3, a Bcn, en una preestrena amb presència de l'equip de la pel·lícula.

XeXu, jo sóc molt exigent, ho reconec. Les crispetes no em molesten, però un mínim de respecte pels veïns crec que és bàsic!

Mosquit mongeter ha dit...

Com deia la reina de cors a ""Alícia en terra de meravelles: "¡ Que les coooorten la cabeza!"

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Mosquit i mongeta, jo faria unes destrosses si em deixéssin...