Fa un mes i mig, la Maria em va regalar -a part d'un fantàstic val per un massatge i tractament facial- dues entrades (ella també volia venir, és clar) per al concert de presentació del seu nou àlbum "Ordre i Aventura" on, a part de fer un gran repàs pel millor del seu repertori en català i alguna pinzelladeta del seu primer àlbum (quan cantaven en anglès), van anar interpretant les noves cançons.
A l'entrar, ens van donar el que semblava un menú gastronòmic on hi havia escrites les 26 cançons que interpretarien, i uns punts suspensius que amagaven un parell de bisos.
Amb una posada en escena senzilla, però amb una força descomunal, van arrancar el concert amb "Aguéev". Val a dir que en directe, les seves melodies agafen altres matisos, alguns allunyats dels caires íntims dels àlbums, cosa que les fa noves i molt interessants. M'encanten les "anades d'olla" dels finals de moltes d'elles.
Els Mishima, eufòrics, ens anàven donant molts i bons motius per no avorrir-nos, cantar les cançons amb ells i ballar i aplaudir sense descans.
Poc abans d'arribar a la meitat del concert, el David Carabén es va quedar sol a l'escenari, acompanyat només per un quartet de corda i un acordió, autoversionant-se "L'ombra feixuga" i "L'estrany". Un moment màgic!
Però les sorpreses de la nit no acabaven amb això. Quan els tocava interpretar "Cert, clar i breu", el Dani Vega es va aixecar i acostant-se al micro del Carabén, va dir: "Jo passo de tocar aquesta", i va marxar. La resta de components el van seguir, i el David, excusant-se amb el personal, va anar al darrere de la resta rumiant com fer-los tornar... I no van tornar. Qui va aparèixer, van ser els Manel! Extraordinari! La bogeria continuava amb "Cert, clar i breu" versionada pels Manel. I tan ben versionada (amb el públic fent els corus), que es van permetre el luxe d'invertar-se unes noves estrofes per a la cançó, acabant cantant "Mishima" enlloc del "T'estimo" i fent-los retornar a l'escenari, acompanyats de l'Oscar D'Aniello i el Dani Acedo, ex components del grup (ara els Delafé y Las Flores Azules, ja sabeu).
I, abans dels bisos, "Sant Pere"... D'aquesta ja en parlarem un altre dia...
En fi, un concert memorable, ple de sorpreses i bones melodies, lletres i interpretacions.
2 comentaris:
una crònica genial!
me n'alegro que us agradés tant!
m'ho vaig plantejar, xò es van esgotar!
Les de l'Apolo sí, però a Atrapalo es veu que encara el mateix dia 2 en quedaven. Si tens feisbuc, fes-te fan de la seva pàgina. Va molt bé per estar al dia...
:D
Publica un comentari a l'entrada