dijous, 20 de desembre de 2012

Dos, quatre




És curiós pensar que, durant uns mesos, tinc dos cors, quatre cames, quatre braços, quaranta dits, dos cervells, quatre ronyons, dos estómacs, quatre ulls... dos de posats, i dos que vés a saber si funcionaran a mitges com els de la mare, o si seran miops com els del pare...
I quatre pulmons, i malgrat tot en les pujades em falta més l'aire que no pas abans...
(I una panxa que no para de créixer i que no em deixa veure els peus!!)
 

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Però tot això es passa, tot aviat tornarà a la normalitat i aquest set complet que portes dins estarà fora. Bé, em sembla que això dels ulls no se t'arreglarà...

joan gasull ha dit...

és com sempre s'ha dit....tot el que puja.....baixa.
Paciència, tot al seu temps.

Carbassona ha dit...

Ja veuràs que és tota una experiència, aprofita-ho guapa.
Per cert, quan puguis passa pel meu blog que hi tens un premi.

rits ha dit...

Tot es va formant dins per poder-lo acaronar, somriure,... quan el tinguis entre braços!

Assumpta ha dit...

quaranta dits, són molts dits, eh? ;-)))

Enhorabona "dona-multiplicada-per-dos"!! :-))

Tu, jo i l'Otis ha dit...

A més de totes les sumes, ara hi afegim uns moviments addicionals a la panxa, totalment aliens a la meva voluntat. El nen no para quiet!!
Tot suma, el meu volum també...

:D