divendres, 8 de juny de 2012

Tu i jo ho sabíem


Sona a programa radiofònic, oi? Tu y yo lo sabíamos, oh, yeah...

Doncs sí, tu i jo sabíem que passaria.
Que algun dia passaria.
Que la confiança fa fàstic, i que algun dia tindríem un tema així.

Tant de treballar amb mi, tant de fer-me mimos, tant de dormir entre els meus braços i el teclat, tant de roncar sobre la taula mentre jo estic per l'ordinador...

I clar.
Quan l'Otis ha tingut set, s'ha begut la meva aigua. Del meu got. Ben fresqueta i acabada de portar de la nevera. Sense vergonya.



I m'he quedat tan flipada que en lloc de renyar-lo li he fet fotos...

8 comentaris:

Carles ha dit...

jejejeje... Ja veus, algun dia ens el trobarem sobre la taula fotent-se el nostre salmó...

XeXu ha dit...

En Blog és un llepafils i no menja gairebé res del que li ofereixo, però algun dia me l'he trobat llepant el meu cafè amb llet, quin tio! Però no sembla afectar-li el cafè, va amb una patxorra...

rits ha dit...

Sabiem que passaria! no es pot resistir, pobrissó, amb la calor que passen.

El porquet ha dit...

D'això se'n diu malcriar la criatura, eh? ;p

Elfreelang ha dit...

Molt llest el gat!

Jordi ha dit...

Homenatge dempeus (bé, tampoc cal) a Juaquin Luki dels 40 principals!! Què gran!!

Els gats són els amos de casa, no pots fer-hi res!

Yáiza ha dit...

Hehehehe!! L'Otis és un gat assenyat. A l'estiu veig tot sovint els meus bebent aigua de la piscina... amb clor i tot, eeeecs! La seqüència de fotos t'ha quedat la mar de xula!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Doncs sí, nois, tots ho sabíem. I encara sort que no ha descobert el plaer de les infusions, que si no... no me'l podria treure de sobre.
Ja sabeu on és, oi? Al costat del teclat, roncant... i mirant de reüll el got d'aigua fresca!