Dret a pataleta

Doncs sí, això mateix. Avui he posat una reclamació.

Fa uns dies quan vaig anar a Ancona el tren Eurostar que vaig agafar no tenia aire condicionat. 3 hores en un vagó tancada, a tope de gent, ple de maletes, amb dues finestres minúúúúúúúúúúúscules...
El revisor ens va donar un tiquet i ens va dir que al cap de 21 dies podíem anar a l'estació a demanar que ens reemborsessin el 50% del preu del bitllet. Vaig esperar uns dies més i dissabte vaig passar per l'estació a demanar-ho.
L'inepte de la finestreta em va rebotre, d'entrada, i de morros, que com jo en tenia 10 cada dia i que no em podia fer cap reemborsament, que posés una reclamació i que el deixés en pau que ell només feia bitllets.
No puc descriure la meva cara de sorpresa, d'indignació, de ràbia... i les ganes de plorar que em vaig haver d'aguantar. Vas educadament a demanar una cosa i et contesten de mala manera, tractant-te d'imbècil i sense cap vocació de servei. Ni una mínima educació. Sembla que en aquest país no es pot ser educat. Deuen tenir "Borderia i mala educació" com a assignatura obligatòria a les escoles.

Avui he anat a una altra estació i la noia que m'ha respost no ha estat gaire millor. M'ha tornat a dir que no, que segons la màquina no tinc dret a reemborsament. S'ho ha mirat una mica més, m'ha repetit 20 cops que ella només ven bitllets i es limita a fer el que la màquina li diu (!) i que com a molt podia posar una reclamació, però que segurament no em serviria de res.

He posat una reclamació. Allà mateix i davant d'ella. M'ha hagut d'aguantar 10 minuts més.

Dret a pataleta.

Al cap de dues hores m'han trucat de l'estació per explicar-me que fa poc han canviat el funcionament de les reclamacions i que molts venedors de bitllets no saben que quan la reclamació té a veure amb un problema de condicionament del tren (no un retràs), en lloc d'un reemborsament s'ha de demanar un bonus: un tiquet que em servirà per fer un altre viatge en tren, en lloc de tenir els diners en metàl·lic.

No canto victòria perquè aquest bonus me l'han d'enviar per correu, i no sé quant de temps pot trigar en arribar. Potser ja hauré tornat a casa, o no tindré temps per agafar trens. Però estic per imprimir la nova normativa i portar-la al noi de dissabte ;)

El que em sap greu és que, treballant de cara al públic, no facin el més mínim gest d'atendre't. Ni bé ni malament, l'única cosa que sembla que interessa és tocar la moral i treure's de sobre la gent com més de pressa millor. I tant li fa si tu hi vas amb un somriure o amb una metralladora...

La reclamació l'he posada amb un somriure d'orella a orella, com no.

Aprofito també per comentar... quina vida més trista, no? Que la màquina no sigui un estri d'utilitat per a l'home sinó que l'home només pugui fer el que li diu la màquina. Quina feina que tenen, aquests dels trens. Jo, al seu lloc, canviaria de feina ben ràpid.