Hora de sopar

Hora de sopar.
Anem a fer una pizza a Ai Marmi? Sí!
Ostres... hi ha cua! Molta!
Llavors... busquem un altre lloc, no?
Mira, allà davant hi ha un altre restaurant.
C’è posto per due?
Sí, claaarrro, aquí misssmo nella terrrratsa.
A la taula del costat, dos catalans. Preguntem, diuen que han menjat bé.
Demanem: fritti, pizza, crostino.
La gent demana platets, ningú no fa pizza... que estrany.
El senyor de la taula del costat té xerrera. D’on sou, què feu, quants dies porteu aquí, quina calor que fa, tinc un fill que està fent el Camino de Santiago des de Porto, acabo d’arribar de Londres, és simpàtic el vostre Zapatero, és català en Rajoy?, aquí es menja molt bé, vinc molt sovint, felicitats per la Champions, fins quan us quedeu...
Fins el 2 d’octubre, estic aquí per feina.
Ah! On treballes?
Al departament de traducció de la Fao.
Ens ensenya un carnet. Extreballador de la casa! 29 anys va passar aquí, al departament forestal.

No es pot anar enlloc. El món és un mocador.

La recomanació gastronòmica seria... Pancotto, a Viale Trastevere davant d’Ai Marmi. La gent demanava polpettine, acciughe, insalata di polpo, spiedini e vino della casa. La pizza era bona, però res a veure amb la d’Ai Marmi.