dijous, 20 d’agost de 2009

La mania dels llocs alts


La Maite deia un dia que no entenia aquesta mania que té la gent de pujar als llocs alts de les ciutats.


Doncs... nosaltres som maniàtics.
Ens agrada pujar, veure la ciutat a vista d'ocell, ofegar-nos per les escales de cargol, sentir les campanes sobre el nostre cap i veure el cel i els núvols i els ocells que volen de més a prop. Ens agrada veure la gent com a formiguetes, petits, petits, petits i distants. Ens agrada allunyar-nos del terra, i surar, durant una estona. Sentir vertigen, xafardejar teulats, envejar les terrasses. Veure-ho tot des d'un altre punt de vista.


Les fotos són des del campanar de Giotto i des de piazzale Michelangelo a Firenze.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ho entenc, a mi també m'agrada

manah-manah ha dit...

Maria, no ho hauria expressat millor. :*

MaryMoon ha dit...

:)

Llavors ja podem anar buscant una nova destinació... amb mirador, sisplau!