Doncs... nosaltres som maniàtics.
Ens agrada pujar, veure la ciutat a vista d'ocell, ofegar-nos per les escales de cargol, sentir les campanes sobre el nostre cap i veure el cel i els núvols i els ocells que volen de més a prop. Ens agrada veure la gent com a formiguetes, petits, petits, petits i distants. Ens agrada allunyar-nos del terra, i surar, durant una estona. Sentir vertigen, xafardejar teulats, envejar les terrasses. Veure-ho tot des d'un altre punt de vista.
Les fotos són des del campanar de Giotto i des de piazzale Michelangelo a Firenze.
3 comentaris:
ho entenc, a mi també m'agrada
Maria, no ho hauria expressat millor. :*
:)
Llavors ja podem anar buscant una nova destinació... amb mirador, sisplau!
Publica un comentari a l'entrada