Preestrena amb Lars von Trier

Ahir, i novament amb una oferta exclusiva del Club Català de Cultura (Tr3sC per als amics), vaig anar a una preestrena: "Antichrist", del Lars von Trier...

Escric aquest post sense haver-la paït encara... Potser millor així.

Bella? Atraient? Fastigosa? Repugnant? Sincera i honesta? Segurament, aquests i altres adjectius que li pugui donar, tindrien cabuda i serien certs...
És possible que molts no l'aneu a veure, fareu ben fet. I és possible que molts sí l'aneu a veure. També fareu ben fet.
No puc ser més clar sense posar-me a parlar de la pel·lícula, de la majoria d'escenes que, per impactants, m'han deixat sec. Moltes de precioses, belles, fent ús de l'slow motion i del blanc i negre. Altres, de fastigoses, repugnants, amb uns colors massa vius i creïbles, escenes molt crues que m'han obligat a tancar els ulls per perdre'm el fotograma més bèstia que no he vist en la meva vida (però sí em vaig poder imaginar, i que, segurament, és molt pitjor)...
Escric i faig meva la frase final d'una crítica del Sergi Sànchez, de Fotogramas: "Anticristo ofrece una experiencia irrepetible para aquellos espectadores que no se sientan intimidados por las imágenes que asaltan la cabeza de un cineasta que bordea la locura y no tiene ningún pudor en compartirla con sus congéneres",