Divendres, 22 d’agost de 2008
Això són vacances: ens llevem tard i passegem a peu per la platja i el passeig. Calma i tranquil·litat a Miami Beach. Sol i vent. Les aigües de l’Atlàntic no refresquen, són tèbies, sembla sopeta!! Dinem a casa i es torna a complir el patró: a la tarda, ruixats. Convidem als nostres amfitrions a un dels millors restaurants japonesos de la ciutat (és el mínim que podem fer). Acabem la nit de marxa a Española Way, al bar Barcelona.
Dissabte, 23 d’agost de 2008
El Pablo i la Queralt ens porten al Dolphin, un Mall de Miami. No m’estranya que anar al centre comercial sigui l’activitat preferida de molts americans, això és enorme! T’hi pots passar tot el dia! Gran firada: pantalons, camisetes, cinturons i jerseis... no hi ha sort amb les sabates per al Quico. De tornada, ens fan una volta amb cotxe per Miami i anem de compres a un súper. Nota mental: la propera vegada, hem de tastar el New York Steak. Sopar a cals veïns, i la Maria hi troba un figuerenc!
Diumenge, 24 d’agost de 2008
The last day. Una platja per acomiadar-nos i una dinar a l’espanyola: truita de patates. Lluita personal amb les maletes, però acabem guanyant. Presses cap a l’aeroport, però tot funciona a l’hora. Vol de Miami a Atlanta, i vol final d’Atlanta a Barcelona. Ja no sentim anglès: a l’avió, som tots catalans! (sobre tot en Ramon, el nen del seient de darrere, que no para de cantar!!)
Dilluns, 25 d’agost de 2008
Tornem a ser a Barcelona després de 12 dies de vacances. A l’aeroport ens esperen el Quico i l’Assun, que ens conviden a dinar. Afectats pel jetlag, anem a dormir a casa...
12 dies. 12 dies intensos de vivències, anècdotes i sensacions per recordar, per intentar repetir i per tornar a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada