dissabte, 22 d’agost del 2009

Carta i sopar

Ahir vam sopar amb la Raquel i l'Albert a un restaurant a prop de Fontana di Trevi. Me'l va recomanar la Maria, que també ha estat a Roma aquests dies.

Segur que els dies que hi va anar la Maria amb els amics va ser diferent... però ahir... potser perquè era divendres, potser tenien algun problema.... Vam fer cua 20 minuts, vam seure dins, vam esperar 40 minuts que arribés la carta, 20 minuts a que ens prenguessin la nota, i llavors tot molt bé. Els spaghetti molt bons, el vi també.

De la carta no en vull fer comentaris. S'agraeix que la tradueixin, però potser s'ho haurien d'haver mirat una mica més.
I la guinda... la gràcia italiana. El compte va trigar en arribar, sumat en un full de llibreta, amb un 15% de recàrrec pel servei, i la suma arrodonida a l'alça. Graciós, no? Doncs no em vaig poder reprimir i me'n vaig anar a la caixa a demanar lo scontrino fiscale. Quina barra!
Ells hi guanyen igualment, però com a mínim el nostre sopar el declararan a Hisenda.

3 comentaris:

Carles ha dit...

si senyora, ja n'hi ha prou que ens prenguin el número! I és que de la picaresca italiana... en parlaré aviat!

irethma ha dit...

doncs a nosaltres ens seien de seguida, ens atenien de seguida, ens servien de seguida... i igualment arrodonien el preu a l'alça, prèvia suma del 15 % "del servei"... Com a mínim a nosaltres ens atengueren bé.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Igual perquè era divendres i tenien més moviment... Ahir hi vam passar per davant i tenien taules lliures a fora...