divendres, 18 de juny del 2010

El negoci de casar-se (III)


Avui us volíem explicar, més que res, una anècdota sobre l'apassionant món dels casaments i els seus negocis relacionats.

Abans de fer públic que ens casem, el meu futur marit i jo ens en vam anar a una fira de bodes. Oh! Sí, vam tenir el valor suficient per anar-hi! Agosarats, eh?

I, per a la nostra sorpresa, en aquestes fires s'hi ofereix de tot. Restaurants, vestits, fotògrafs, flors, detalls, invitacions, figures de nuvis, djs, cotxes d'època, gominoles, fonts de xocolata... Quasi tot normal, no? Doncs, a més de tot això, vam trobar un dibuixant que ens oferia els seus serveis per al dia de la festa: ell ens faria una caricatura, nosaltres la podíem subhastar durant el dinar, recaptar diners, i com que als nostres convidats els hi sabria greu quedar-se-la, ens acabaríem quedant amb la caricatura i amb els diners de la subhasta.

Quan sento coses així, veig clar que casar-se, per a alguns, és un negoci.

8 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Això és especulació en estat pur.

I jo em pregunto: a quina ment malvada se li va acudir per primera vegada?

*Sànset*

Tu, jo i l'Otis ha dit...

No ho sé, Sànset, però ho vam trobar molt bèstia. S'ha de tenir caradura!

Carbassona ha dit...

Ja veus quina cara, no???

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Oi que sí, Carbassona? Em va semblar lleig... "astillar" els convidats amb tan mala intenció...

Glòria DSN ha dit...

ai que fort.... déu n'hi do....

Tu, jo i l'Otis ha dit...

n'hi ha que se les saben totes, Glòria!

Laura ha dit...

jo conec una persona que em va reconèixer que la seva dona i ell havien fet molta pasta amb el casament. i va tenir el poc tacte de dir-ho a gent que els havíem fet un ingrés. fort, eh?

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Quin comentari més desencertat, Polita :(
A nosaltres ens ho van dir una mica més finament... el comentari venia a dir que el viatge de nuvis aniria en funció dels regals que haguéssin recollit durant el dia...