Avui us volíem explicar, més que res, una anècdota sobre l'apassionant món dels casaments i els seus negocis relacionats.
Abans de fer públic que ens casem, el meu futur marit i jo ens en vam anar a una fira de bodes. Oh! Sí, vam tenir el valor suficient per anar-hi! Agosarats, eh?
I, per a la nostra sorpresa, en aquestes fires s'hi ofereix de tot. Restaurants, vestits, fotògrafs, flors, detalls, invitacions, figures de nuvis, djs, cotxes d'època, gominoles, fonts de xocolata... Quasi tot normal, no? Doncs, a més de tot això, vam trobar un dibuixant que ens oferia els seus serveis per al dia de la festa: ell ens faria una caricatura, nosaltres la podíem subhastar durant el dinar, recaptar diners, i com que als nostres convidats els hi sabria greu quedar-se-la, ens acabaríem quedant amb la caricatura i amb els diners de la subhasta.
Quan sento coses així, veig clar que casar-se, per a alguns, és un negoci.
Abans de fer públic que ens casem, el meu futur marit i jo ens en vam anar a una fira de bodes. Oh! Sí, vam tenir el valor suficient per anar-hi! Agosarats, eh?
I, per a la nostra sorpresa, en aquestes fires s'hi ofereix de tot. Restaurants, vestits, fotògrafs, flors, detalls, invitacions, figures de nuvis, djs, cotxes d'època, gominoles, fonts de xocolata... Quasi tot normal, no? Doncs, a més de tot això, vam trobar un dibuixant que ens oferia els seus serveis per al dia de la festa: ell ens faria una caricatura, nosaltres la podíem subhastar durant el dinar, recaptar diners, i com que als nostres convidats els hi sabria greu quedar-se-la, ens acabaríem quedant amb la caricatura i amb els diners de la subhasta.
Quan sento coses així, veig clar que casar-se, per a alguns, és un negoci.
8 comentaris:
Això és especulació en estat pur.
I jo em pregunto: a quina ment malvada se li va acudir per primera vegada?
*Sànset*
No ho sé, Sànset, però ho vam trobar molt bèstia. S'ha de tenir caradura!
Ja veus quina cara, no???
Oi que sí, Carbassona? Em va semblar lleig... "astillar" els convidats amb tan mala intenció...
ai que fort.... déu n'hi do....
n'hi ha que se les saben totes, Glòria!
jo conec una persona que em va reconèixer que la seva dona i ell havien fet molta pasta amb el casament. i va tenir el poc tacte de dir-ho a gent que els havíem fet un ingrés. fort, eh?
Quin comentari més desencertat, Polita :(
A nosaltres ens ho van dir una mica més finament... el comentari venia a dir que el viatge de nuvis aniria en funció dels regals que haguéssin recollit durant el dia...
Publica un comentari a l'entrada