Papallonetes

Avui estic contenta.

Ahir al vespre vaig veure "La finestra di fronte" ("La ventana de enfrente" al nostre barri), que feia molt que la tenia pendent. M'agraden les pelis del Ferzan Özpetek: Le fate ignoranti ("El hada ignorante"), Saturno contro ("No basta una vida"). Aquesta, a més, amb el Raoul Bova, que és tot un al·licient, tot i que el model d'ulleres no l'afavoreix gaire ;)

La peli està rodada a Roma, i vaig veure un parc que no coneixia, però em va semblar que el sabria trobar. I l'he trobat aquest matí abans de venir a treballar, en el meu penúltim dia de feina Roma. He passat per Santa Maria in Aracoeli, que també la tenia pendent, i el parc és just al costat: I giardini del Campidoglio, amb unes vistes estupendes a sobre del Teatro di Marcello. Després he passat per la Bocca della verità, que, encara que costi de creure, encara no hi havia posat mai la mà!! I la conservo!!

I llavors he vingut a la feina, i estic acabant coses, i ens han felicitat per com ha anat l'estiu, i la gent està trista perquè marxem, i demà farem comiat amb tothom, oficial i no oficial... i d'aquí a 4 dies seré a casa i tornaré a la meva normalitat de sempre, amb els meus homes, i els meus amics i el meu ambient. Em sap greu deixar Roma, però, al mateix temps, tinc ganes de tornar a casa. Agraeixo l'oportunitat, espero que doni molt de fruit.

I entre tot, tinc papallonetes a l'estòmac i un somriure als llavis...