Fent el guiri per BCN

Ja fa uns dies, la Maria va guanyar un concurs de la revista Time Out.
El premi, era una volta nocturna amb el Bus Turístic, passant per les fonts de Montjuïc i gaudir-ne de l'espectacle aquomusical.
Com que ella, per raons òbvies de distància i temps, no podia disfrutar de tan interessant premi, va aconseguir que me'l "regalessin" a mi. I, després d'un concurs intern poc disputat, en Codi -sempre disposat a dir, fer i anar on sigui, sempre i quan no sigui en èpoques festives olotines- em va acompanyar.

Van ser unes dues hores llargues, fent la parada de mitja hora a Montjuïc. Vam repassar, des del pis descobert del bus, part de l'obra barcelonina de Gaudí, acompanyats de la simpàtica i repetitiva Vane, qui ens va anar explicant -als del bus i a tots els veïns que ens trobàvem al llarg del recorregut- els trets més essencials i característics de l'obra gaudiniana, tot i fent petits incisos personals fora de guió, amb una català propi de la secció El català incorrecte dels Òscars (La Competència).

Val a dir que va estar bé, però vam certificar que tenim una ciutat poc atractiva, il·luminadament parlant, tant per defecte com per excés... Segurament entraríem en debats apassionants, tipus: contaminació lumínica (Sí/No); m'agrada monocromar-me de taronja? (Sí/No); es perd volum amb tanta llum? (Sí/No)... i tants d'altres.

I per acabar, i com que també he fet el recorregut diürn, em permeto donar una opinió fruït de la comparació: Molt millor de dia.

Però com que m'agrada fer crítica constructiva, afegeixo: senyors del bus turístic nocturn, si enlloc de la Vane hi poseu música clàssica, uns quants us ho agrairíem -sobretot la comunitat veïnal- i, si enlloc d'uns auriculars inútils, donéssiu una copeta de cava, molts us aplaudiríem.