dilluns, 27 de juliol de 2009

Parlem una mica de feina...


Vinga, va, que ja porto quasi un mes aquí i laboralment no he criticat gens...

A veure, treballem en un servei de traducció format per 5 persones: el cap (que és el nostre profe del màster) i 4 traductors. 3 homes i 1 dona. Mitjana d'edat... 40. El jefe es jubila en un any i mig, i després convocaran oposicions per veure qui fa de jefe.

Segons el jefe, li interessa introduir el màxim de gent nova possible perquè el servei compti amb el número més ampli possible de recursos vàlids per al futur. En un primer moment, ho trobo molt raonable. Si sempre treballes amb les mateixes persones, arribarà un moment que aquestes persones no estaran disponibles, o es jubilaran, i no tindràs a ningú més per traduir. Però després... si ell es jubila l'any vinent... per què li interessa aplanar el camí del proper jefe? És l'últim bon samarità en un món de llops? Sóc extremadament desconfiada i no cal buscar-hi pèls?

Bé, anem a la feina... Els primers 10 dies van ser molt avorrits. Ens donen feines que no són ni urgents ni importants, perquè estem "en formació", no "en producció". Les nostres feines es revisen abans de ser definitives i, fins fa una setmana, no havíem rebut cap correcció. Deu ser la falta de costum, a mi si les coses no tenen un termini una mica proper em fan mandra... i entre la calor, la mandra, i que estem soles en un despatx allunyat de la resta d'equip espanyol, doncs hem estat els primers dies una mica "abandonades". Avui ha sigut mortal, dilluns, quina pesadesa!

I quan arriben les correccions... doncs la primera correcció va ser bestial. Digna d'una classe de traducció. Classe magistral. Les coses clares, els motius clars, les coses bones subratllades, les dolentes també. Chapeau. Crítica clara a les eines que es fan servir, a la inutilitat dels recursos que tenen i a la ineptitud del departament de terminologia. Ai, com diuen en castellà, en todas partes cuecen habas.

Pel que fa a la temàtica... doncs no són temes apassionants, fins ara. Informes. Vacants. Part d'un glossari. No sé si m'agradaria dedicar-hi la resta de la meva vida, però, per ara, està bé. Manté la nota positiva. Tornaré a fer balanç quan hagi passat un altre mes.

3 comentaris:

manah-manah ha dit...

Ostres unes pràctiques mínimament positives! A veure si segueix així els dos mesos que et resten! (aix...) :)
Jo ja estic a punt de llençar l'ordinador, el plotter i al jefe per la finestra!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Ànim, que ja et queda ben poquet per començar vacances...
Algun dia faré un post sobre "coses que un jefe no hauria de dir mai"...

Bruna ha dit...

Crec que pot ser interessant això de les "coses que un jefe no hauria de dir mai". També en podria dir alguna...

Però bé, sembla que aquestes pràctiques no estan malament del tot ;-)