Ara mateix Moby està tocant a Piazza del Popolo, per celebrar que fa 40 anys diuen els americans que van posar els peus a la Lluna. Ens ho creiem, o no?Jo, amant de les aglomeracions com sóc, he optat per anar a la Festa dell'Unità, que és com una mena de Barraques però a l'italiana. Just al davant de la feina!!
La turista solitària ha estat sola uns quants dies però ara sembla que va agafant el ritme de la gent, de la vida social, de les coneixences... o poc a poc va habituant-se a fer les coses pel seu compte. Encara més.
A aquestes alçades no cal que confessi que em sento una mica sola i que m'enyoro molt, no?
Ahir amb la Cri i la Claudia a Piazza del Popolo vam veure les estrelles a través dels telescopis mentre un bon home ens explicava què estàvem veient. Avui, les opcions eren dues: celebrar l'aniversari d'una noia que fa cinc dies que conec o afegir-me a la multitud que deu omplir el Popolo ara mateix. He triat l'opció tranquil·la. Potser em sabrà greu no haver vist a Moby de gratis, però la bona xerrada, les cerveses i les rialles amb gent que no fa ni cinc dies que conec ben bé valen la pena.
Bona nit!
4 comentaris:
Visca la turista exsolitària! I visca les amistats de fa cinc dies!
Per aquí també et trobem a faltar!
:-*****************
sort que vas anar a la festa intima.
segur que moby no podia cantar gratis per celebrar 40 anys d'una cosa que no ha passat.
t'haguessis quedat sense festa.
La veritat és que no m'ha comentat res ningú ni he vist res als diaris que confirmi el concert ni les activitats del dilluns... ;)
Publica un comentari a l'entrada