dimecres, 30 de juny del 2010

Prossima fermata, San Paolo Basilica



Fa exactament un any ja havia arribat al pis.

Havíem fet la maleta, m'havia portat a l'aeroport, ens havíem acomiadat reprimint llàgrimes... i després em vaig quedar sola. Ben sola.

Llavors vaig arribar a Roma, vaig agafar el tren, el metro, vaig seguir a peu amb el plànol en una mà i la maleta a l'altra... fins que vaig arribar al pis.
El primer sopar va ser un calzone per menys de 4 euros.
En la primera, o la segona, volta per barri, vaig descobrir la pintada de la foto.
Sembla que faci segles...

dimarts, 29 de juny del 2010

Familystrip


Gràcies, de nou, al TresC, vam tenir el plaer d'assistir a la preestrena exclusiva d'aquesta pel·lícula de Luís Miñarro. No em faré la cinèfila, que jo, abans d'això, no sabia qui era aquest bon home.
Ara sí sé que és productor de renom, que amb aquesta pel·lícula s'estrena com a director, i que tenia una família molt bonica, de la que pot presumir, i presumeix, en aquesta pel·lícula/documental.

Gran regal per fer a uns pares. Un retrat. Un documental. Un record viu d'una època i d'unes persones que van ser i ja no hi són.

dissabte, 26 de juny del 2010

Lacrimosa

Fa uns quants dies... ejem... setmanes... la meva coral preferida ens va delectar amb el Requiem de Mozart, amb l'ajuda d'una altra coral i l'acompanyament d'orquestra i solistes. Si no vau tenir l'oportunitat de veure el concert, aquí teniu uns quants vídeos de l'esdeveniment... però ja us aviso que el meu cantant preferit no es veu, i que com el directe, res de res.


dimecres, 23 de juny del 2010

Tot torna a començar

Per celebrar que ahir em vaig creuar amb dos d'ells pel carrer... aaaaaaaaaauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu.......




Que tingueu una fantàstica revetlla!
I felicitats a tots els Joans i Joanes!

dimarts, 22 de juny del 2010

Despropòsits en una sala de cinema

Escena surrealista número 1: com ja vam descriure aquí, el fet que la gent es planti a la sala de cine com qui està al sofà de casa, i xerri i cridi generosament perquè tothom el senti... doncs, no, NO ENS AGRADA.

Escena surrealista número 2: No content amb xerrar amb la persona del costat, el paio del davant es fot a xerrar amb el que té 3 seients més enllà. Quan li demanes que calli, encara té la barra de girar-se i mirar-te amb mala cara, tot bordant: "I a tu què et passa?"

Escena surrealista número 3: S'apaguen els llums, comença la pel·lícula i els veïns del costat comencen a remenar bosses de plàstic, treuen l'entrepà embolicat amb paper de plata i llaunes de beguda. No contents amb això, el nòvio, disgustat amb la pel·lícula, despotrica de manera que tots gaudim de la seva opinió.

No voldria generalitzar.... o potser sí. Em sembla una falta de respecte. A fer tertúlia i a sopar, al bar. Al cine, s'hi va a veure pel·lícules i a menjar crispetes o xuxes.

divendres, 18 de juny del 2010

El negoci de casar-se (III)


Avui us volíem explicar, més que res, una anècdota sobre l'apassionant món dels casaments i els seus negocis relacionats.

Abans de fer públic que ens casem, el meu futur marit i jo ens en vam anar a una fira de bodes. Oh! Sí, vam tenir el valor suficient per anar-hi! Agosarats, eh?

I, per a la nostra sorpresa, en aquestes fires s'hi ofereix de tot. Restaurants, vestits, fotògrafs, flors, detalls, invitacions, figures de nuvis, djs, cotxes d'època, gominoles, fonts de xocolata... Quasi tot normal, no? Doncs, a més de tot això, vam trobar un dibuixant que ens oferia els seus serveis per al dia de la festa: ell ens faria una caricatura, nosaltres la podíem subhastar durant el dinar, recaptar diners, i com que als nostres convidats els hi sabria greu quedar-se-la, ens acabaríem quedant amb la caricatura i amb els diners de la subhasta.

Quan sento coses així, veig clar que casar-se, per a alguns, és un negoci.

dijous, 17 de juny del 2010

Otis viatger (V)


I una cinquena. L'Otis fa les maletes... I cap a Eslovènia!
I ja ho ha fet a Moscou, a Colòmbia, a Bergamo i a París...

REPORTATGE SOCIAL. El propi entorn.

L'any passat vaig fer un curs de fotografia a la Casa Golferichs. El curs era "REPORTATGE SOCIAL. El propi entorn", amb la fotògrafa Mireia Bordonada. 

Avui, a les 20h, exposen un recull de fotografies del resultat del treball realitzat per cada un de nosaltres. No sé si n'hi haurà cap de meva, però valdrà la pena anar-hi, perquè alguns dels reportatges dels companys eren molt interessants: http://www.golferichs.org/web/index.php?module=pagesetter&func=viewpub&tid=12&pid=12


(i per si no n'exposen cap de meva, en penjo una de les que vaig fer... El tema del meu reportatge era... Jo mateix! No us penseu que va ser fruit de la meva vanitat, autoestima o ves a saber què. Va ser un suggeriment de la profe després de veure una sèrie de fotografies meves, sense cap ordre ni concert, i es va fixar en algunes que m'havia fet amb el disparador automàtic...).

dimecres, 16 de juny del 2010

Comprar diferent

Perquè hi ha una altra manera de comprar, de consumir, i de llençar. No en som conscients, però de tant en tant et pares a pensar la quantitat de coses que compres, que fas servir (més o menys) i que després llences, quan encara se'n podria fer un bon ús... I després vas al super, i compres aquelles tomates que no tenen gust de res, i aquelles pomes que semblen de cera...

Pel que fa al menjar, us vam parlar fa temps de Recapte. Ara també hem conegut la Xarxa de consum solidari, o serveis semblants a Recapte com L'hortet del Baix. Tots tenen molt bona pinta, serà qüestió de provar.

Per altres coses... no heu pensat mai en intercanviar? A Vols-Tens podeu oferir les coses que ja no us fan servei, o demanar alguna cosa que us calgui, de manera totalment gratuïta i sense rebre res a canvi. També funciona així la web Freecycle.

A Facebook, en canvi, han creat un grup d'intercanvi: jo tinc unes sabates que ja no em poso, les canviaria per un ratolí pel portàtil. Podeu fer-hi un cop d'ull aquí.

Perquè en temps de crisi, s'ha d'aguditzar l'enginy!

diumenge, 13 de juny del 2010

Un premi

Des de can Planeta Clàudia fa dies ens van donar un premi... jo crec que per enxufe, jeje, perquè està clar que la Maia ens estima tant com nosaltres els estimem a tots ells (moment ensucrat per començar el diumenge).




Nosaltres no farem la nostra entrega de premis particular, perquè crec que quasi tots els blocs que llegim ja han estat premiats, i la cosa seria massa complicada. Es pot repetir? Però volíem dir gràcies, igualment. Gràcies guapus!

dijous, 10 de juny del 2010

Armadures


Escrivia Robert Fisher...


"Aixequem barreres per protegir qui creiem que som, però arriba un dia que ens trobem encallats darrere les barreres i no podem sortir."


El llibre es diu "El cavaller de l'armadura rovellada" i va arribar a mi just quan necessitava treure'm l'armadura i fer caure les barreres.
Espero que, si mai el llegiu, també us arribi en el moment precís.

dissabte, 5 de juny del 2010

Foto divo



Benvolgut Otis,

El proper dia que marxis de vacances sense nosaltres (!), ens podries enviar una altra foto teva ;)

dijous, 3 de juny del 2010

Mishima a l'Apolo... o Com fer-me un gran regal!

Fa un mes i mig, la Maria em va regalar -a part d'un fantàstic val per un massatge i tractament facial- dues entrades (ella també volia venir, és clar) per al concert de presentació del seu nou àlbum "Ordre i Aventura" on, a part de fer un gran repàs pel millor del seu repertori en català i alguna pinzelladeta del seu primer àlbum (quan cantaven en anglès), van anar interpretant les noves cançons.
A l'entrar, ens van donar el que semblava un menú gastronòmic on hi havia escrites les 26 cançons que interpretarien, i uns punts suspensius que amagaven un parell de bisos.
Amb una posada en escena senzilla, però amb una força descomunal, van arrancar el concert amb "Aguéev". Val a dir que en directe, les seves melodies agafen altres matisos, alguns allunyats dels caires íntims dels àlbums, cosa que les fa noves i molt interessants. M'encanten les "anades d'olla" dels finals de moltes d'elles.
Els Mishima, eufòrics, ens anàven donant molts i bons motius per no avorrir-nos, cantar les cançons amb ells i ballar i aplaudir sense descans.
Poc abans d'arribar a la meitat del concert, el David Carabén es va quedar sol a l'escenari, acompanyat només per un quartet de corda i un acordió, autoversionant-se "L'ombra feixuga" i "L'estrany". Un moment màgic!
Però les sorpreses de la nit no acabaven amb això. Quan els tocava interpretar "Cert, clar i breu", el Dani Vega es va aixecar i acostant-se al micro del Carabén, va dir: "Jo passo de tocar aquesta", i va marxar. La resta de components el van seguir, i el David, excusant-se amb el personal, va anar al darrere de la resta rumiant com fer-los tornar... I no van tornar. Qui va aparèixer, van ser els Manel! Extraordinari! La bogeria continuava amb "Cert, clar i breu" versionada pels Manel. I tan ben versionada (amb el públic fent els corus), que es van permetre el luxe d'invertar-se unes noves estrofes per a la cançó, acabant cantant "Mishima" enlloc del "T'estimo" i fent-los retornar a l'escenari, acompanyats de l'Oscar D'Aniello i el Dani Acedo, ex components del grup (ara els Delafé y Las Flores Azules, ja sabeu).

I, abans dels bisos, "Sant Pere"... D'aquesta ja en parlarem un altre dia...


En fi, un concert memorable, ple de sorpreses i bones melodies, lletres i interpretacions.

dimecres, 2 de juny del 2010

Otis viatger (IV)

I per quarta vegada, l'Otis va fer les maletes... I va marxar a París!
I, de moment, ho ha fet a Moscou, a Colòmbia i a Bergamo...