divendres, 9 d’abril de 2010

Otis viatger (II)

I, tal i com va començar aquí, nous misteris de la vida, sembla ser que el nostre gat ha tornat a marxar pels "puestus"...


























La veritat, com ens passi la factura dels seus bitllets d'avió, poca boda podrem pagar...





8 comentaris:

elur ha dit...

et podries fer un vestit a base de cadeneta per estalviar... jejeje

fa il·lusió quan es reben postals, és una mostra evident de que pensen en tu encara que només sigui per refregar-te pels nassos lu bé que s'ho estan passant ;-)

(la versió d'en Mas en Sisa i en Riba em té el cor robat!!!)

petons pels humans i moixaines pel felí, que també li faria petons però no sé si li agradaria ;)

Kudifamily ha dit...

Osti, osti... com molaaaaaaa!!!!
Ja tinc ganes de saber qui s'està currant això!!!
Brutal...

(per cert, pugeu aquest cap de setmana?)

Grismann ha dit...

Vaya fiera aquest Otis!!!
li podreu seguir els passos després de la boda o està deixant el llistó massa alt!?

codi ha dit...

per cert, què us ha portat de "recuerdo de colombia " ??

Cafè ??? mmmmm

XeXu ha dit...

Caram, aquest gat no s'està de res!!

Anna ha dit...

Nois, em sembla que us ha sortit una mica pendó,l'otis...

Bruna ha dit...

L'Otis sí que s'ho munta bé...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Elur, segur que li agradarien totes les moixaines que li puguéssis fer... i más avui que tñe el dia (i la nit) gamberro i el tinc castigat sense manyagues.

Maia, qui s'està currant tot això... ejem... no ens deus pas voler fer creure que no ho saps?

Grismann, la veritat és que està deixant el llistó força alt. Si segueix a aquest ritme...

El "recuerdo" de Colombia no ha arribat, Codi. Només postal.

XeXu, ja ho pots ben dir... li haurem de posar un GPS per tenir-lo localitzat...

Anna, pendó és poc! Quina vida!

Bruna, i tant! A quants llocs van anar els nans de l'Amelie?