divendres, 30 d’abril de 2010

El negoci de casar-se (I)

Tal com vaig avisar que faria, inicio el meu procés crític envers el sistema matrimonial del nostre país.

No voldria ferir sensibilitats i no criticaré la vessant religiosa de l'acte. Jo sóc catòlica apostòlica i romana, no creient ni tampoc practicant. De fet, algun cop m'he plantejat l'opció d'apostatar... bé, això deixem-ho també per un altre dia.

En Carles va estar d'acord que la celebració havia de ser civil. Una senyora amabilíssima de l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca ens va dir tots els passos que havíem de seguir. No crec que la part burocràtica se'ns hagi fet gens llarga ni complicada... hem passat pel Registre Civil, hem fet la cua corresponent, hem perdut una mica el temps, però de seguida ha estat tot fet. Per tenir una cerimònia civil en una seu de l'Ajuntament de Barcelona s'han d'esperar mesos! Ja ens anava bé l'octubre, però encara que haguéssim volgut que fos abans, no hauria pogut ser: no hi ha dates disponibles. Potser perquè l'Ajuntament només dedica al Registre Civil un parell de dies al mes. És raonable, no és feina d'ells... els casaments són cosa del Registre... però... clar... així es fa tot etern...

Un cop confirmada la data, s'ha de triar el lloc de la celebració. I llavors et planteges... com vull que sigui el meu casament? Jo no hi havia pensat mai. No l'havia somiat mai. Sé que moltes lectores sí ;) Vull un dinar? Un sopar? Un pica-pica llarg i una bona festa? A la muntanya? Entre vinyes? En un hotel luxós? Una festa cumba de carn a la brasa i tendes de campanya? Cap de les opcions anteriors?

I sense idees prèvies, recordes els casaments dels amics, comences a mirar per internet... trobes llocs, llocs i més llocs. Restaurants especialitzats, espais de llogues especialitzats, hotels especialitzats... i per tot arreu topes amb el mateix:

Boda = pack complet de protocols estàndard invariables.
Per què?
Està molt bé que t'ofereixin un pack complet d'aperitiu, banquet, fotògraf, flors, dj, detalls, minutes, tota la parafernàlia... però... i si a nosaltres no ens interessa?????


Doncs, nois, canviar els esquemes és car, molt car, i complicat, molt complicat. Deixant a banda que la paraula "casament" implica un recàrrec desorbitat en els preus, igual que "sopar de grup", però en plan bèstia. No vols fotògraf? Llavors tens un cànon per drets d'imatge del local. Vols més hores de dj? Ui, no pot ser, després hi ha un altre casament. Vols fer la cerimònia al restaurant? Ah, llavors són 500€ de recàrrec. La cerimònia te la farà un actor? Llavors són 750€. No vols els menús que tenim establerts? Llavors he de parlar amb el xef, a veure si es pot fer, i et sortirà més car. I així, infinitament.

Després d'un gener i un febrer ben animats, recorrent restaurants i espais per fer casaments, ens vam decidir pel primer lloc que havíem vist. No és el més barat. És el que més s'adiu a nosaltres: geogràficament ben situat; l'amo és planer, clar i directe; sense parafernàlies ni imposicions... si en vols, te les fas. I si no, doncs no. I amb habitacions per als convidats!!!!

Amb el càtering... doncs el mateix. N'hem consultat uns quants, encara espero que alguns dels més famosets del sector em responguin les trucades i els correus. Hem optat per una noia de la nostra edat, que ens ha donat bon rotllo i s'adapta a les nostres idees. Perquè som nosaltres, qui es casa. I qui paga.
La cerimònia... a l'ajuntament ens faran l'oficial, i nosaltres ens en farem una a la nostra mida el dia de la celebració.
Un actor? No gràcies! Actors al cinema i al teatre!
Les flors... escolteu, què passa si no volem flors? És obligatori?
Pètals i llaços?... Per què fer???
Fundes de cadires de color cru i catifa vermella?... Catifa? En un jardí?
Pastís de 5 pisos, amb bengales, espasa i desfilada de cambrers?... Vols dir que cal?
Els centres de taula... per mi també es podria ometre. Però va, alguna cosa farem.
El detall... doncs l'hem fet nosaltres.
Els fotògrafs... oficialment, seran els nostres cosins. Extraoficialment, tots els convidats. El punt de vista més personal és el de les persones que estimem.
Un vals?... mmm... no és millor que el primer ball sigui una cançó ben nostra, i no un vals que amb prou feines sabem ballar?

I quan arriba el moment del vestit... la núvia va de blanc i de llarg i amb cua, i el nuvi ben trajat. Va, això ho deixo per un altre dia.
(Apunt final: amb tot això no vull dir que no respecti als que heu triat -o vau triar- aquestes opcions. A tots els casaments ens ho hem passat molt bé, i m'alegro que trobéssiu la celebració més adient per a vosaltres. Critico el fet que sortir-se de la línia establerta estigui penalitzat, que viure aquest dia a la nostra manera sembli tant complicat i, encara pitjor, que resulti tant lucratiu per a alguns.)

4 comentaris:

Carbassona ha dit...

Si noia, aquest món està pensat per seguir uns estàndards i prou, i si vols res fora de lo normal rasca la butxaca, què hi farem....

XeXu ha dit...

En un principi, com que no tinc intenció de casar-me, espero no haver-me d'enfrontar amb tot això. Però si mai es dóna el cas, em sembla que ho faria d'una manera tan alternativa, que tampoc no m'hauria de posar massa dels nervis. Què fàcil és dir-ho quan no hi estàs ficat, oi?

Mosquit ha dit...

Jo no m'he volgut casar mai però després d'un petit "xantatge" emocional vaig acabar dient que sí, que ho fariem però sense parafernàlies (pel civil, sense anells ni vestit blanc, etc). Demanar els papers va ser molt ràpid, ara, trobar un lloc ... al primer que vam anar més o menys em van dir : "Tu no te tienes que preocupar de nada, nosotros lo hacemos todo, sólo tienes que presentarte bien guapa a la fiesta". El Joan encara riu de la cara d'espant que vaig fer. Ja em veia tallant un pastís amb una espasa i els cambrers sortint al ritme de la música de Stars Wars.
O sigui que la cosa es va refredar i seguim "vivint en pecat" ... i que duri !!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Carbassona, jo és que sóc protestona i m'agrada portar la contrària. Vull una boda de 150 convidats però no vull que em diguin quines flors he de posar de centre de taula ;)

XeXu, és facilíssim, vist des de fora! Tampoc és que des de dins sigui un drama, eh?! que si no, no valdria la pena. Només és que fins que no t'hi poses, no te n'adones del petit monopoli mafiós que tenen muntat molts d'aquests llocs...

Vivint en pecat, Mosquit! I la Mongeta què? Ai quina vergonya.... jajajajaja! Molt ben fet que feu, si això us omple. Nosaltres tampoc no volem espasa... i Star Wars... com a molt si el pastís fos com aquest: http://www.diamondvues.com/Star%20Wars%20Wedding%20cake.jpg