divendres, 17 de setembre del 2010

La foto misteriosa

Avui us ensenyo què és en realitat la foto misteriosa:


És l'originalíssima textura del meu anell de compromís.

Jo que no sóc gaire d'anells li vaig fer uns quants comentaris graciosos a en Carles quan començàvem a parlar de casar-nos... i devia sonar prou convincent, perquè el dia que vam decidir que sí, que ens casàvem, em va regalar un anell. No estàndard, sense pedretes...
És d'or i plata, de textura rugosa i pintada, gruixut... absolutament diferent.

Gràcies amore!

4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

hi ha gent que saben escoltar!!! i de ben segur recullen els beneficis de l'encert.
Felicitats

Tu, jo i l'Otis ha dit...

I tant, Garbí!
Ell sempre sol encertar. Avantatges dels anys de convivència :)

Assumpta ha dit...

M'agrada!!! :-DDD

Nosaltres també varem ser molt originals... hehehe... jo no vaig voler cap anell de compromís i, com no anàvem gens sobrats de calers li vaig dir que tot el que s'estalvies de l'anell, que anés íntegre a ampliar la quantitat destinada al viatge de noces i així ho varem fer... Varem anar a París i, tot i casar-nos sense tenir ni tele, ni tan sols totes les làmpades del pis!!... el viatge va ser "a lo gran" (hotel al costats dels Champs Elysees...)
La veritat és que els pocs diners que teniem quan varem tornar i començava la nostra vida de casats era d'autèntics inconscients hehehe... però m'encanta recordar-ho :-))

Quan duiem 15 anys de casats, a en Josep Lluís li va fer il·lusió regalar-me un anell de promesa... i ho va fer :-))

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Això també és molt bonic, Assumpta! Un bon viatge per celebrar-ho ben celebrat, i després, a acabar de muntar el pis. Si ho haguéssiu fet al revés, no hauríeu anat de viatge... o com a mínim no hauria estat tant de "luju" :D