dimecres, 15 de setembre de 2010

Autorretrato

O de com un joc de miralls, uns marcs, un mantón enorme, uns vestits senzillíssims però espectaculars, o uns quimonos, poden formar part d'un espectacle de flamenc. O de com un espectacle de flamenc et resulta tan emocionant i intens que acabes picant de peus a terra com si sabessis fer zapateaos.




Hi serà per poc temps, per tant: no us perdeu l'Autorretrato de María Pagés. Tremendu.

4 comentaris:

la polita ha dit...

ai, jo hi vull anar! el flamenc és la meva ruïna. :-S

la polita ha dit...

fer ana aquest mantón deu ser difícil, eh... que això pesa molt!

sànset i utnoa ha dit...

No sóc massa de flamenc, però n'he sentit un parell de bones crítiques.

*Sànset*

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Polita, no et puc dir preus pq ens van donar una invitació... però tot és tan car! El mantón era enoooooorme... i el girava com si res!

Sànset, jo tampoc no en sóc massa, pero va valdre molt la pena :)