Perquè el primer que veiem de la vaga és això:
cotxes i cotxes i cotxes embussats i pitant a les 8 h del matí.
Per sort, el missatger tampoc no ha fet vaga i hem rebut això:
Ve de molt lluny, des de New Haven, i porta imprès un munt de carinyu i... els autògrafs de tots els Manel!!!
Moltes gràcies, Dani i Míriam!!
8 comentaris:
Sou amics dels Manel? Caram, així que sou uns gafapastes?
No, amics amics no. Simples aficionats.
Edito el post, per evitar equívocs.
Que fas vaga, XeXu? O mires els blocs des de la feina?
Més enllà del coi de vaga... ara us tinc enveja pel regal que us han fet!
*Sànset*
Ni la vaga pot aturar moments feliços.....Bon regal
Jo estic en vaga permanent o sigui que... ara que, ben mirat, tampoc puc dir que estigui de vaga, ja que una mica de feina de casa sí que he fet... però, podríem dir que "els serveis mínims"... tot i que, ben pensat, "els serveis mínims" és el que faig sempre... ara penso que s'haurien de fer les cortines amb urgència tenen un color sospitosament diferent del que haurien de tenir...
I el meu marit és autònom, petit autònom, pràcticament depenent d'un únic client o sigui la pitjor situació del món perquè, en el fons tens un "amo" però no li pots exigir res perquè no tens cap contracte i el dia que es cansa no tens cap indemnització de res, ni tens atur... tu et pagues el lloguer, tu et pagues el llum, el telèfon, tu et pagues l'ordinador que s'espatlla, tu et quedes sense vacances perquè no t'arriba... i tu no saps què vol dir "arribar a final de mes" perquè "TOT el mes" has de fer números... i com dels autònoms ningú mai se'n recorda i ningú mai els defensa i a tothom els importa un comino tota la seva problemàtica tot i ser els més pringats, doncs tampoc ha fet vaga...
Eeeei... hehehe... m'he desfogat a gust, eh? :-))
N'hagués pogut fer un post... però no tinc ganes de posar-me de mal humor aissss
Res, que m'alegra molt que el missatger tampoc faci vaga, què caram!! :-DD
Un súper regal, Sànset. Però ara... tenim el disc de Manel repetit...
i l'Otis se'm menja les flors...
Cert, Garbí! Un gran moment! M'han deixat bocabadada!!
Assumpta, jo també sóc autònoma i, a més, treballo a casa... aquí al principi es barrejava tot, la feina de casa i la feina professional no tenien horaris establerts i acabava fent rentadores en horari laboral i treballant a l'hora de sopar. Per tant... Organització! Ara ho porto millor.
I avui, simplement, no treballo... que demà em caso! :D
apa!!!! quin regalàs!!!! d'aquells que fan moooolta il·lusió!!!!!
M'han dit que avui ha arribat el dia de ficar-la.......moltes felicitats parelleta i gaudiu al màxim de cada moment.
Publica un comentari a l'entrada