dilluns, 20 de setembre de 2010

El negoci de casar-se (IV)

Reprenem aquesta secció, que feia dies que teniem abandonada, per abordar una qüestió que sembla inherent i d'obligat compliment en tots els casaments.


Què és un comiat de solter? Doncs és una festa amb els amics prèvia al casament. No sé quin origen té, però totes les seves connotacions em resulten negatives: festa, ridícul, disfressa, vergonya, pits i objectes fàl·lics de plàstic, stripper, alcohol... A més, com a festivitat obligatòria que és, sol costar molts diners als amics i se sol recordar èpicament amb totes les seves batalletes.

Per fortuna, aquest costum sembla que ha anat canviat i ara un comiat de solter pot ser conjunt, pot ser una festa en un chiquipark, pot ser una activitat al Museu de la Xocolata, o pot ser un bany a les termes amb els amics i un fantàstic sopar. Sense ridículs, sense disfresses, sense pits i objectes fàl·lics de plàstic. Amb la millor de les companyies, amb tranquilitat i sense vergonya.

Moltes gràcies nens!!!!!

10 comentaris:

rits ha dit...

el comiat, ja?
això està a tocar!!!!
Si, per sort, els temps semblen que estan canviant i els comiats són molt millors. El darrer que vaig anar també va ser a unes termes, i s'agraeix i molt!

garbi24 ha dit...

ja era hora que la gent comencés a canviar, es penós de veure aquelles disfresses els dissabtes per la tarda amunt i avall

anna ha dit...

jajaja... doncs si us ho vau passar bé, objectiu complert! Aquesta era la idea... Potser el comiat no va ser èpic, però jo, com a mínim, prefereixo que sigui un dia del que guardeu un bon record! Va ser agradable... i relaxant!!!

Albert B. i R. ha dit...

Algunes tradicions, amb el temps, canvien. Realment tot l'espectacle de els festes de comiat és absurd, no porta enlloc ni serveix per a res. Bé pels canvis!

XeXu ha dit...

Per sort, ha canviat tot això. Ja sabeu que m'agraden ben poc les bodes, però si una cosa m'agrada menys, són els comiats. Els trobo innecessaris, però mira, si es tracta de fer alguna cosa especial amb la colla, la cosa canvia.

Glòria DSN ha dit...

ei que guai!! un comiat dels que m'agraden!!! la meva germana també el vam fer conjunt!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Tic tac tic tac... queden 8 dies...

Assumpta ha dit...

Ostreeees!! Estic totalment d'acord amb tu!! quan jo em vaig casar (la setmana passada va fer 20 anys!!) vaig prohibir totalment a les meves amigues que fessin res de "raru"... i res, varem anar a sopar tranquil·lament... i em van regalar una bateria de cuina de joguina!! que em va fer molta gràcia :-)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

20 anys!! moltes felicitats!!!
I la bateria de cuina? La fas servir? ;)

Aquest cap de setmana ens hem creuat amb un parell de comiats amb coses al cap i amb nuvis disfressats fent el bèstia. Com agraeixo que el nostre comiat no fos així!!

Assumpta ha dit...

20 anys és una passada, oi? ;-) Encara no ho assimilo, perquè em sembla que no pot ser tant :-DD

Hehehe si era petitooona!! Unes olletes, uns platets petitons... la tinc guardada ;-))

Estic contenta que les amigues em fessin cas :-))