Fa uns dies, en
Xexu, a partir d'un post de
l'Anna Tarambana, proposava de fer un post a partir de qualsevol petita anècdota diària, a tots aquells que escrivim per aquí amb una certa assiduïtat.
Nosaltres no sé si entraríem ben bé dins de la categoria de blogaire 24/7, potser una versió de blogaire a mitja jornada ens aniria millor... De tota manera, ja fa una bona temporada que escrivim, i en parlem, anem fent tots dos en col·laboració i la frase "Això ho hem de penjar al bloc" cada cop resulta més habitual.
El nostre jo blogaire es va despertar per últim cop ahir al voltant de les 23h...
Us explico: com que a mitjans d'octubre tenim un casament (i no és el nostre), vaig estar rebuscant entre els vestits dels últims casaments... per veure si puc reciclar alguna cosa. I, entre posar, treure, buscar, barallar-me amb cremalleres que ja no pugen, etc... l'Otis va tenir la santa gràcia de fer això:
Immediatament em va venir al cap el post de la
Rits que vaig llegir ahir. El seu Puck amaga les peces de roba interior... el nostre Otis no pot triar cap més altre lloc del llit per aposentar-se que una faldilla neta, planxada, ben col·locada i negra, la muntanyeta de roba arrugada del costat, no. Brrrrrrrrr.
