divendres, 30 d’abril de 2010

El negoci de casar-se (I)

Tal com vaig avisar que faria, inicio el meu procés crític envers el sistema matrimonial del nostre país.

No voldria ferir sensibilitats i no criticaré la vessant religiosa de l'acte. Jo sóc catòlica apostòlica i romana, no creient ni tampoc practicant. De fet, algun cop m'he plantejat l'opció d'apostatar... bé, això deixem-ho també per un altre dia.

En Carles va estar d'acord que la celebració havia de ser civil. Una senyora amabilíssima de l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca ens va dir tots els passos que havíem de seguir. No crec que la part burocràtica se'ns hagi fet gens llarga ni complicada... hem passat pel Registre Civil, hem fet la cua corresponent, hem perdut una mica el temps, però de seguida ha estat tot fet. Per tenir una cerimònia civil en una seu de l'Ajuntament de Barcelona s'han d'esperar mesos! Ja ens anava bé l'octubre, però encara que haguéssim volgut que fos abans, no hauria pogut ser: no hi ha dates disponibles. Potser perquè l'Ajuntament només dedica al Registre Civil un parell de dies al mes. És raonable, no és feina d'ells... els casaments són cosa del Registre... però... clar... així es fa tot etern...

Un cop confirmada la data, s'ha de triar el lloc de la celebració. I llavors et planteges... com vull que sigui el meu casament? Jo no hi havia pensat mai. No l'havia somiat mai. Sé que moltes lectores sí ;) Vull un dinar? Un sopar? Un pica-pica llarg i una bona festa? A la muntanya? Entre vinyes? En un hotel luxós? Una festa cumba de carn a la brasa i tendes de campanya? Cap de les opcions anteriors?

I sense idees prèvies, recordes els casaments dels amics, comences a mirar per internet... trobes llocs, llocs i més llocs. Restaurants especialitzats, espais de llogues especialitzats, hotels especialitzats... i per tot arreu topes amb el mateix:

Boda = pack complet de protocols estàndard invariables.
Per què?
Està molt bé que t'ofereixin un pack complet d'aperitiu, banquet, fotògraf, flors, dj, detalls, minutes, tota la parafernàlia... però... i si a nosaltres no ens interessa?????


Doncs, nois, canviar els esquemes és car, molt car, i complicat, molt complicat. Deixant a banda que la paraula "casament" implica un recàrrec desorbitat en els preus, igual que "sopar de grup", però en plan bèstia. No vols fotògraf? Llavors tens un cànon per drets d'imatge del local. Vols més hores de dj? Ui, no pot ser, després hi ha un altre casament. Vols fer la cerimònia al restaurant? Ah, llavors són 500€ de recàrrec. La cerimònia te la farà un actor? Llavors són 750€. No vols els menús que tenim establerts? Llavors he de parlar amb el xef, a veure si es pot fer, i et sortirà més car. I així, infinitament.

Després d'un gener i un febrer ben animats, recorrent restaurants i espais per fer casaments, ens vam decidir pel primer lloc que havíem vist. No és el més barat. És el que més s'adiu a nosaltres: geogràficament ben situat; l'amo és planer, clar i directe; sense parafernàlies ni imposicions... si en vols, te les fas. I si no, doncs no. I amb habitacions per als convidats!!!!

Amb el càtering... doncs el mateix. N'hem consultat uns quants, encara espero que alguns dels més famosets del sector em responguin les trucades i els correus. Hem optat per una noia de la nostra edat, que ens ha donat bon rotllo i s'adapta a les nostres idees. Perquè som nosaltres, qui es casa. I qui paga.
La cerimònia... a l'ajuntament ens faran l'oficial, i nosaltres ens en farem una a la nostra mida el dia de la celebració.
Un actor? No gràcies! Actors al cinema i al teatre!
Les flors... escolteu, què passa si no volem flors? És obligatori?
Pètals i llaços?... Per què fer???
Fundes de cadires de color cru i catifa vermella?... Catifa? En un jardí?
Pastís de 5 pisos, amb bengales, espasa i desfilada de cambrers?... Vols dir que cal?
Els centres de taula... per mi també es podria ometre. Però va, alguna cosa farem.
El detall... doncs l'hem fet nosaltres.
Els fotògrafs... oficialment, seran els nostres cosins. Extraoficialment, tots els convidats. El punt de vista més personal és el de les persones que estimem.
Un vals?... mmm... no és millor que el primer ball sigui una cançó ben nostra, i no un vals que amb prou feines sabem ballar?

I quan arriba el moment del vestit... la núvia va de blanc i de llarg i amb cua, i el nuvi ben trajat. Va, això ho deixo per un altre dia.
(Apunt final: amb tot això no vull dir que no respecti als que heu triat -o vau triar- aquestes opcions. A tots els casaments ens ho hem passat molt bé, i m'alegro que trobéssiu la celebració més adient per a vosaltres. Critico el fet que sortir-se de la línia establerta estigui penalitzat, que viure aquest dia a la nostra manera sembli tant complicat i, encara pitjor, que resulti tant lucratiu per a alguns.)

dimecres, 28 d’abril de 2010

Avui fem anys

Avui fa exactament dos anys vam començar a escriure. Com passa el temps!

dimarts, 27 d’abril de 2010

Paraules divertides

Diumenge vam descobrir una paraula nova: Gafapastismo. Derivada de la moda (ortera) de les ulleres de pasta dels anys vuitanta, i de tot allò que s'hi relaciona. Com que sóc gafapasta, porto un serrell incòmode i el suporto estoicament perquè em sembla fashion. Com que sóc gafapasta, porto roba estreta i curta. Com que sóc gafapasta, em mola tot lo retro, encara que sigui una cutrada. Com que sóc gafapasta, sóc més guai que tu.

N'hem trobat un parell de definicions divertides aquí i aquí.

(Amb tots els respectes... jo vaig haver de plorar molt perquè em canviessin aquestes ulleres. Les odiava. No em cap al cap que ara se les posin per gust.)

divendres, 23 d’abril de 2010

Llegiu! I regaleu flors!



Que avui és Sant Jordi!


Que tingueu un dia fantàstic!

(tot i que el temps no ens acompanya gaire...)

dijous, 22 d’abril de 2010

Lost perduts

Benvolguts fans de Lost... com porteu la vostra addicció? Us agrada, l'última temporada? Està satisfent les vostres expectatives? Aneu seguint els capítols puntualment?

A més de la font que ja us vam recomanar aquí, us en recomanem una altra de bona, molt bona! A Lost perduts pengen els capítols puntualment el dia després que s'emetin als EUA, i en 24 hores aproximadament tenen els subtítols en català. I, a més, els subtítols estan molt bé. Enhorabona per la feina, nois!

(La impaciència aguditza l'enginy...)


dimecres, 21 d’abril de 2010

El meu alter ego



Per què a més de traduir, durant un temps em vaig dedicar intensament a desfogar la creativitat fent cursos de bijuteria... i vaig obrir un bloc per ensenyar-la i vendre-la. Ara ha quedat una mica parat, però si mai us calgués res... aviseu! S'accepten encàrrecs!








dimarts, 20 d’abril de 2010

Ciutat Llibre, Ciutat Lliure

Aquest cap de setmana passat es va celebrar el festival Món Llibre, dedicat a fomentar la cultura i la lectura entre els més petits. Enguany, així com l'any passat, els de Món Llibre van encarregar als alumnes del postgrau l'Espai Expositiu (entre els quals m'hi compto) que muntéssim l'espai exclusiu per als nois i noies d'entre 9 i 12 anys: Ciutat Lliure (jugant amb la grafia de la "u" i la "b", "lliure" per "llibre", "llibre" per "lliure"). 


Segons els assistents, un èxit. I si el client està content i satisfet, objectiu acomplert.

divendres, 16 d’abril de 2010

info arroba empresaX punt com

Benvolguts (o no) empresaris del món mundial,

En aquests darrers mesos he tingut la sort de poder consultar moltes pàgines web, MOLTES, d'empreses, locals, serveis, càterings, lloguers, espais i restaurants que es dediquen al lucratiu negoci dels casaments (tema que comentarem un altre dia i que pot donar lloc a molta literatura crítica per part meva...).

Avui, només un suggeriment: tenir presència a internet és bàsic i fonamental. Sí. Sortir a Google és existir. També.
Però amb fer una pàgina i pagar un allotjament no n'hi ha prou.

Per tant...
1) si feu una pàgina, cuideu-la! Actualitzeu-la! Poseu-hi fotos maques!
2) si teniu una adreça d'informació, consulteu-la! Si un client demana informació, contesteu! Encara que sigui tard i amb una ortografia de por. Però contesteu!

Tenir presència a internet és inútil si, quan un usuari us demana informació, no us digneu a respondre. Una resposta automàtica que digui "Truca'm al 902xxxxxx o al 666xxxxxx" no és informar, és estalviar-se feina de manera vil i roïna.

I només per posar un exemple... Aigua de Viladrau no contesta a les consultes enviades a info@... a través de la seva pàgina web. Ni desenes de restaurants que han pagat una pasta per tenir una web xulíssima, amb moltes fotos i flors i mandangues.

En fi... ja he protestat.


dimecres, 14 d’abril de 2010

Montsant


Hem passat les vacances de Setmana Santa a la zona del Montsant. Amb base a La Bisbal de Falset, hem visitat pobles i poblets, hem vist vinyes, hem seguit la processó de Divendres Sant, hem pres el sol, hem tastat vins i olis, hem caminat força i ens hem marejat per unes fantàstiques carreteres de corbes...

Enamorats del cor d'Scala Dei...

Trobant "Cares del món" camí de l'ermita, entre Ulldemolins i Margalef...


Gaudint del paisatge de bon matí des de la finestra...


dilluns, 12 d’abril de 2010

Otis viatger (III)

I, de nou, va marxar...
















Per als que n'esteu familiaritzats, ja haureu "pillat" que els missatges escrits pel nostre gat quadrarien perfectament en qualsevol dels versets de la cançó "Corrandes de la parella estable" dels Manel, sempre i quant els acabéssim amb:

"I ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí"... 

divendres, 9 d’abril de 2010

Otis viatger (II)

I, tal i com va començar aquí, nous misteris de la vida, sembla ser que el nostre gat ha tornat a marxar pels "puestus"...


























La veritat, com ens passi la factura dels seus bitllets d'avió, poca boda podrem pagar...





dimarts, 6 d’abril de 2010

La Jana

La Jana ha tingut pressa i ha sortit abans d'hora. Diuen que és petitona, molt petitona, petitona, petitona.
Moltes felicitats als recents estrenats papis!

dijous, 1 d’abril de 2010

Caseta


Un dia em va entrar la vena del bricolatge i li vaig fabricar una caseta a l'Otis: amb una caixa de cartró, retalls de roba i cola.

La foto deu ser de l'únic dia que s'hi ha ficat i s'hi ha estat més de 3 segons. De desagraïts, el món n'és ple.