dijous, 28 de juny del 2012

Nova Cançó 2.0


Em permeto fer una mica de publicitat respecte el projecte que presentem el proper dia 7 de juliol, a les 19h, al Teatre del Cercle Catòlic de Gràcia, al c/ de Santa Magdalena, núm. 12, al qual hi esteu tot convidats a venir!

Nova Cançó 2.0
Amb el símil informàtic del 2.0, us presentem una reinterpretació de temes clàssics de la Nova Cançó, temes que van marcar una època i que a la vegada són un homenatge i un agraïment que volem retre a totes les persones que van fer possible la restauració de les llibertats democràtiques i la recuperació de la nostra identitat durant el franquisme i, posteriorment, durant la transició.

Així, hem introduït cançons de Lluís LlachJoan Manel SerratRaimonMaria del Mar Bonet i d’altres, entre les quals es poden escoltar País PetitQuè volen aquesta gent o Campanades a Morts, algunes d’elles especialment arranjades per l’ocasió pel propi director, i d’altres arranjades per primeres figures del panorama musical català com Manel Camp, Francesc Vila, Manuel Oltra o Antoni Ros-Marbà.

A més, entre les cançons s’intercalen uns textos introductoris, recitats pels rapsodes de la pròpia coral, i que serveixen a la vegada per explicar el context històric de cada una de les cançons.

Un programa emotiu i ben nostre per mantenir viu l’esperit de la Nova Cançó en uns moments altre cop difícils per a la identitat catalana, i que posarà la pell de gallina i negarà els ulls a més d’una persona del públic.




No us oblideu d'apuntar-vos la data d'aquest concert, ens farà molta il·lusió comptar amb la vostra presència!!!

Per a més info: http://coralgenciana.blogspot.com/


dimecres, 13 de juny del 2012

La riquesa lèxica del català



Si és que la nostra llengua té una riquesa... amb una sola paraula podem dir de tot.







(Traducció al català de l'article de Pérez-Reverte "Cuestión de Cojones" publicat al llibre "Patente de Corso")

divendres, 8 de juny del 2012

Tu i jo ho sabíem


Sona a programa radiofònic, oi? Tu y yo lo sabíamos, oh, yeah...

Doncs sí, tu i jo sabíem que passaria.
Que algun dia passaria.
Que la confiança fa fàstic, i que algun dia tindríem un tema així.

Tant de treballar amb mi, tant de fer-me mimos, tant de dormir entre els meus braços i el teclat, tant de roncar sobre la taula mentre jo estic per l'ordinador...

I clar.
Quan l'Otis ha tingut set, s'ha begut la meva aigua. Del meu got. Ben fresqueta i acabada de portar de la nevera. Sense vergonya.



I m'he quedat tan flipada que en lloc de renyar-lo li he fet fotos...

dilluns, 4 de juny del 2012

Prenent forma





Poc a poquet les meves costures van prenent forma.



Per una banda, el mini-cobrellit: 






I per l'altra, una funda de coixí que ahir vaig estar treballant amb el tambor de brodar.









Paciència.


I Instagram per a Android, que fa unes fotos molt xules.