dimarts, 1 de febrer de 2011

Massa creixement

Massa creixement?
Potser creixement de massa?

Aquest és el resultat de la pizza que vam fer fa uns dies... vaig posar els ingredients a la panificadora, ella va amassar i llevar i després jo vaig acabar de fer la pizza...
Però la massa va créixer a dins del forn i va acabar sent una cosa... esponjosa... inflada... tirant a pizza napoletana, amb molt de volum.
I molt bon gust, clar.

La farina era d'espelta integral. Tot un descobriment.




(Celebrem que és dimarts i ha sortit el sol!)

6 comentaris:

òscar ha dit...

No m'agraden les pizzes de massa fina. Omplen poc, el nen acaba menjant més bocins dels que inicialment li pertocarien i :) per tant, a mi me'n queda encara menys racció.

Amb les de massa gruixuda el repartiment, al menys, és més democràtic.

Assumpta ha dit...

Si estava bona, això és el més important hehehe

Sí, fa sol, però fa un Mestral horrible... snif

_MeiA_ ha dit...

Si us ha quedat bona... com més creixi millor! més n'hi haurà!

garbi24 ha dit...

digues que si....que fa molta il·lusió veure com creix....;)
Demà sol també.....

El porquet ha dit...

Sembla un croissant! Jo prefereixo les masses finetes... però té pinta d'estar bona eh?

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Òscar, una pizza fina però ben feta (com aquesta que us ensenyava fa un temps aquí: http://tujoilotis.blogspot.com/2009/09/sopem.html) és bona bona i omple com la gruixuda...
Però també és possible que al nen li agradi més i us en deixi sense...

Assumpta, era ben bona!!

Meia, boníssima! I com que era gruixuda semblava que en sobraria però no!

Garbí, i tant! Els experiments amb pa i la panificadora em fan molta gràcia. Sobre tot quan surten bé.
(dimecres mig assolellat, també)

Porquet, llavors les pizzes romanes t'encantarien!! Són fines i cruixents... mmmm!!! A mi també m'agraden més.