divendres, 28 de gener del 2011

Joguines de gat

El gat... té un radar. De la mateixa manera que detecta quin és el moble més car de la casa i el destrossa... passa de llarg de les joguines de gat que li compren o li regalen i es dedica a jugar amb les coses més inversemblants. Una mandarina... el rull buit del paper de cuina... les oueres de cartró... un cordill...

Una d'elles és, setmanalment, la caixa de la verdura que us comentàvem aquí i aquí.


Quan arriba, l'olora amb delit. Quan l'obro i la vaig buidant, l'he d'apartar perquè no s'hi fiqui a dins (sense gaire èxit). I quan, finalment, és buida... es queda per casa 2 o 3 dies mentre ell hi juga. Es fica a dins, treu la poteta pel forat, salta per sobre, s'hi amaga, l'esgarrapa... La joguina del segle, vaja. Com el gat del Simon.

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Hahahaha és boníssim aquest post!! I he clicat l'enllaç del vídeo, que no l'havia vist... l'he mirat i he llegit tots els comentaris dels amics blogaires que tenen gat i m'he fet un fart de riure ;-))

El porquet ha dit...

Us ha sortit vegetarià?

Sergi ha dit...

Dono fe de que tot això és cert, i que la realitat supera la ficció. En Blog és aficionat a les tanques de filferro del pa de motlle. Es torna lelo amb això, tinc tota la casa plena. També té joguinetes per la casa, i no els fa cas, però les ximpleries més grosses, li encanten. Què deu passar pel cap d'aquestes bèsties? Perquè això de les caixes de cartró també té tela...

Laura ha dit...

jeje... un dia vaig fer una compra a l'amazon i la vaig fer enviar a ca la divina. quan ho vaig anar a recollir, el nero es va apoderar de la capsa i la van haver de tenir uns quants dies!

al lorenzo també li agraden molt. quan el vaig adoptar una companya de feina li va regalar un rascador balancí que no ha fet servir mai. ara, la capsa la vam tenir uns quants dies al rebedor, fins que em vaig cansar d'escombrar cada dia tot el que ell mossegava i llençava pel pis.

però és que són tan moooooooonus!

_MeiA_ ha dit...

jajjaajaj... els nostres (en tenim dos) encara no han descobert aquesta joguina!!!

L'altre dia, es passaven com si juguéssin a futbol, un polvoró!!!!
I ara, s'han acostumat a enfilar-se a la taula del despatx, posar-se de puntetes i agafar les xinxetes que hi tenim clavades al suro!!!!! buffff... sort en tenen que ens els menjariem... perquè gairebé no fan ni una de bona!!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Assumpta, tot és absolutament verídic... te'n faries creus...

Porquet... una mica. Li agraden els cigrons i el blat de moro. Però davant del pernil dolç no perdona.

Xexu, a l'Otis també li agraden molt. La caixa porta una setmana al menjador i s'hi tira de caps cada 2 per 3...

Polita, el rascador va trigar uns dies en fer-lo servir. El sofà mola més, clar. La caixa... beunu, comença a estar perjudicada.

Meia, l'Otis també me'n fa, d'aquestes. Primer rasca el suro, que deixa engrunes per tot arreu i es veu que mola molt. I després remena tot el que hi ha penjat...