dimarts, 31 d’agost de 2010

Allò dels regals de compromís...

Quan vam decidir casar-nos, els passos previs no van estar exempts de certes "tradicions", com podria ser la declaració (meva o d'ella?) i els regals de compromís… Del que jo li vaig fer, ja us en parlarà ella, jo us parlo del regal que em va fer ella a mi. I amb això es resol l'Enigma que us vam presentar fa uns dies.

Des de fa uns anys, vaig per la vida sense rellotge. Un estiu me’l vaig treure i ja no me’l vaig tornar a posar (i això que tinc un magnífic rellotge que em van regalar els meus pares -quan em vaig treure el títol d’arquitectura-, i que em farà il·lusió posar-me el dia del casament). I clar, segons la tradició, la núvia ha de regalar un rellotge al nuvi… En el meu cas, per què? Es quedaria en un calaix, amagat… i seria una llàstima. Sort que tinc una futura dona ben espavilada i va estar barrinant què regalar-me (no hi estava obligada, però li feia il·lusió). Finalment, el passat dimarts 10 d’agost vaig tenir el plaer de volar-hi... Sí, el seu regal de compromís va ser un fabulós vol en globus! (al pack regal, hi incloïa la nit prèvia al vol en un hotelet de Santa Pau).



A més de 1000 m, el paisatge pren una nova dimensió... amb cava i coca, una altra... I amb el remat final d'un esmorzar de forquilla, ja no us ho explico!









Gràcies, guapa!

8 comentaris:

La futura dona ben espavilada ha dit...

De res, amor! :*


(observació per a visitants: si tanqueu el cartellet de publicitat de la presentació, veureu els títols de les fotos)

elur ha dit...

és maca la meva terreta è? i vista des de dalt més encara!

felicitats i per molts anys!

XeXu ha dit...

I no us vau emportar l'Otis a l'excursió, tan viatger com és? Ja us val!

pati di fusa ha dit...

quin regal més xulo, i quines vistes!!!

jo també anava a preguntar per l'otis... ves que no rebeu una postal des d'un globus d'aquí a no res! ;)

bruna ha dit...

És un regal molt maco, però... no fa por? Vertigen?

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Elur, és esplendida. I des de les alçades molt millor!

l'Otis ja viatja prou, Xexu. Si el mal parit no para quiet...

Pati, no em diguis!! si arriba, em quedaré a quadres.

Bruna, ni por ni vertigen. El moviment és molt suau, no es nota gens, i tant l'enlairament com l'aterratge van ser ràpids i sense ensurts. 100% recomanable!

Glòria DSN ha dit...

Genial!! que guai!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Glòria, ens va faltar poc per arribar fins a casa teva!