Espereu a l'entrada, de seguida us recolliran.
Un espai reciclat, trastos, contenidors, un petit bar.Una tria: la vida, o la mort.
Una aroma.
Agafeu-vos per l'espatlla i no us deixeu anar.
Foscor.
Una llum.
Fa molta calor.
Celebro...
La mama és a la cuina i prepara el dinar.
La veïna estén la roba al balcó.
Una vetlla.
Un àpat.
Una festa.
Ens agafem de les mans... i sortim a la llum i a la frescor.
Tot això i molt més és Teatro de los Sentidos, la Trastienda del Polvorí. No us ho perdeu.
4 comentaris:
Anar al teatre, al menys per mi, és una festa de la que difícilment en surto decebut. Faig una ullada al link i ... parlo amb la "jefa" que, fet i fet, és qui mana :)
Òscar, us ho recomano molt, però no t'esperis una obre de teatre "clàssica"!
sembla curiós (i el clip m'ha sorprés)... tot i que no sóc massa teatrero, tot s'ha de dir.
*Sànset*
Sí que és un teatre diferent, Anna. Quina calor que feia!
Sànset, el descobriment s'ho val. El lloc, l'entorn i la companyia, també!
Publica un comentari a l'entrada