dimecres, 14 de juliol de 2010

Decidir... no sé si decidirem.


Però nosaltres també hi érem.
Passeig de Gràcia amb Diagonal a les 19:30h. Tanta gent, que encara no havien pogut sortir.


Un mar de senyeres i estelades. Alguna Ikurriña. "Pop Paul si t'arreplego et faig a la gallega". Un avi enfilat a una farola cridant "Les amis de Perpignan avec les catalans". Famílies senceres. Els Segadors. Una marea d'autocars des de plaça Tetuan fins a la Diagonal.
Pell de gallina.

4 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

I la ferma resposta que alguns es mereixen.

que alguns altres -que diuen que són dels nostres- sembla que no hagin copsat...

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Amb els polítics actuals segur que no podrem decidir res. Cal, per tant, apostar per els noves alternatives que es van configurant.

Assumpta ha dit...

Imagina!! Nosaltres varem arribar aquí a les 6 menys 5 i ens hi varem estar (sense moure'ns gens) fins dos quarts de set que varem decidir avançar per Pau Claris per unir-nos de nou més avall...

I una hora després... encara estava així!!... Espectacular!! :-))

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Sànset, mira que èrem gent, i mira que cridàvem... però de moment no ho entenen, no...

Jo no sóc gaire de política Albert, però coincideixo amb tu que amb aquesta colla que tenim ara no es farà res.

I tan espectacular, Assumpta! Va ser molt bonic, tots reunits, tantes famílies, gent de totes les edats...