Un picnic a la fresca i després una peli en VO? Ve de gust, oi? Amb manteta i jersei de màniga llarga... i mitjons i pantalons llargs, en ple mes de juliol?Doncs això és el que es fa quan es va a Montjuïc a veure una peli, a la Sala Montjuïc. Us ho explico un pèl tard, però si esteu per aquí segur que ja ho coneixeu.
La peli comença cap a les 22h però obren portes a les 20.30h, i la gent puja, es lloga una gandula o s'ajeu per terra, menja alguna cosa, escolta una miqueta el concert que hi hagi i després pot veure la peli.
Com a crítica constructiva a l'organització, direm que falten autobusos per pujar i baixar i les cues es fan força llargues. Les escales que porten al fossar són estretes i limiten molt l'accés.
Dilluns vam veure Despedidas, de Yojiro Takita. No sóc especialment aficionada al cinema japonès, però he de reconèixer que em va agradar molt, i que en un ambient més íntim m'haurien saltat les llàgrimes en més d'un moment. Un tema tant complicat com la mort es tracta de manera senzilla, clara, indolora, en algun moment còmica... i fins i tot alleujant. Una petita lliçó vital, perquè sempre s'han d'obrir portes, però també cal saber tancar-les.
ps: Algunes imatges de la vetllada... També va ser un bon lloc per celebrar els 32 del Karlitos!
6 comentaris:
mai he he pujat. és d'aquelles coses que t'agradaria fer i no sé perquè mai acabo fent.
felicitats, karlitos!!
si us ho passeu bé, bandarres!
*Sànset*
Com ho tenim per dimecres... pluja? G.
Rits, has de pujar! Demà última oportunitat, i si no... fins l'any vinent.
Ahir també hi vam anar i la veritat és que feia FRED, però és molt xulo.
Sànset... fem tant el bandarra com podem :D :p
Gemma, al final va estar bé, eh!
A mi aquesta pel·lícula em va encantar, molt, cada cop m'¡agrada més la cultura japonesa. El sentit que li donen a segons quines coses. La música em va agradar molt i la fotografia... És com una dansa la manera d'embolcallar als morts, de preparar-los... no sé, són diferents.
Aquí també tenim filmo d'estiu però no aquestes gandules tan maques ;)
Alegria, la pel·lícula és fantàstica, la música també la vaig trobar molt encertada... Aquesta cerimoniositat dels japonesos... és impressionant.
Les gandules s'agraeixen molt, 3 hores assegut al terra sense respatller és molt dur per l'esquena.... i més si el dia abans ha plogut!!
Publica un comentari a l'entrada