T’has emportat una foto
Els llençols i la tovallola?
Seus a taula i penses: torno l’octubre...
T’emociones quan surts de casa
I t’abraço quan per megafonia avisen del teu vol
M’eixugo una llàgrima que cau i penso:
On desaré els teus petons?
dimarts, 30 de juny del 2009
Roma i tu
T’has emportat una foto
Els llençols i la tovallola?
Seus a taula i penses: torno l’octubre...
T’emociones quan surts de casa
I t’abraço quan per megafonia avisen del teu vol
M’eixugo una llàgrima que cau i penso:
On desaré els teus petons?
dilluns, 29 de juny del 2009
dijous, 25 de juny del 2009
Casa
Perquè, si tot va bé avui, aquesta serà la meva cuina-menjador-sala d'estar a Roma:
Cada cop queden menys dies. Menys dies, més nervis...
dissabte, 20 de juny del 2009
Passió per escriure malament
Ja us ho deia, que últimament estic molt crítica.
Avui em plantejo: Per què és tan difícil escriure bé? Per què sempre escriuen recomenat i cassolà? Per què no pot ser mai recomanat i casolà? Recomanar, de recomanat, de recomanació... i casolà de casa, no de cassola, home!!!!
I a partir d'això, em plantejo també: existeix el Dia internacional del corrector ortogràfic? Fem campanya perquè l'instaurin, "Dia internacional de la tecla F7 del teclat".
Avui em plantejo: Per què és tan difícil escriure bé? Per què sempre escriuen recomenat i cassolà? Per què no pot ser mai recomanat i casolà? Recomanar, de recomanat, de recomanació... i casolà de casa, no de cassola, home!!!!
I a partir d'això, em plantejo també: existeix el Dia internacional del corrector ortogràfic? Fem campanya perquè l'instaurin, "Dia internacional de la tecla F7 del teclat".
dijous, 18 de juny del 2009
Qüestió d'educació
Deixeu-me que avui critiqui una mica. Avui estic molt crítica. O és que sóc molt crítica?
Des que faig pràctiques al lloc de Pràctiques 5 que em sorprèn molt el comportament intern del personal... Imagino que és una qüestió d'educació. Jo quan entro a un lloc dic "Hola" o "Bon dia", encara que no conegui a la gent que ja és en aquest lloc. I quan marxo dic "Adeu" o "Fins demà", perquè l'endemà torno.
Aquí, no.
Al costat del despatx n'hi ha un altre. Per entrar-hi has de travessar el despatx on jo estic, i la gent entra i surt i no diu ni mu. Ni al matí a primera hora, ni a la tarda quan marxen. I amb la resta de despatxets, igual. A l'hora de dinar, la gent que treballa aquí en plantilla se saluda, però no es barregen grups.
No ho sé... em sorprèn.
No tenen curiositat per saber qui ets ni què estàs fent aquí. No et presenten a ningú que no sigui indispensable, però la gent tampoc no s'interessa per tu.
Molt curiós, tot plegat.
Des que faig pràctiques al lloc de Pràctiques 5 que em sorprèn molt el comportament intern del personal... Imagino que és una qüestió d'educació. Jo quan entro a un lloc dic "Hola" o "Bon dia", encara que no conegui a la gent que ja és en aquest lloc. I quan marxo dic "Adeu" o "Fins demà", perquè l'endemà torno.
Aquí, no.
Al costat del despatx n'hi ha un altre. Per entrar-hi has de travessar el despatx on jo estic, i la gent entra i surt i no diu ni mu. Ni al matí a primera hora, ni a la tarda quan marxen. I amb la resta de despatxets, igual. A l'hora de dinar, la gent que treballa aquí en plantilla se saluda, però no es barregen grups.
No ho sé... em sorprèn.
No tenen curiositat per saber qui ets ni què estàs fent aquí. No et presenten a ningú que no sigui indispensable, però la gent tampoc no s'interessa per tu.
Molt curiós, tot plegat.
dimarts, 16 de juny del 2009
La cançó de l'estiu
Ja la tenim aquí... la cançoneta de l'estiu 2009!
Al principi fa gràcia, és maca, entretinguda... però quan l'has escoltada 25 cops al dia, per totes les vies possibles, es converteix en la cançó enfadosa.
Jo crec que aquest any serà aquesta. Ell ja se n'ha atipat... a mi encara m'agrada.
Al principi fa gràcia, és maca, entretinguda... però quan l'has escoltada 25 cops al dia, per totes les vies possibles, es converteix en la cançó enfadosa.
Jo crec que aquest any serà aquesta. Ell ja se n'ha atipat... a mi encara m'agrada.
Quines cançons recordeu d'altres anys? Quina va ser la cançó de l'estiu passat?
dilluns, 15 de juny del 2009
Tres dies amb la família
Ahir vam tornar a fer ús del Tr3sC i vam anar a una preestrena: Tres dies amb la família, de la Mar Coll.No havíem estat mai en una preestrena amb els actors i va ser divertit! A ple migdia, i res de catifa vermella, això aquí es veu que no es porta...
L'equip és súper jove, acabats de sortir de l'Escac. La peli em va sorprendre molt positivament, en part per l'Eduard Fernández, que m'agrada molt, i en graaaaaaan part per la Nausicaa Bonnín. Haurem d'estar al cas, amb aquesta noia...
Recomanada! Aneu-la a veure, si podeu!!
diumenge, 14 de juny del 2009
divendres, 12 de juny del 2009
Élena a la Cova del Drac
Ahir al vespre, i novament gràcies a una oferta exclusiva del Club Tr3sC, vam anar a gaudir de poc més de tres quarts d'hora de música en directe. Podríem qualificar-lo d'íntim i proper (proper perquè els teníem a poc més de metro i mig), continguts i tímids, però amb bona música.Com era d'esperar, amb la consumició ens van cobrar el concert (4€ per birra, 5€ si feies una d'importació -res extraordinari, ja m'enteneu- i dels combinats ja no en parlo). Suposo que part de la recaptació era per al grup. Hi estic d'acord; però potser per 1€ menys, hauria fet una segona ronda, i ells tindrien alguns euros més a la caixa...
dimarts, 9 de juny del 2009
Les pràctiques professionals, un engany? (II)
Sabia que me'n deixava alguna...
Pràctiques 4.1: pràctiques optatives del màster 1. Vaig treballar 40 hores per a una miniempresa del sector informàtic que llavors tenia la seu al viver d'empreses de Barcelona Activa de Noubarris. Vaig traduir un volum important de paraules, gratis. El meu "tutor" em va buscar un Trados pirata i per aquesta banda me'n vaig poder beneficiar.
Era principis de l'estiu i vaig decidir portar màniga llarga i pantalons llargs durant les 40 hores per evitar que em mirés constantment els pits i el cul. Molt lamentable, la mentalitat de certes "persones" que no veuen més enllà de la carn.
L'avantatge és que després de les pràctiques em van passar feina un parell de vegades com a autònoma.
Pràctiques 4.1: pràctiques optatives del màster 1. Vaig treballar 40 hores per a una miniempresa del sector informàtic que llavors tenia la seu al viver d'empreses de Barcelona Activa de Noubarris. Vaig traduir un volum important de paraules, gratis. El meu "tutor" em va buscar un Trados pirata i per aquesta banda me'n vaig poder beneficiar.
Era principis de l'estiu i vaig decidir portar màniga llarga i pantalons llargs durant les 40 hores per evitar que em mirés constantment els pits i el cul. Molt lamentable, la mentalitat de certes "persones" que no veuen més enllà de la carn.
L'avantatge és que després de les pràctiques em van passar feina un parell de vegades com a autònoma.
dijous, 4 de juny del 2009
La Paradeta
Aprofitant que teniem els cosins de Figueres per aquí fent turisme, els vam portar a sopar a La Paradeta, a la del Born.
És un restaurant curiós.
L'entrada és de peixateria. Tries quin peix i quin marisc vols, i en quina quantitat, i t’ho van posant en paquetets de paper que passen directament a la cuina. Després, a la barra, demanes la beguda i els acompanyaments, i t'asseus en una taula. A mesura que van coent el peix, van cridant les taules pel número, t’aixeques i vas a buscar els plats a la cuina.
No és un lloc íntim, ni silenciós, ni romàntic... és un local gran, hi ha soroll, molt de moviment de gent amb plats (plens i buits) amunt i avall, i es permet fumar. L'avantatge és que el peix i el marisc estan bé de preu, i una "mariscada" (encara que només sigui de navalles i gambes) surt bé de preu. Sempre hi ha cua a la porta, per tant, s'hi ha d'anar ben aviat, a sopar a les 20 h com els guiris (que s'ho saben tot i ja feien cua abans que obrissin!!)
És un restaurant curiós.
L'entrada és de peixateria. Tries quin peix i quin marisc vols, i en quina quantitat, i t’ho van posant en paquetets de paper que passen directament a la cuina. Després, a la barra, demanes la beguda i els acompanyaments, i t'asseus en una taula. A mesura que van coent el peix, van cridant les taules pel número, t’aixeques i vas a buscar els plats a la cuina.
No és un lloc íntim, ni silenciós, ni romàntic... és un local gran, hi ha soroll, molt de moviment de gent amb plats (plens i buits) amunt i avall, i es permet fumar. L'avantatge és que el peix i el marisc estan bé de preu, i una "mariscada" (encara que només sigui de navalles i gambes) surt bé de preu. Sempre hi ha cua a la porta, per tant, s'hi ha d'anar ben aviat, a sopar a les 20 h com els guiris (que s'ho saben tot i ja feien cua abans que obrissin!!)
Amb la cara de felicitat s'entén tot, oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)