Salta!!!

Anem tard, sí, com sempre...

el Nadal ja ha passat i no us l'hem felicitat!!
Esperem que hagueu tingut molt bon Nadal. Ara a veure què ens depara el 2009... Molt bon any!!!!

A mi espero que em porti bon temps, perquè ni el 14 ni el 27 no he pogut "fer ús" del meu regal d'aniversari. La propera data és el dia 3... creuem els dits!
L'avantatge d'això és que funciona com una mena de reclam per la pluja: després de tanta sequera, ara que m'agradaria que no plogués, ara no para de ploure...
En fi...

14 de desembre de 2008

Arròs per mesurar el món

Fa uns dies vam passar pel CCCB a veure l'exposició World Press Photo 2008, de la qual som visitants assidus, i ens vam trobar de casualitat amb el vestíbul ple... d'arròs!!

"Arròs per mesurar el món"

La companyia britànica Stan’s Cafe ha creat una instal·lació que es diu "De tota la gent a tot el món". Cada granet d'arròs representa una persona, i a cada pilonet d'arròs hi ha un missatge...

• Persones que tenen la Sida al món
• Persones de Barcelona que fan servir el transport públic per anar a treballar
• Capacitat del Camp Nou
• Thierry Henri
• Nombre de professors de primària que es podrien pagar amb el sou de Thierry Henri

A can Tu, jo i l'Otis aquesta setmana estem tristos. Posem només una flor per tots aquells que ens han deixat recentment.

I love chuchos

Fa uns dies vaig trobar per casualitat una pàgina d'una associació protectora d'animals de Sevilla que, per recaptar dinerets, fan camisetes. No me'n vaig poder estar... i ja les tenim aquí!!

Les d'I love mininos estan esgotades temporalment, però les dels Chuchos també són molt xules :-)

When your mind....

is made up...

Si no heu vist "Once", us la recomano!

From the air

Aquest cap de setmana hem fet turisme... però turisme d'alçada!!
Dissabte vam pujar a la torre de Collserola amb la Roser, en Lluís i el futur Lluc... i diumenge... a Montjuïc! Molt recomanable la pujada amb Telefèric!

Crònica d’un viatge en 12 dies: New York & Miami (IV)

Divendres, 22 d’agost de 2008
Això són vacances: ens llevem tard i passegem a peu per la platja i el passeig. Calma i tranquil·litat a Miami Beach. Sol i vent. Les aigües de l’Atlàntic no refresquen, són tèbies, sembla sopeta!! Dinem a casa i es torna a complir el patró: a la tarda, ruixats. Convidem als nostres amfitrions a un dels millors restaurants japonesos de la ciutat (és el mínim que podem fer). Acabem la nit de marxa a Española Way, al bar Barcelona.


Dissabte, 23 d’agost de 2008
El Pablo i la Queralt ens porten al Dolphin, un Mall de Miami. No m’estranya que anar al centre comercial sigui l’activitat preferida de molts americans, això és enorme! T’hi pots passar tot el dia! Gran firada: pantalons, camisetes, cinturons i jerseis... no hi ha sort amb les sabates per al Quico. De tornada, ens fan una volta amb cotxe per Miami i anem de compres a un súper. Nota mental: la propera vegada, hem de tastar el New York Steak. Sopar a cals veïns, i la Maria hi troba un figuerenc!

Diumenge, 24 d’agost de 2008
The last day. Una platja per acomiadar-nos i una dinar a l’espanyola: truita de patates. Lluita personal amb les maletes, però acabem guanyant. Presses cap a l’aeroport, però tot funciona a l’hora. Vol de Miami a Atlanta, i vol final d’Atlanta a Barcelona. Ja no sentim anglès: a l’avió, som tots catalans! (sobre tot en Ramon, el nen del seient de darrere, que no para de cantar!!)

Dilluns, 25 d’agost de 2008
Tornem a ser a Barcelona després de 12 dies de vacances. A l’aeroport ens esperen el Quico i l’Assun, que ens conviden a dinar. Afectats pel jetlag, anem a dormir a casa...

12 dies. 12 dies intensos de vivències, anècdotes i sensacions per recordar, per intentar repetir i per tornar a viure.

Será maravilloso

Doncs, això, que anem a Palma al casament del Xavi i l'Elena.

Fins dilluns! Bon cap de setmana!

Simon's cat (II)

Sense més comentaris...

E167/51

Fa temps que volia escriure aquesta entrada. Em fa especial il·lusió penjar quatre fotografies de la reforma que van fer els meus pares al seu pis de tota la vida, comprat ara deu fer una trentena d'anys, on el meu germà i jo hi hem crescut, un pis carregat de vivències, experiències, històries i anècdotes.
Feia un parell d'anys que hi donaven voltes, i ja m'havien començat a marejar el cap amb quines idees tenia i què hi podrien fer... Finalment, el mes de gener passat començaven les obres (tot i que ja feia dos mesos que els meus pares, a poc a poc però sense pauses, havien anat buidant el pis i, conseqüentment, omplint el "traster" dels meus avis i la casa de Canet de mobles, estris, llibres, quadres, fotografies i records).
Cinc mesos d'obres, amb els pares exil·liats al poble, situacions i converses (a vegades surrealistes) amb els paletes, lampistes, parquetistes, fuster, antenista, muntadors de la cuina..., el bon i exhaustiu -i exhaust també- marcatge del client (el meu pare), els nervis, la comprensió i suport de la clienta (ma mare); tot plegat un munt d'anèdotes que ara ja, amb la distància del temps i dels mesos que fa que hi viuen, m'han fet decidir a mostrar-vos algunes imatges d'aquesta petita primera obra.

De la sala d'estar:


De la cuina:




Del wc gran:

Crònica d’un viatge en 12 dies: New York & Miami (III)

Dimarts, 19 d’agost de 2008
Un dia d’altures: hem pujat al Top of the Rock, al cim del Rockefeller Center. Dues visites, una al matí i una al vespre... La millor sensació al capvespre: veure com la ciutat va canviant i esdevé un nou paisatge amb el pas del minuts. La Joy ens ha convidat a dinar en un japonès: 919 3rd Ave amb la 58th. Al marxar, fem una visita als restroom de Bloomigdale’s. Ens passegem per la Museum Mile, amb el Guggenheim Museum com a atracció principal. Buscant unes sabates per al pare del Carles a Harry’s Shoes, la Maria es fira :-D
Sortint amb les sabatetes noves, treiem el nas a Strawberry Fields al Central Park... l’esperit del Lennon hi reviu cada dia. Fem el nostre primer Hot dog with mustard and onion... no està malament, però, preu per preu, crec que ens han pres el pèl...

Dimecres, 20 d’agost de 2008

És el nostre últim dia a NYC i fem un últim intent per gaudir d’un espectacle a Broadway... la cua és llarga i les sessions són de matinée. Qui vol tancar-se en un teatre en ple dia? La propera visita, no ens saltem el musical! De camí al MoMA, entrem a la Catedral de St. Patrick. Dues hores al MoMA no donen per a res... més deures per a la propera vegada. Anècdota del dia: visitem les oficines de Google de la mà del Christian, amb la Núria. Ens convida a dinar al mega restaurant de la plantanosequina amb vistes al Midtown... quins privilegiats! Després ens hauria agradat fer una becaineta als sofanets, o jugar al futbolín, o jugar a la piscina de boles, o passejar amb patinet... però preferim agafar el metro 7 i viatjar fins al Queens Museum of Art, a veure la maqueta de tot l’estat de Nova York. Impressionant.
Al vespre, cinema a la fresca i picnic amb la Núria al Central Park: French Connection. Fem una última copa (un Cosmo, com a la sèrie) al bar Simona a l’East Village, amb la companya de pis de la Núria, la croata Marina.

Dijous, 21 d’agost de 2008
Nova York, marxem! :'( Ben aviat, comencem l’aventura cap a Miami dins un SuperShuttle que ens fa fer una última hora voltant per la ciutat, "gaudint" del trànsit i els embussos habituals d’un dia feiner qualsevol a NYC... per sort, arribem a temps al JFK.
Vol tranquil. Ja som a Miami. Calor i xafogor i un sol extraordinari, després de la tempesta tropical Fay. Ens recull el Pablo a l’aeroport i anem a dinar al Tiramesú (un italià de l’Av. Lincoln). Fem pànxing tota la tarda i fem una rentadora. Les últimes pluges del Fay ens remullen la tarda.
Per sopar, xurrasco argentí amb els amics del Pablo i la Queralt.

Temps o rellotge

Les hores passen volant. Els mesos, les setmanes, els dies...

La setmana passada vaig començar el màster i els dies encara semblen més curts. Segur que un dia té 24 hores? A mi em sembla que en té menys!

Crònica d’un viatge en 12 dies: New York & Miami (II)

Dissabte, 16 d’agost de 2008
Això sí que ha estat una passada! Amb la Núria i el Dani hem llogat quatre bicis a prop de Union Square, a 14th St. entre 1st Ave. i 2nd Ave. Tota La Fayette St. tallada al trànsit motoritzat fins al pont de Brooklyn. Una experiència memorable. Parada de rigor per a les panoràmiques a Manhattan des de Brooklyn Heights Promenade. Bicicletada fins a Prospect Park, i arribem al llac. El Dani punxa. Parada tècnica per dinar i reparar. Tornem pel barri jueu (és Sabbath!) i creuem per Williamsburg Bridge. Ens mereixem un bon sopar i en Dani ens porta al Jackson Hole: hamburgueses de vedella de 7 oz. (uns 250 gr.), amb farciment, patates i amanida, aletes de pollastre arrebossades i mozzarela arrebossada també. Una Bass per a fer-ho baixar tot. De tornada cap al pis, passejada nocturna per Park Ave. i ens acostem al Seagram Building, del Mies van der Rohe. Times Square impressiona, encara més, de nit.

Diumenge, 17 d’agost de 2008
Visita al Central Park. Amb 5 kilòmetres de llarg per uns 500 metres d’ample, qui s’hi pot avorrir? Per cert, la Laura també hi passeja, en bici. Dinem uns huevos tirados i una amanida de tonyina en un mexicà. Visita al Metropolitan Museum només per pujar al Rooftop Garden. Les vistes fantàstiques del parc i de l’skyline del Midtown fan que no tinguem remordiments pel sacrilegi museístic que hem comès. Topem amb un Roller Dance Disco Show. Quant de friki sobre rodes! Batman amb batmòbil inclòs. Mitja horeta mandrejant sobre la gespa del Sheep Meadow del Central Park. Vicky, Cristina, Barcelona. La Núria i la Sabela ens porten a sopar al Live Bait: Maryland seafish cake, Sierra Nevada Beer, Jambalaian rice i Blue Moon beer (amb rodanxeta de llimona).

Dilluns, 18 d’agost de 2008
Avui tenim el dia consumista: una càmera digital a B&H (tota una experiència!), accessoris per a l’iPod a la botiga d’Apple al Soho, xorradetes a la botiga del MoMA, passejadeta per la Levi’s però la compra de texans és a la Yellow Rat Bastard per uns 30$ menys... Ens topem, per casualitat, amb la botiga de bosses Crumpler, però són massa cares.
Ens perdem buscant Little Italy i Chinatown i, quan la trobem, en volem fugir immediatament... força agobiant, ens en tornem a Occident.
Volta nocturna fins a Brooklyn Heights i creuem el pont caminant.

Ríos y Mareas

Si teniu oportunitat de passar pel Verdi, aneu a veure "Ríos y Mareas". És un documental sobre l'obra de l'Andy Goldsworthy.

És molt bonic.

Crònica d’un viatge en 12 dies: New York & Miami (I)

Dimecres, 13 d’agost de 2008
7h del matí. Tot llest. Maletes a punt. Els nervis també. Un últim glop d’aigua i ens acomiadem de l’Otis. Tanquem la porta. En Quico ens espera a baix amb el motor encès.
Comença l’aventura.
Arribem al Prat, i tenim un primer ensurt: al detector de metalls, ens troben la multiusos… Ens la vam endur al sopar a la platja de la setmana passada.. i ens n’havíem oblidat. Quin descuit.
En aterrar al Charles de Gaulle (París), tenim un segon ensurt: protagonistes d’un “the last call” silenciós que ens fa córrer per la terminal.
8 hores, tres pelis i un capítol de Friends. New York als nostres peus. Arribada sense problemes i un SuperShuttle ens transporta a l’apartament situat a dos minuts de Times Square. Per cert, els nostres quinze dies sense mòbil comencen aquí. La Joy i el seu marit ens porten les claus. Els americans es donen petons quan es presenten? Sí, alguns sí. Temps per fer una primera presa de contacte amb la ciutat, comprem el sopar en un Deli i ens el cruspim a casa fent un zapping interminable de 200 canals… més endavant en descobrirem uns 932 més… A les 22h al llit (a Barcelona són les 4h de la matinada).

Dijous, 14 d’agost de 2008
Una passejada matinal per Times Square. Les nostres passes de turistes embadal·lits ens porten a la Grand Central Station, al Chrysler Building i a l’ONU. Una mirada ràpida a la cua de l’Empire State ens fa pensar en una propera ocasió i els tiquets d’entrada comprats per internet. Bryant Park, Madison Square Park, Union Square i l’impressionant Flatiron Building.
Diuen que el bon cafè, a Nova York, el prens a Starbucks… ens empassem l’orgull i fem un Expresso Solo i un Tall Iced Caffelatte (Tall vol dir petit, goita!). Què equivocats que viuen! Passegem per Chelsea i ens cau un petit diluvi estiuenc.

Divendres, 15 d’agost de 2008
Hem comprat la Metrocard. El metro de NY ja no tindrà secrets per a nosaltres! Visitem la Zona Zero i St. Paul’s Church. Un testimoni impressionant de l’11-S. Entrem al grans magatzem Century 21 i em compro uns calçotets... què passa? Uns Calvin Klein a Barcelona valen el que aquí cinc! Ja hi tornarem, oi, Maria?
Pel cementiri urbà de la Trinity Church passegem entre làpides de pedra, arbres i bancs amb executius dinant. Wall Street. Ja hem arribat al Financial District. Fem un entrepà. De pa blanc o integral? Pernil dolç o gall d’indi? Formatge suís o cheedar? Mostassa o maionesa? Et pago o et pego?
Bowling Green i els ous del toro, Museum of Indian Tradition i, finalment, un ferry a Staten Island. De tornada, passejada pel Battery Park. Un altre Starbucks. De debò no hi ha res millor? Tornem al Century 21: ja en tinc de CK, DKNY i RL. Per cert, tenim a en Dani fins al diumenge matí. De moment, ja ens ha colat al Marriot i les vistes a Times Square des del restaurant són impressionants. Sopem al Carmine’s amb la Núria, també. El què ha sobrat, en un tupper...

Al llit!

Aquesta setmana estic malaltona i no em moc gaire del llit. L'Otis tampoc, és bon nen i em fa molta companyia... No perd cap oportunitat de ficar-se al llit, ell! I, de tant en tant, es rebolca tal i com es veu a la foto.

Relax

Des que La Divina Spa va obrir les seves portes només hi ha anat dues vegades però... el recomano fervorosament! L'oloreta de lavanda, la música suau, l'ambient tranquil, el Nero rondant i les mans de la Divina... et transporten!!! Relax....

(Adient per a cervicals carregades, lumbars estressades, colzes de tennista... i properament... reflexologia!!)

New York City

La crònica s'està fent esperar... moltes coses a fer i molt poc temps per dedicar-hi. De moment, us avancem unes quantes fotos. Aquestes són les digitals. Properament, les reflex.

Apple crumble

Doncs sí, ahir vaig fer un apple crumble i, per ser el primer intent, s'ha de reconèixer que ha quedat moooolt bé!! MMMM!!!

La recepta l'he treta de la web de Karakia. És un programa que fan al 33. Persones d'altres països que viuen a Catalunya expliquen receptes de cuina típiques dels seus països. Una mica de cultureta i de gastronomia. Us el recomano!

Bon dia!

Podríem dir que a casa nostra passa el mateix... però sense violència!!

Preparem les maletes!

D'aquí a una setmana serem.... doncs segurament en algun punt indeterminat de l'oceà Atlàntic, a dins d'un avió, volant cap a una ciutat molt gran molt gran molt gran... Quins nervis!!!

Sembla que poc a poc hem anat confirmant els detalls... tenim passaports... tenim bitllets... tenim casa... hem quedat amb gent... tenim un parell de visites reservades... tenim maletes.... I el que tenim també són unes ganes de marxar que no ens les aguantem. Sort que una setmana passa ràpid!

Una altra cosa que tenim, a més, són bons amics que cuidaran l'Otis mentre nosaltres no hi som. Des d'aquí, us agraïm moltíssim l'ajuda. Mèus mèus de l'Otis :-D

Afortunada

Avui em considero afortunada. Afortunada de fer el que vull, de fer-ho allà on vull, de tenir feina, de seguir estudiant, de tirar endavant, afortunada per llevar-me cada matí amb la mateixa persona des de fa uns quants anys, de compartir la cadira amb l'Otis, afortunada per mantenir amistats antigues i per les noves que van arribant...

La setmana passada vaig fer un curs molt interessant de localització de software. Vaig tenir la sort que la informació arribés a les meves mans, i que hi haguessin places... temps de fer-lo... doncs la veritat és que de temps més aviat me n'ha faltat, però n'estic molt contenta d'haver fet l'esforç. En quatre dies s'ha creat un bon rotllo fantàstic amb les companyes de classe i ja les trobo a faltar. Ens ho hem passat molt i molt bé. Llàstima que hagi durat tant poc!! Curt però intens...

(Ah! i m'he certificat en Trados!! :-D)

The Boss

Actualitzem el bloc amb una mica de retràs... poc a poquet...

19-7-08, Camp Nou.
Ho hauríem de posar en majúscules, negreta, subratllat, amb la lletra ben gran perquè realment és THE BOSS.

Hem de reconèixer que no som súper fans, però tot i això, vam gaudir de l'espectacle. És bestial la seva energia i la seva entrega amb el públic. Tres hores de concert increïbles.

Aquí el teniu... el Rei de la casa!
Amb la calor també pateix, pobret. Aquí sembla que estigui dient "Ai, ja no sé com posar-m'hi!"

enVInem-nos

Avui inaugurem una nova entrada: enVInem-nos.

Regularment, a mida que anem tastant nous ( i vells) vins, en farem una petita ressenya i crítica personal, amb el benentès que no som experts, però si grans consumidors... bé, amb aquella moderació que el bon degustador i catador sap regular (ejem... intentarem no pillar-la).

Per començar, dos blancs:

Cesar Martinell
2005
D.O.: Terra Alta
Tipus: 100% Garnatxa blanca
p.v.p.: 9 €
Groc palla, de fina llàgrima, d'aromes afruitats i melosos, préssec i pinya. Les sensacions en boca augmenten a mida que el vi es va escalfant, tot i que val la pena pendre'l ben fresquet.

Manuela de Naveran
2006
D.O.: Penedès
Tipus: Chardonnay
p.v.p.: 9 €
Groc daurat, intens, d'aromes afruitats. En boca és més sec que dolç, però resulta molt agradable.

Que vaig de gust!!

Fa calooooorrrr

Quan fa calor les neurones s'estoven i no ve de gust fer res de res. El que menys de gust ve és treballar... clar... com a molt a alguns els hi ve de gust anar a la feina a parar la fresca sota l'aire condicionat, però a casa, l'Otis i jo ens fregim. Literalment.

La gràcia dels estius a Bcn són les activitats nocturnes i gratuïtes. Es fan tantes coses que no pararies ni una nit a casa. I dic jo... no ho podríem repartir durant tot l'any, això??

Activitats d'estiu de l'Ajuntament:
http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,429374401_433165244_1,00.html
Destaquen les activitats dels Centres Cívics de l'Eixample: Casa Elizalde, Casa Golferichs, Sagrada Família, Cotxeres Borrel i Fort Pienc.

Una nit al museu:
l'agenda d'activitats és al web de l'Ajuntament.

Cinema a Montjuïc:
http://www.salamontjuic.com/catala/index.html
L'entrada són 4€ però val la pena l'excursió. Això sí, cal arribar molt aviat.

Els vespres d'Els Juliols de la UB:
http://www.ub.es/juliols/vespres.html
Concerts a la fresca als jardins de la Universitat de Barcelona, a Plaça Universitat.

Per la nit de la muntanya de Montjuïc ja fem tard, em sap greu.

Segur que hi ha moltes altres coses, però amb això ja us estressareu molts vespres.

Bon juliol!!

Concert a Brussel·les

Tot i que els belgues no solen ser sants de la meva devoció... he de reconéixer que com a públic són agraïts:

musclos i fregides, gofres i xocolata

Avui sóc jo qui pren la ploma cibernètica i redacta quatre línies d'aquest viatge al cor de Bèlgica. I al nostre.

Ja sabem tots que el matinar no és el nostre fort, però a les 5.00 a.m., puntuals com un rellotge, érem a la cua del check-in... (continuo la tasca d'Ell) per passar una hora drets esperant!!!

Arribem a l'aeroport de Brussel·les, ens espera un bus, deixem les maletes a l'hotel... i dispersió genciànica!! Era evident que tots 41 no podíem anar junts. Nosaltres vam visitar Brugge.

Primer tast de cervesa i de xocolata local :-D

El dia següent, la coral va cantar en una església de la Place du jeu de balle. Es veu que a la zona hi ha una comunitat espanyola / llatinoamericana força nombrosa. Després del concert... dispersió! Vam passejar per Brussel·les i a la tarda la coral es va tornar a reunir per cantar a la Grande Place.

Vam sopar tots junts, com diu el títol, musclos i (patates) fregides, plat nacional.

Dilluns al matí vam córrer fins a Gent, amb els horaris cronometradíssims. Personalment, em va agradar més que Brussel·les. I a la tarda... visita al Parlament Europeu! Va ser molt interessant, vam coincidir amb una sessió sobre temes ambientals. Aix, tots els intèrprets allà, treballant, a les cabines...

Després del Parlament, va tenir lloc la primera gofrada popular de la coral. Molt instructiu ;) no apte per a operacions biquini.

Dimarts de Sant Joan... volta per l'Atomium, passejada pel centre, visita al museu del Còmic i cap a l'aeroport falta gent!!

(és una mica maratonià, però si voleu més detalls... anirem escrivint...)

Uffffff

Hi ha setmanes que comencen d'una manera fantàstica i acaben.... mira, sort que acaben, que si no... molt d'agobio, gros, ben gros, m'ha caigut a mi aquesta setmana... en fi, sort que ja és divendres, que s'ha acabat la jornada i que demà al matí volem a Brussel·les amb la coral d'ell.

Que tingueu molt bona revetlla!
Mengeu coca per nosaltres, que allà dalt segur que no veurem ni coca ni cava enlloc....

Craigslist ROCKS!!!

Doncs sí, en paraules de l'Andie, "Craigslist ROCKS!!!"
Craigslist és una pàgina d'anuncis molt típica als Estats Units, i allà vam trobar l'anunci del seu apartament.
Per un complot estel·lar, una conxorxa divina o, simplement, per casualitat, l'Andie ha passat quatre dies a Barcelona. Per casualitat també, nosaltres érem a Barcelona i teníem les tardes lliures. I no tant per casualitat, ella parla un castellà estupendu i això va facilitar molt la comunicació.

Doncs bé, no només vam anar a dinar amb ella dissabte, sinó que vam acabar fent de guies improvisats de la ciutat. Dissabte vam caminar (i xerrar) més de sis hores per tota la zona "sud": Raval, Gòtic, Born, Barceloneta... I la conxorxa divina ens va portar fins a Santa Maria del Mar just en el moment en què començava una exhibició castellera, a la Plaça de la Catedral just quan ballaven sardanes, i a trobar un cotxe que portava un caganer sobre la guantera. Sorprenent, oi?

Diumenge havíem quedat per fer el cafè a la tarda, i vam acabar passejant des de Lesseps fins al Paral·lel i ens va convidar a sopar. Tornàvem a casa amb Nit bus...

La sensació és difícil de definir. Buscàvem un lloc on dormir mitjanament acceptable i hem trobat una amiga. Ho escric amb un somriure enorme i emocionada, encara.

Cita a cegues

Com era allò que deia jo abans.... el món és un mocador (ple de mocs)??!!

Doncs per demostrar-ho, aquest cap de setmana he quedat per dinar a Barcelona amb la noia que ens lloga l'apartament de Manhattan.
Ell segurament estarà treballant, em quedo "sola ante el peligro".

El món, és, o no és, un mocador?

(poso la foto d'un clavell perquè, clar, com ho fem per trobar-nos, si no ens hem vist mai? Em poso un clavell vermell a la solapa, o què?)

Defecte de fàbrica

Entre dijous passat i avui he fet 4 viatges a certa botiga de forma triangular que hi ha a Plaça Catalunya.
Vaig decidir que la meva pantalla LG del cul gros és incòmoda, i vaig pensar que una pantalla plana milloraria l'estat de la meva esquena i tota la meva ergonomia laboral.
Doncs no.
La vaig comprar dijous. La muntem. La col·loquem. La configurem (que no va ser tan fàcil). Els drivers no funcionen, els baixem d'internet. Quan comença a estar ben col·locada.... Osti! No! Un píxel fos!!!!
La desmuntem, la tornem a embalar, i dilluns a primera hora torno a la botiga amb la pantalla. No sé si heu provat mai de passejar pels puestus amb un embalum de 8 kg... és fantàstic...
Quan vaig a canviar-la, em diuen que estan esgotades (!!!) i que només queda la que està en exposició. Me la miro, no li veig res de dolent, me la preparen (una hora llarga passejant per la botiga) i me l'enduc.
Arribo a casa, la munto, la col·loco, arranca el Windows... Un píxel fos!!!!! No! No! No! No! No! No! No! No! No! No pot ser veritat! No m'ho puc creure!!

Ara aniré a tornar-la. No vull canviar-la, ni pel mateix model Samsung ni per cap altre model que tinguin. Money back, ja me la compraré en un altre lloc, que això de passejar amb una pantalla 3 cops per setmana em resulta molt cansat.
Pobra LG, jo que volia jubilar-la....

No longer homeless

Doncs això, que ja tenim allotjament a Manhattan. No posaré fotos, no fos cas que la mestressa de la casa se m'emprenyi, però acabem de rebre el contracte per signar, i hem avançat una fiança.

Viurem una setmana a Manhattan, a la 45th amb la 8th, a propet a propet de Times Square.
Uuuuaaaaaalllllaaa quines ganes que arribi l'agost!!!!

Para entrar en...

La prepotència de corregir el text que ha escrit una altra persona.
Senyora francesa de vuitanta anys assisteix a un monogràfic de 5 hores sobre pronoms febles.
Vehiculem.
Els llibres de text diuen mentides.
Hem de fer campanya, nens.
Intentem tirar endavant.
No us ha de fer por la transgressió documentada.
Com es nota que no vau viure les manifestacions, sou uns immobilistes.


No sé perquè... tot això m'ha fet pensar en una cançó:


(No l'he trobada sencera, us recomano que l'escolteu tota)

Indiana Jones y El Reino De La Calavera De Cristal

Ahir vam anar a veure "Indiana Jones y El Reino De La Calavera De Cristal". Buuueeeenu, ja les hem vistes totes, hem fet la col·lecció completa!

Jo... què voleu que us digui. M'agraden les pelis d'aventures, amb acció, i d'imaginació no me'n falta però... no em convenç. Ell diu que sí, que li va agradar i que el final funciona. Jo tinc els meus dubtes.

Què n'opineu??

Glòria a Sant Feliu de Llobregat

Wanted!

Se busca.... allotjament a Nova York pel mes d'agost. Qualsevol recomanació serà benvinguda, anem ben perduts, amb aquests preus i amb tanta oferta.....

Restaurants

Per començar, m'agradaria recomanar un parell de restaurants. No cauen a prop, són a Eivissa, però Ell i Jo vam menjar molt bé i ens van sortir molt bé de preu!!

Can Costa (C/ Sa Creu 19)
El menú de migdia són 9€, menjar mooooolt casolà, boníssim. El típic lloc on mengen els obrers i la gent que treballa a prop.

Comidas Bar San Juan (C/ Guillem de Montgrí, 8)
Vam sopar per uns 40€ dues persones, amb vi i postres. L'ambient és molt agradable, hi ha poques taules i si no hi ha lloc, comparteixes taula amb altra gent. El bacallà amb emmental estava molt bo.

Bon profit!!

Inauguració

Amb aquesta entrada, donem per inaugurat el nostre bloc. El bloc d'Ell i Jo, o sigui, Tu, jo i l'Otis.

Esperem que ens llegiu, i llegir-vos, ben sovint :)