Fa temps que volia escriure aquesta entrada. Em fa especial il·lusió penjar quatre fotografies de la reforma que van fer els meus pares al seu pis de tota la vida, comprat ara deu fer una trentena d'anys, on el meu germà i jo hi hem crescut, un pis carregat de vivències, experiències, històries i anècdotes.
Feia un parell d'anys que hi donaven voltes, i ja m'havien començat a marejar el cap amb quines idees tenia i què hi podrien fer... Finalment, el mes de gener passat començaven les obres (tot i que ja feia dos mesos que els meus pares, a poc a poc però sense pauses, havien anat buidant el pis i, conseqüentment, omplint el "traster" dels meus avis i la casa de Canet de mobles, estris, llibres, quadres, fotografies i records).
Cinc mesos d'obres, amb els pares exil·liats al poble, situacions i converses (a vegades surrealistes) amb els paletes, lampistes, parquetistes, fuster, antenista, muntadors de la cuina..., el bon i exhaustiu -i exhaust també- marcatge del client (el meu pare), els nervis, la comprensió i suport de la clienta (ma mare); tot plegat un munt d'anèdotes que ara ja, amb la distància del temps i dels mesos que fa que hi viuen, m'han fet decidir a mostrar-vos algunes imatges d'aquesta petita primera obra.
2 comentaris:
Un bon "canviassu", sí senyor ;)
Moltes felicitats, Carles!!! Ha quedat molt guapo! Quina cuinaaaa!
Publica un comentari a l'entrada