dissabte, 30 d’abril de 2011

Omplo pàgines en blanc



Avui m'he despertat amb aquesta cançó al cap...





(mira que té anys!!)




Bon dissabte!

dimarts, 26 d’abril de 2011

Gats i escriptors

M'explicava l'Esther fa uns dies...

"El gat és un company perfecte per a l'escriptor, i sempre hi ha tingut una mena de relacions íntimes i misterioses per raons que estan lligades a la naturalesa de l'art d'escriure."
— Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1996)

dissabte, 23 d’abril de 2011

Sóc invisible

O potser no del tot.

Aquest és el vídeo que han preparat des de l'Aptic, l'associació de traductors de la qual formo part, per fer campanya per a la valoració de la feina dels traductors.






Que tingueu molt bon Sant Jordi!!






(Podem fer un "Dónde está Wally". No me n'havia adonat, però jo també hi surto!!)

dimarts, 19 d’abril de 2011

Flora i fauna

Fer una crònica com Déu mana del nostre viatge ens està costant... ens deuen faltar hores, o potser és que resumir un viatge com ho vam fer amb el de Nova York fa un temps resulta esgotador.

Per això... avui torno a fer un resum gràfic, plantetes i animalets. En el cas de Costa Rica, crec que les imatges valen més que mil paraules.





D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
Iguana 1, papallones, mono carablanca, restes d'ou de tortuga, plataner amb flor, camí de Monteverde, mapache, arbres de la costa pacífica, hermità, granota blue jeans, iguana 2 i perezoso emmig de les branques.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Brioix de xoco





I amb aquesta foto, pretenem fer-vos enveja (sana) dels nostres esmorzars de cap de setmana:




brioix casolà amb trossets de xocolata acabat de sortir de la panificadora.

dijous, 14 d’abril de 2011

036

De vegades un se sent una mica així, quan li toca fer burocràcia...



diumenge, 10 d’abril de 2011

4t1a

Un dels descobriments musicals del mes de març...

dimarts, 5 d’abril de 2011

De vegades jo no sé


De vegades jo no sé perquè se'm passen pel cap les idees que em passen pel cap... i perquè els dits són més ràpids i per quan vull pensar què estic fent, ja ho he fet. 

O potser sí, que ho sé. Perquè es pot donar, donar per donar. Sense rebre res a canvi. Amb un petit gest es dóna veu a molta gent. Perquè tinc ganes d’aprendre, perquè ho vull tastar tot, vull canviar de tema, vull conèixer coses noves. I vull acostar-me a la medicina, poc a poc.

Fa uns dies vaig fer una traducció voluntària. Segurament, la traducció més difícil que he fet fins ara. I no per llengua, ni per vocabulari, ni per tecnicismes, sinó per contingut. Contingut sentimental, personal, íntim i compartit en primera persona per aquestes persones, persones valentes que expliquen la història de la seva malaltia.

Així doncs, des d'aquí us convido a llegir els seus plans contra la leucèmia, i també a conèixer la tasca de la Fundació Josep Carreres.

dissabte, 2 d’abril de 2011

10A

Nosaltres ja hem votat. I vosaltres?