dimarts, 26 d’abril de 2011

Gats i escriptors

M'explicava l'Esther fa uns dies...

"El gat és un company perfecte per a l'escriptor, i sempre hi ha tingut una mena de relacions íntimes i misterioses per raons que estan lligades a la naturalesa de l'art d'escriure."
— Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1996)

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs noi, jo tinc un gat i de moment res de res...

sànset i utnoa ha dit...

Vigila, que si t'enxampen publicant coses que t'escriu el gat ("gat negre" en aquest cas)pots tenir problemes.

*Sànset*

òscar ha dit...

Estic com en Xexu: la gata ja fa temps que volta per casa però, de moment, res de res.

El porquet ha dit...

Relacions íntimes.... a veure si hauré de malpensar!

A mi els gats, malauradament, només m'ofereixen al·lèrgia!

jordicine ha dit...

Mai he tingut gat. Ara un gos, tamany gat, quasi, pero gos. Una abraçada.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Esperem que els nostres gats, i gossos, ens inspirin alguna cosa, doncs.

Bona setmana a tots!